L’ETAPA EDUCATIVA DE 12 A 16 ANYS DURANT AQUEST

L’ETAPA EDUCATIVA DE 12 A 16 ANYS DURANT AQUEST
L’ETAPA EDUCATIVA DE 3 A 6 ANYS A L’HORA
L’ETAPA EDUCATIVA DE 6 A 12 ANYS SI EN



L’Etapa educativa de 12 a 16 anys

L’ETAPA EDUCATIVA DE 12 A 16 ANYS



Durant aquest període d’ESO (que va dels 12 als 16 anys aproximadament), els nois i noies, que han anat avançant en el seu procés de maduració, entren en una etapa evolutiva crítica: l’adolescència, època de canvis físics, sexuals, cognitius i afectivoemocionals, que comporten la necessitat de redescobrir-se i de resituar-se. Els canvis provocats per la pubertat, alguns tan espectaculars, fan trontollar el món dels adolescents, començant per ells mateixos i produint-los una crisi d’identitat, una necessitar de readaptació a la nova manera de sentir-se, de veure’s i de ser vistos.


Deixar el món infantil per formar part del món adult i aconseguir la maduresa és una tasca complexa i, pel camí, es produeixen desequilibris, passos endavant i endarrere, dubtes sobre la pròpia capacitat de sortir-se’n sol, un voler i no voler..., que solen provocar inestabilitat ens els estats d’ànim i en les conductes.


L’ETAPA EDUCATIVA DE 12 A 16 ANYS DURANT AQUEST


Els canvis provoquen inseguretat i incertesa. Davant d’això, sorgeix la necessitat d’afirmació personal, que l’adolescent sovint associa a una necessitat d’oposició als pares, als adults i a l’autoritat en general, i a afrontar riscos, a vegades excessius, per provar-se i veure fins on poden arribar. Conductes de risc, d’oposició i desequilibris dificulten les relacions amb ells i demanen molta paciència, comprensió i generositat als adults que els tracten i eduquen.


L’adolescent necessita un grau raonable d’autonomia per poder adquirir un sentiment d’identitat i una imatge positiva de si mateix i, al mateix temps, no haver d’estar sempre “en guàrdia” i a la defensiva per oposar-se als pares i mestres. L’afirmació pel camí de l’autonomia els permet, a més, poder avaluar sense interferències emocionals els pros i contres i els riscos de les seves actuacions i decisions.


A pares i professors els toca potenciar el creixement de l’adolescent. Aquest creixement requereix llibertat d’acció i de pensament, però també uns bons punts de referència i un suport afectiu a prova de tot. Escoltar l’adolescent, prendre’l seriosament, evitar desqualificar-lo, tractar-lo amb respecte, són actituds que afavoriran la comunicació i alhora li permetran aprendre a argumentar, a defensar els seus criteris, a expressar els seus punts de vista i a prendre decisions conjuntes tot arribant a acords.


Actualment, en la nostra societat domina una opinió força negativa i tòpica de l’adolescència; això fa que moltes famílies l’esperin amb por. Aquest sentiment no ajuda gaire, perquè, si alguna cosa lesiona les relacions, és la desconfiança. Els pares hem de confiar en els nostres fills si volem estar al seu costat. La nostra confiança els dóna força i els protegeix, els acompanya i els serveix de referència molt més que el nostre recel i la nostra prudència desconfiada. Els tòpics ens desorienten i no ens permeten sintonitzar amb aquella persona concreta, fill o alumne adolescent.


Ni tots els adolescents són iguals, ni entren a l’adolescència en el mateix moment, ni la manera d’afrontar-la és la mateixa. Tan “normal” és que es tanquin a la seva habitació i no vulguin sortir amb ningú, com que no parin a casa; que es dediquin amb cos i ànima a activitats altruistes o activitats antisistema. Hi ha tantes adolescències com adolescents, i aquí, com sempre, les generalitzacions poden conduir a l’excessiva simplificació i, en conseqüència, a la manca de comprensió i desconeixement de l’adolescent concret a qui hem d’acompanyar i educar.


És una etapa en que canvien les conductes i els estats d’ànim, i la majoria de pares i mares experimenten un cert allunyament dels fills i filles adolescents ( més aparent que real) que busquen la força i el recer emocional en els amics, en la colla. La separació i els canvis són necessaris per acabar de madurar i d’assumir la responsabilitat de conduir la vida amb criteris propis i amb independència. I als pares ens toca gestionar els nostres sentiments de pèrdua, sense lesionar les relacions amb els fills.


Passar per l’adolescència és inevitable per esdevenir una persona adulta; per tant, val més rebre-la veient tot allò que té de positiu: els nostres fills i filles, els nostres alumnes, van bé, no s’ha estancat el seu procés de maduració. Amb aquest enfocament estarem més bé al seu costat per acompanyar-los.


Posar il·lusió en la realització de l’adolescent permet viure millor el seu procés d’independència i gaudir, amb ell, de cada nova conquesta.


Família i escola. Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Editorial Cruïlla.






Tags: aquest període, amb aquest, durant, aquest, l’etapa, educativa