MHAN MOSSEGAT EL NEN! QUAN UNA COSA NO

MHAN MOSSEGAT EL NEN! QUAN UNA COSA NO




M'han mossegat el nen

M'han mossegat el nen!

Quan una cosa no ens agrada, no ens sembla bé o ens fa mal, els adults ho podem verbalitzar, podem dir “això que m’has fet no m’agrada”, “em molesta el que em fas” o “m’has fet mal amb el que m’has dit o fet”.

Els infants més petits, però, no ho poden fer. En primer lloc, perquè encara no saben parlar o tot just en comencen a aprendre i, en segon lloc, perquè no sempre poden posar nom a allò que senten.

A l’escola bressol, els infants poden estar tristos perquè volen el pare o la mare, poden sentir-se angoixats en algunes situacions, o poden estar neguitosos quan alguna cosa no els va bé.

MHAN MOSSEGAT EL NEN! QUAN UNA COSA NO

Foto extreta de www.fisher-price.com

Com ho fan, doncs, per exterioritzar el que senten si no hi poden posar paraules? Doncs segurament plorant, pegant o mossegant. A cap pare ni a cap mare li agrada que mosseguin el seu fill, i a les mestres tampoc, però és una situació força freqüent a l’escola bressol.

Molts pares es mostren disgustats a l’escola quan el seu fill rep una mossegada. A vegades més d’una. I sovint els sembla que no es fa prou per evitar-ho. Tenen dret a pensar-ho, ells no passen tot el dia a l’escola i no coneixen tot el que hi passa.

Però en realitat es fa tot el possible. Els infants viuen moltes situacions que els porten a la necessitat de mossegar i no sempre les mestres som a temps d’evitar-ho, perquè passa en qüestió de segons.

Els infants estan aprenent a gestionar les seves emocions i a viure en societat, i no podem mantenir-los aïllats els uns dels altres per evitar que es mosseguin.  És més, a vegades, el que comença com una mostra d’afecte, una abraçada o un petó, acaba en una mossegada. D’una cosa a l’altra, hi ha només un petit pas.

MHAN MOSSEGAT EL NEN! QUAN UNA COSA NO

Foto extreta de www.crecebebe.com

És qüestió, doncs, de tenir paciència i de mirar d’esbrinar què porta a l’infant a mossegar. Si està trist, angoixat o neguitós, podem asseure’ns-el a la falda, abraçar-lo i ajudar-lo a posar nom al que sent: “estàs trist perquè vols la mare?”, “t’has enfadat perquè t’han pres la nina, oi?”, “ja sé que això no t’agrada i et fa enfadar”.

Amb això, ajudem l’infant a entendre què li passa i a canalitzar el que sent. Li donem consol, li mostrem que l’entenem, i així es pot tranquil·litzar. A vegades, però, això no és suficient, i cal estar més alerta.

En algunes ocasions, pot ser que simpement tinguin la necessitat de mossegar perquè els fan mal les genives quan creixen les dents. En aquests casos, els podem oferir mossegadors perquè puguin satisfer aquesta necessitat. També és important, aquí, posar nom al que li passa: “et fa mal la boca, oi? Mira, et dono això perquè ho puguis mossegar”.

Cal, també, recordar-li que no ha de mossegar els altres nens, perquè els fa mal, i fer-li prendre consciència que a ell no li agradaria que li fessin. I cal, sobretot, molta paciència, és una etapa que la passen gairebé tots els infants, però que tots la superen al cap d’un temps.

Us recomano, sobre aquest tema, dos articles molt interessants: “Petons i queixalades”, d’Imma Riu, a la revista Infància núm. 170; i “Mossegar és cosa de criatures”, d’Ana M. López Fuentetaja, a la revista Guix d’Infantil del juliol del 2001.






Tags: mossegat el, mossegat