L’EXPANSIÓ DE LA LLENGUA CATALANA ALS SEGLES XIII I






L'expansió als segles XIII i XIV

L’expansió de la llengua catalana als segles XIII i XIV / 10

TEMA 10. L'EXPANSIÓ DE LA LLENGUA CATALANA ALS

SEGLES XIII I XIV.


1. La influència sobre Occitània.

2. L'expansió sobre les Illes Balears i les terres valencianes.

3. L'expansió mediterrània.

4. Qüestions suplementàries:

-Mapa de l’expansió mediterrània.

-Taula cronològica dels comtes-reis.

-Exercici: Què en saps? (El naixement del català).

-Textos: -Crònica de Ramon Muntaner sobre Elx..., (vist en el tema 6).

-Del Consolat de Mar.

-Poema: Elogi dels diners (lletra i música).


_________________________________________________________________________


1. La influència sobre Occitània.


Després de la invasió de la península per part dels àrabs, els cristians van constituir diferents regnes a la zona nord. A principis del segle XII, l'anomenada Catalunya Vella,


L’EXPANSIÓ DE LA LLENGUA CATALANA ALS SEGLES XIII I

Mapa de la distribució de les terres de Catalunya.



un d'aquests regnes cristians, estava formada per una sèrie de comtats, el més influent dels quals era el de Barcelona. Políticament, culturalment i econòmicament aquests comtats van mantenir uns vincles molt estrets amb les terres occitanes, veïnes pel nord.


Així mateix, a la zona pirinenca aragonesa (part de l'actual província d'Osca) s'havia format el regne d'Aragó. Amb el matrimoni entre Peronella, filla del rei Ramir el Monjo d'Aragó, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV s'originà la unió d'Aragó i Catalunya en el segle XII. Aquest nou regne va mantenir una forta influència sobre les terres d'Occitània, moltes de les quals estaven sota la seua protecció.


Un fet cabdal, com fou la derrota de les tropes catalano-aragoneses a la batalla de Muret, ja en el segle XIII, front l'exèrcit franc, va suposar la pèrdua del domini de les terres occitanes i va provocar que el rei Jaume I, a instàncies de la burgesia catalana, plantejara la conquesta de les terres del sud i de la Mediterrània. Començà així una època d'expansió de la corona, motivada per qüestions religioses (la Reconquesta de terres en poder de musulmans), però, sobretot, econòmiques, estratègiques i socials.


2. L'expansió sobre les Illes Balears i les terres valencianes.


El comerç marítim dels catalans es veia dificultat per l'existència de pirates musulmans a Mallorca i, per tal de poder defensar els seus interessos comercials amb els països de l'Orient, Jaume I va conquerir les illes de Mallorca (1229) i Eivissa (1235). Aquestes illes foren repoblades per colonitzadors procedents de l'Empordà i, posteriorment, del Rosselló, motiu pel qual trobem a l'actual modalitat balear de la llengua catalana característiques típiques del català oriental. L'any 1276 el Regne de Mallorques es va constituir en estat sobirà, dins la confederació de regnes de la corona catalano-aragonesa.


La conquista de València va resultar més complicada. Primeramant fou començada per nobles aragonesos, però una vegada conquerida Morella, Jaume I va agafar el comandament de la campanya. El territori valencià es trobava dividit en tres regnes de taifes (forma d'administració musulmana d'aquella època): Sogorb, Alzira-Xàtiva-Dénia, i València. Va ser el 29 de setembre de 1238 quan es produí la conquesta de la ciutat de València per part de les tropes de Jaume I. A l'any 1244, mitjançant el Tractat d'Almizra, les terres que es troben al sud de la demarcació feta pels pobles de Biar i Busot foren donades a la corona de Castella, la qual les va cedir a l'infant Alfons, anomenat el Savi. Aquestes terres, que havien estat repoblades per catalans i aragonesos, foren retornades i integrades al regne de València l'any 1304. El procés d'expansió i colonització de la corona catalano-aragonesa va arribar fins a Múrcia i Cartagena, però aquestes ja no van tornar a formar-ne part.


El procés de repoblació consistia a assignar les terres conquerides als ciutadans de la corona, ja foren catalans o aragonesos, per tal de colonitzar-les i introduir un nou sistema polític, el feudalisme. Alhora s'iniciava el procés d'establiment de la llengua catalana en el nou regne de València, ja que els antics pobladors parlaven només l'àrab. El català va ser aportat pels repobladors als territoris que foren conquerits per la corona catalano-aragonesa.



3. L'expansió mediterrània.

Consumada la conquesta de les Illes Balears i del Regne de València, els interessos expansionistes de la burgesia comercial es fixaren en la Mediterrània. Als diversos països riberencs d'aquesta mar, els mercaders catalans establiren bases comercials o consolats.


Efectivament, el 1303 s'inicià l'expedició a Orient que es traduí en la fundació dels ducats d'Atenes i Neopàtria, sotmesos a la Corona pels Capítols d’Atenes. Malgrat la importància que, sovint, s'ha donat a aquesta dominació, finalitzada l'any 1388, el català no hi arrelà i ni tan sols deixà empremta en el grec modern.


L'expansió arribà també a l'illa de Sicília, constituïda en regne sobirà amb dinastia catalana i annexionada el 1409 a la Corona. Aquí la presència catalana fou molt més llarga i sòlida que a Grècia, i encara persisteixen certs catalanismes lèxics als dialectes italians meridionals.


Però, l'episodi més ferm d'aquest període expansionista fou la conquista (1324) i la posterior colonització (a partir de 1364) de l'illa de Sardenya, on el català ha perviscut fins avui en la ciutat de l'Alguer. A l'Alguer es parla un dialecte del català oriental molt influït pel sard, la llengua romànica autòctona de l'illa.



























4. Qüestions suplementàries.


4.1. Mapa de l’expansió mediterrània.

L’EXPANSIÓ DE LA LLENGUA CATALANA ALS SEGLES XIII I

4.2. Taula cronològica dels comtes-reis.

L’EXPANSIÓ DE LA LLENGUA CATALANA ALS SEGLES XIII I

4.3. Exercici: Què en saps?


Posa V(eritable) o F(als) a les afirmacions següents. Pots deixar-ne alguna en blanc i completar-la després.


  1. __ El català pre-literari era el català parlat abans del seu accés a l'escriptura.

  2. __ El Concili de Tours, any 813, va decretar que la predicació, les homilies i les

explicacions de les celebracions litúrgiques fossen en llatí.

  1. __ El text català més antic és una traducció de les lleis dels visigots.

  2. __ Les glosses són notes que un escriptor o "copiador" posava al marge d'una frase o paraula amb la finalitat de fer-la més entenedora.

  3. __ Els primers textos escrits en català són poemes narratius.

  4. __ La poesia medieval s'escriu en un català molt llatinitzat.

  5. __ Els primers textos són de caràcter jurídic i religiós.

  6. __ La invasió musulmana de la península començà en el segle VII.

  7. __ La invasió musulmana de la península fou lenta i fins a finals del segle VII no

arribà als Pirineus.

  1. __ A principis del segle XIII els comtats catalans deixaren de mantenir els vincles

tan estrets que mantenien amb Occitània.

  1. __ La unió del regne d’Aragó amb Catalunya tingué lloc en el segle XI.

  2. __ Part de les terres occitanes estigueren des del segle XII sota la protección de la

corona catalano-aragonesa.

  1. __ A la batalla de Muret, en 1213, morí el rei Pere I, pare de Jaume I.

  2. __ La batalla de Muret suposà la pèrdua del domini de les terres occitanes.

  3. __ Amb el regnat de Jaume I comença l'expansió de la corona catalano-aragonesa.

  4. __ La burgesia catalana en el segle XIII encara no tenia suficient poder per tal de

poder influir en l’expansió territorial de la corona.

  1. __ Jaume I inicià l’expansió territorial amb la conquesta de Mallorca en el segle XII.

  2. __ Les Illes foren repoblades per empordanesos i rossellonesos.

  3. __ En la modalitat lingüística balear trobem l’article salat per la procedència dels

repobladors.

  1. __ Des del començament de la conquesta de les terres valencianes, Jaume I fou qui

prengué la iniciativa.

  1. __ La conquesta de València fou ràpida i senzilla.

  2. __ La conquesta i repoblació del Regne de València fou duta a terme exclusivament

per aragonesos.

  1. __ Jaume I conquerí la ciutat de València en la segona meitat del segle XIII.

  2. __ Les terres situades al sud de la línia que enllaça els pobles de Biar i Busot foren

donades en 1244 a la corona de Castella però s’integraren en el Regne de

València l’any 1304.

  1. __ La colonització de la corona catalano-aragonesa arribà fins a Múrcia i Cartagena.

  2. __ El Regne de Mallorques és un estat sobirà dins la confederació catalano-

aragonesa entre 1276 i 1343.

  1. __ Els interessos expansionistes de la burgesia comercial portaren les conquestes cap

a la Mediterrània.

  1. __ Les bases comercials o consolats establerts per la Mediterrània es crearen per

iniciativa reial.

  1. __ Durant el segle XV l’expansió territorial de la corona catalano-aragonesa acabà

sotmetent Atenes i una part de Grècia.

  1. __ Fruit de la conquesta i annexió de Sicília a la corona, encara persisteixen

catalanismes lèxics en l’italià de l’illa.

  1. __ A la ciutat siciliana de l’Alguer encara es parla català com a conseqüència de la

colonització de l’illa.

  1. __ El domini sobre Sicília, Grècia i Sardenya és la culminació de l'expansió

mediterrània durant el segle XIV.



4.4. Textos.

4.4.1. Crònica de Ramon Muntaner sobre Elx..., (vist en el tema 6).



4.4.2. Del Consolat de Mar.


L’EXPANSIÓ DE LA LLENGUA CATALANA ALS SEGLES XIII I



L’EXPANSIÓ DE LA LLENGUA CATALANA ALS SEGLES XIII I


4.5. Poema: Elogi dels diners (Anselm Turmeda).


4.5.1. Lletra.


Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.



4.5.2. Música (Raimon).



L’EXPANSIÓ DE LA LLENGUA CATALANA ALS SEGLES XIII I

8





Tags: catalana als, burgesia catalana, segles, l’expansió, llengua, catalana