L’ETAPA EDUCATIVA DE 6 A 12 ANYS SI EN

L’ETAPA EDUCATIVA DE 12 A 16 ANYS DURANT AQUEST
L’ETAPA EDUCATIVA DE 3 A 6 ANYS A L’HORA
L’ETAPA EDUCATIVA DE 6 A 12 ANYS SI EN

L’ETAPA EDUCATIVA DE 6 A 12 ANYS

L’ETAPA EDUCATIVA DE 6 A 12 ANYS

Si en la introducció a l’etapa de 3 a 6 anys es feia referència a la necessitat de no perdre de vista la singularitat de cada criatura, continua essent important no perdre-ho de vista quan parlem d’aquesta nova etapa. Les diferències individuals continuen afirmant-se, acompanyades del procés de socialització i d’adaptació a les normes i pautes de comportament social que propicia el procés educatiu.

En aquestes edats, quan les condicions són les adequades, es produeix l’abandó del món màgic infantil i s’entra de ple en el món real. Les pors que tornen a aparèixer al principi d’aquesta etapa ja no són pors lligades a allò desconegut (pròpies del moment evolutiu en què els infants comencen a ser vivencialment conscients de la seva individualitat i, a la vegada, de la seva feblesa davant del món), sinó pors emanades del coneixement de la vida real: por als lladres, a les guerres, als cataclismes de la naturalesa, als accidents, a la mort…

El progrés en el desenvolupament intel·lectual fa que en aquestes edats es pugui assolir una organització mental i una capacitat d’establir relacions, associacions i categories que possibiliten un interès i una comprensió força ajustada de la realitat. D’altra banda, si s’ha viscut en entorns amb bons models ètics i on els límits i les pautes hagin estat sempre presents, es va adquirint una consciència moral d’acord amb els valors de la família i de l’escola. Aquesta consciència moral permet l’elaboració de conceptes com la veritat, la justícia, la companyonia, la solidaritat o la responsabilitat i l’afirmació de les actituds corresponents a aquests i altres valors. S’entra en l’edat de “l’ús de raó”, com popularment es diu. Nenes i nens poden esdevenir criatures raonables, interessades pel món en què viuen i responsables de les seves coses si se’ls educa exercitant la seva autonomia i amb una autoritat competent que els permeti experimentar les conseqüències positives o negatives de les seves conductes.

Els infants d’aquestes edats entren en una època relativament tranquil·la des del punt de vista evolutiu, que els predisposa a cooperar entre ells i a col·laborar amb els adults quan hi han establert una relació de confiança respecte mutus. És una etapa vital en la qual estan prop dels adults, havent resolt la dependència de l’etapa anterior, cosa que els fa sentir bé amb ells mateixos i els allibera força de sentiments i emocions de ràbia, de frustració, d’agressivitat, d’inseguretat… tan freqüents en etapes anteriors). I per això estan molt més predisposats a ajudar i a compartir i assolir responsabilitats personals i domèstiques.

Els amics en aquestes edats comencen a tenir una gran importància en la vida emocional dels nens i de les nenes. Les relacions que s’estableixen entre ells els serveixen per sentir-se més forts i més segurs. Les « patrulles » o el grup donen protecció i són la justificació i l’argument “de pes” per a les seves demandes o a la seva oposició a l’adult. En aquesta etapa, les amistats són sobretot entre criatures del mateix sexe, i s’hi ha d’incidir educativament perquè no prosperin actituds de menyspreu i de rivalitat entre sexes.

Quan els pares han tingut poca autoritat i no han posat els límits necessaris abans, les criatures no han pogut aprendre a situar-se davant la realitat i es poden comparar equiparant-se als adults i pensant que tant val la seva opinió com la de l’adult. Poden començar a tenir actituds a la vegada de dependència i d’enfrontament, quan encara no els “toca” des d’una perspectiva evolutiva; actituds d’exigència de permissivitat i d’irresponsabilitat; en definitiva, conductes que, a vegades s’associen a la preadolescència, però quan es produeixen en aquestes edats, són més resultat d’una educació errònia que no pas de canvis evolutius.

Aquesta és una etapa que cal aprofitar per estrènyer els lligams d’afecte, de confiança i de respecte i per dedicar temps i interès per conversar amb ells sobre tot tipus de temes: socials, personals, polítics, d’esbarjo, artístics… Aquesta és la millor manera de conèixer els fills, i que ells ens coneguin a nosaltres i de sentir-nos més propers tots plegats. Per altra banda, aquesta és una bona forma, indirecta, d’ampliar i potenciar les ganes de saber i d’aprendre.

L’ETAPA EDUCATIVA DE 6 A 12 ANYS SI EN

Aquesta etapa és un bon moment per viatjar i emprendre projectes junts, de treball i de diversió i d’anar descobrint i potenciant gustos i afeccions compartides o pròpies.

La comunicació fluïda, l’escolta, l’assentament de pautes de conducta, de valors, per una banda, i la potenciació de la curiositat i les ganes de saber, d’obrir interrogants, d’ampliar interessos, per una altra, esdevenen prioritats educatives d’aquesta etapa.

Família i escola. Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Editorial Cruïlla.

Tags: educativa de, l’etapa, educativa