LA POLÍTICA CONEIXLA I IMPLICAT’HI ACTIVITATS PELS ALUMNES FITXA

Departamento de Empleo y Políticas Sociales Anuncio Resolución Resuelve
eje Temático Políticas Públicas Para la Promoción y la
Grupo de Trabajo 13 la Política en la Sociedad

Instituciones Políticas y Procesos Gubernamentales Facultad de Ciencias Sociales
Japón Wttprs142 Página 25 Iirégimen de Política Comercial Marco
las Nuevas Políticas de Urbanismo Vivienda y Ordenación del

La política: coneix-la i implica-t’hi

La política: coneix-la i implica-t’hi

Activitats pels alumnes

Fitxa 1: Qüestionari inicial

1- Passes de la política? Per què?

2- Marca amb una “X” segons si les següents afirmacions són vertaderes, falses o no les saps.

Enunciat	Veritat (V)	Fals (F)	No ho sé (NS)
Un estat és un conjunt de persones i institucions que administren un territori concret.
En un estat democràtic, els que manen només són els polítics i són ells els que prenen les decisions sobre què cal fer.
Els estats no-democràtics permeten celebrar eleccions.
Les funcions bàsiques d’un estat són: impartir justícia, garantir la seguretat i protecció dels seus habitants i establir relacions amb altres estats.
En el món, a part d’estats també existeixen les nacions.
Les nacions són el mateix que els estats.
Els límits d’una nació sempre coincideixen amb els límits d’un estat.
Un estat pot incloure diverses nacions.
Una nació pot incloure diversos estats.
Una nació és un grup de persones que se senten identificades amb un territori i que tenen unes característiques concretes que els diferencien dels seus veïns.

3- Llegeix atentament el següent text i diàleg i digues a quina nació pertany cada un dels personatges. Després, digues també a quins estats pertanyen aquestes nacions.

“El passat mes de desembre es va celebrar l’onzena cimera internacional sobre el canvi climàtic, la qual va aplegar persones de diversos països del món. Abans de començar les diverses exposicions, cadascú es va presentar dient el seu nom i la seva procedència:”

- Em dic Martine Daumier i sóc francesa.

- Em dic Sean Gold i sóc escocès.

- Jo em dic Joao Santarem i sóc portuguès.

- Em dic Milton Joyce i sóc irlandès.

- Em dic Jeanine Tropez i sóc quebequesa.

- Sóc l’Eva Vallhonesta i sóc catalana.

4- Llegeix aquestes paraules i agrupa-les en dues llistes, segon reflecteixin actituds democràtiques o no democràtiques.

- Llibertat de pensament - Divisió de poders

- Els pobres no poden votar - Dictadura

- Més d’un partit polític - Sempre fem el que vol en Joan

- Els rics poden votar dues vegades - Llibertat d’associació

- Igualtat - Eleccions lliures

- Sufragi universal - Respecto la teva opinió

- Sempre va a la seva - Sobirania popular

- Racisme - Repressió

En quina llista situaries el país on vius? Per què?

Hi ha alguna de les paraules que ha sortit en aquestes dues columnes que no sàpigues que vol dir? Escriu-les.

5- A continuació tens quatre arguments de quatre nois i noies de 18 anys que poden anar a votar per primera vegada. Llegeix-los i respon les diverses preguntes:

a) JOAN: S’ha d’anar a votar perquè participar a les eleccions és un dret i un deure. El meu problema és que no estic d’acord amb les programes dels partits majoritaris i penso votar un partit minoritari. Els meus pares diuen que aquest vot és poc útil perquè el partit minoritari no aconseguirà cap representant.

b) MARIA: Des dels 14 anys estic afiliada a les Joventuts d’un partit majoritari. Estic convençuda de la coherència dels programa del meu partit i el penso votar. A més, eh participat en la campanya electoral i demà, dia de les eleccions, ajudaré el partit en allò que calgui. És la meva obligació.

c) ANDREU: Jo no penso anar a votar. Crec que les eleccions no serveixen per res perquè tots els polítics són iguals. Prometen moltes coses i després no fan res de res. L’alcalde actual va prometre construir un poliesportiu i encara està per fer. Els altres candidats tampoc són de fiar.

d) ALBA: Tinc molts dubtes sobre qui votaré. He llegit els programes electorals i he assistit a algun míting, però no entenc les diferències que hi ha entre les diverses opcions polítiques. Crec que em falta informació, però n’intentaré aconseguir més. Penso anar a votar perquè crec que és un deure.

- Amb quina postura estàs més d’acord? Per què? Si la teva opció no coincideix amb cap de les anteriors, explica quina seria i perquè.

Fitxa 2: La política

En aquesta sessió treballarem el concepte de política, l’afectació que té aquesta en les nostres vides i les diferències que existeixen entre aquelles decisions polítiques de dretes i d’esquerres.

1. Les definicions de política

“És el procés de presa de decisions en grups humans sobre un afer o un tema que afecta a tot el grup”. Font: Viquipèdia (text adaptat)
“Activitat que té com a finalitat governar un país i dirigir una societat”.

Font: Diccionari Escolar

“Activitat de qui participa directament en la vida pública”.

Font: Enciclopèdia Universal Catalana

- “Conjunt d’accions preses pels governants d’un estat per dirigir els afers públics del seu país”. Font: La Gran Enciclopèdia en català

Amb les definicions que hem vist i les explicacions del professor/a a classe, com descriuries, amb les teves pròpies paraules, la política? Escriu-ho a continuació.

2. Ens afecten les decisions polítiques?

Activitat: Cada grup (de cinc persones) caldrà que se centri amb un dels temes que teniu a continuació. De les afirmacions que es fan, caldrà que digueu quines procedeixen d’una decisió política i quines no, tot explicant el perquè de la vostra resposta. Per últim, incorporeu una altra decisió sobre el vostre tema que cregueu que depengui de la política i contesteu la pregunta del final.

a) Quina afectació té la política en la música?

- Decideix quan és il·legal baixar-se música d’internet.

- Prohibeix que els meus veïns tinguin la música molt alta.

- Dóna llicències per a la organització de festivals de música.

- Decideix quina emissora de ràdio escolto.

- Influeix en els preus dels CD’s.

b) Quina afectació té la política en la manera de desplaçar-te?

- Controla la planificació de noves carreteres i autopistes.

- Diu els cotxes que s’han de comprar els habitants d’una ciutat.

- Estableix els límits de velocitat.

- Regula els preus del transport públic.

- Decideix on pots aparcar i on no.

c) Quina afectació té la política en els aliments que menges?

- Estableix els colorants, conservants i additius artificials que es poden posar en els productes i les quantitats que no es poden superar.

- Influeix en el preu dels productes alimentaris.

- Decideix a partir de quan un producte està caducat.

- Anima els ciutadans a comprar productes ecològics.

- Fa que sempre hagis d’anar a comprar, únicament, als supermercats.

d) Quina afectació té la política en els esports?

- Decideix quins esports es poden veure a la televisió pública.

- Estableix el nivell d’educació física a l’Escola Pia de Sabadell.

- S’encarrega de la construcció de camps de futbol públics.

- Subvenciona clubs de futbol de primera divisió.

- Organitza la participació del país a les Olimpíades.

e) Quina afectació té la política en el lloc on vius?

- Permet la construcció de la teva casa.

- S’encarrega de mantenir els carrers nets.

- Garanteix la recollida de les escombraries.

- Em diu a quina hora haig d’anar a passejar el gos.

- Instal·la il·luminació al carrer perquè ens hi veiem quan hi caminem de nit.

f) Quina afectació té la política en els moments que surts de festa?

- Decideix a quina discoteca haig d’anar.

- Regula la consumició d’alcohol.

- Diu els horaris d’obertura dels locals nocturns.

- Decideix el volum a què cal posar la música a les discoteques o fora d’elles.

- Determina el nombre de policies que patrullen pels carrers.

Coneixeu algunes decisions polítiques que us afectin en altres àmbits? Quines?

3. Les dretes i les esquerres a la política

Tradicionalment, els partits polítics, que agrupen totes aquelles persones que tenen un projecte per a governar un país, s’agrupen en ideologies d’esquerres o dretes segons els seu tipus de propostes. Anem a veure una aproximació a les característiques d’aquests partits:

Esquerres:

L’estat ha d’intervenir en l’economia del país per regular-la.
Defensen un estat laic.
El seu model de societat es basa en la igualtat entre totes les persones, tinguin la cultura que tinguin. No pretenen afavorir els sector amb més poder de la societat.
S’impliquen en la defensa del medi ambient.

Dretes:

Les administracions públiques no han d’intervenir en l’economia.
Defensen els valors tradicionals de la societat, amb forta presència de la religió.
Busquen el benefici individual per sobre de la defensa de les posicions col·lectives.
Estan a favor de les privatitzacions (que empreses privades assumeixin serveis públics).

Activitat: En els mateixos grups de cinc persones, penseu com actuaria un partit de dretes i un partit d’esquerres en els següents temes i apunteu-ho a la columna corresponent. Després, completeu la taula amb algun altre tema que generi diferències entre les dretes i les esquerres.

Tema	Esquerres	Dretes
Energies renovables
Importància de la religió
Divorci
Sanitat i educació públiques
Drets dels treballadors
Apujar impostos indirectes
........
.........
.......

3.2 Activitat: Individualment, busqueu una notícia en algun diari (en paper o digital) que parli d’alguna decisió política que s’hagi pres recentment. Enganxeu-la en un full o imprimiu-la i a sota de la notícia o darrere, contesteu les següents preguntes:

- Anota el nom del diari, la data, el lloc des d’on s’escriu i l’autor (corresponsal), si es nomena.

- Quina decisió política es pren en aquesta notícia? Explica-la amb les teves paraules.

- T’afecta d’alguna manera? Justifica la resposta.

- Creus que és una decisió presa més des de les esquerres o des de les dretes? Per què?

Fitxa 3: La Sobirania

1. La sobirania

Individualment, penseu i escriviu alguna cosa que us agradaria incorporar a la vostra aula per fer-la més acollidora i propera a vosaltres.

“La sobirania és la qualitat d’aquella persona o persones que tenen l’autoritat suprema en un estat, amb la qual cosa les decisions que pren afecten a tothom”

Font: Diccionari de la llengua catalana (text adaptat)

Com relacionaries la paraula sobirania amb la decisió presa més amunt per vosaltres? Heu estat sobirans en la presa de la decisió? Per què?

2. La sobirania al llarg de la història

En el nostre país estem acostumats a anar a votar per escollir uns representants que ens governin i que treballin pel bé de tots nosaltres. Però el fet que la societat pugui triar i decidir és una cosa força nova, ja que al llarg de la història, això no sempre ha estat així.

En grups de 5 persones, completeu la informació que se us demana en aquesta graella a partir de la lectura dels textos sobre sobirania (que s’adjunten al final del dossier/annex). Posteriorment, posarem en comú la informació de cada grup, per acabar de completar tota la taula.

Tipus de règim polític	En qui recau la sobirania?	Com ha obtingut la sobirania?	Quines són les seves funcions com a sobirà?	A qui representa?	Altres característiques
Democràcia atenenca
Imperi romà
Estat feudal
Absolutisme
Dictadura
Democràcies contemporànies

MOLT IMPORTANT: Una de les característiques que marca la diferència entre una dictadura i una democràcia és la divisió dels poders. Si el poder executiu, legislatiu i judicial estan separats, considerem que és una democràcia; si aquests tres poders recauen en la mateixa persona, llavors diem que és una dictadura.

3. La història de...

Escriviu una petita història (entre 100 i 150 paraules) sobre un personatge inventat que es troba en algun dels sistemes polítics descrits a classe. El personatge pot ser un home, una dona, un nen/a; un ric, un pobre, etc. En tots aquests sistemes, s’acaba de prendre la següent decisió: “A partir d’avui, no es produirà més pa, així que ja no se’n podrà menjar mai més”.

Segons el personatge i sistema polític que hagueu triat, caldrà que incorporeu a la història, la resposta a les següents preguntes:

- al meu personatge li afecta aquesta decisió? Per què?

- han tingut en compte l’opinió del meu personatge a l’hora de prendre aquesta decisió? Per què?

- encara que no hagin tingut en compte l’opinió del meu personatge, estic d’acord amb aquesta decisió?

LA POLÍTICA CONEIXLA I IMPLICAT’HI ACTIVITATS PELS ALUMNES FITXA

Consulteu les següents pàgines webs de vida quotidiana per enriquir les vostres redaccions:

Grècia

http://www.santiagoapostol.net/latin/vida_grecia.html

http://www.xtec.cat/~msolana/tot/grecia/vida.htm

Imperi romà

http://www.hipernova.cl/LibrosResumidos/Historia/LosRomanos/VidaCotidianaRoma.html

http://www.santiagoapostol.net/latin/vida_roma.html

Edat mitjana

http://edatmitjana-art.blogspot.com.es/2011/02/vida-quotidiana.html

http://www.arteguias.com/vidaedadmedia.htm

Absolutisme

http://www.campodemarte.com/stag/vida-cotidiana-bajo-el-absolutismo.html

Dictadura

http://www.historiacocina.com/paises/articulos/1940.htm

Fitxa 4: Democràcia i dictadura

1. Diferències entre el poder democràtic i el poder dictatorial.

Activitat: Individualment, fixeu-vos en els dibuixos i contesteu les preguntes que es formulen a continuació. Després posarem la informació en comú.

LA POLÍTICA CONEIXLA I IMPLICAT’HI ACTIVITATS PELS ALUMNES FITXA

Observa les vinyetes:

a) En què consisteix el poder dictatorial?

b) En què consisteix en poder democràtic?

c) Pots dir alguna característica més d’aquests tipus de governs?

Escriu les respostes a sota la imatge que correspongui.

Font (imatges): Diversos autors. Polis 3. Ciències Socials, geografia. Barcelona: ed. Vicens Vives, 2009, p. 184 i 185.

2. La distribució dels estats en el món segons les seves llibertats

En el món trobem diferents tipus d’estats, alguns amb llibertats polítiques i altres no.

Activitat: Individualment, cometeu aquest mapa sobre els estats en el món segons el seu règim de llibertats.

Els estats del món segons el seu règim polític (2009)

Països lliures* (respecte gairebé total a les llibertats públiques).

Països parcialment lliures* (algunes restriccions a les llibertats públiques per corrupció, guerra civil o dificultat per aplicar les lleis).

Països no lliures*(incompliment dels drets fonamentals, sistema polític estrictament controlat)

* Classificació feta per la ONG Freedom House, partint de molts indicadors (eleccions lliures, llibertat de premsa, llibertat de culte, existència d’un Parlament, etc.)

Font: Wikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Democràcia_liberal.

- Presentació i contextualització de la font.

- En quin tipus de règim polític, dels que hem vist a classe, hi ha més llibertats? És el que més abunda al món? Per què?

- A quin continent podem dir que hi ha més democràcies? I a quin continent hi ha més dictadures?

- Tot i que hi ha excepcions, perquè creus que els països amb dictadures acostumen a pertànyer al grup de països pobres?

Activitat final: Contesta a la següent pregunta tenint en compte tot el que hem vist avui a classe.

- Quin tipus de sistema polític et sembla més just i representatiu del conjunt de les persones que viuen en un estat?

Fitxa 5: Les mancances del sistema democràtic actual

1. Mancances del sistema democràtic

Tot i que la democràcia és un bon sistema de govern perquè permet a tothom expressar la seva opinió i participar en la vida política (que afecta a tothom) mitjançant eleccions periòdiques, també presenta algunes mancances, que són les que cal solucionar perquè la democràcia sigui un sistema polític encara millor.

Activitat1 : Pensa en alguna mancança o limitació que tingui la democràcia actual. Escriu-la i recull les aportacions dels teus companys.

Activitat 2: Projectarem diversos vídeos sobre algun tipus de mancança que s’observa en la democràcia. Tots junts comentarem cadascuna d’aquestes mancances, les resumirem i en buscarem alguna solució.

- Deslleialtat als ciutadans / engany

http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=oGE_9j0WnpY&feature=endscreen

(sencer, 3:21 min.)

http://www.youtube.com/watch?v=R9WjERPQe4M (sencer, 1:37 min.)

Corrupció

http://www.youtube.com/watch?v=S15-gVRL-yE (sencer, 2:43 min.)

“Democràcies poc representatives”

http://www.youtube.com/watch?v=z6H7QLP3Sc8 (de l’inici al minut 2:15)

http://www.youtube.com/watch?v=nU4MVnK0s6I (de l’inici al minut 4:11)

- Manipulació d’eleccions?

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=MHNEUW9OkxU (sencer, 0:16 min.)

Activitat 3: Quina mancança creus que afecta més negativament a la democràcia? Per què?

Fitxa 6: Diferències entre els estats i les nacions.

1. Què és un estat? Què és una nació?

L’estat és una entitat (un col·lectiu que actua com una unitat) que s’encarrega d’organitzar la vida i les activitats de les persones que viuen en ell. L’estat té tres elements que el caracteritzen: el territori, la població i el poder

- El territori: Cada estat té un territori sobre el qual governa. Aquest territori està delimitat per unes fronteres i no pot actuar fora d’elles, ja que això pot originar conflictes amb els altres estats.

- La població: Són totes les persones que viuen en el territori d’un estat i són considerats ciutadans d’aquest estat. Com a ciutadans, les persones tenen una sèrie de drets reconeguts i respectats per l’estat, i un conjunt d’obligacions: per exemple, en molts estats, els ciutadans tenen dret a votar i l’obligació de pagar impostos.

- El poder: La característica fonamental de l’estat és que té el poder per governar sobre el seu territori i la seva població. Algunes de les funcions de l’estat són:

a) Fer les lleis per garantir el bon funcionament de l’estat. Aquestes lleis es debaten en el parlament (si és un estat democràtic) o són imposades per una o diverses persones (si és una dictadura).

b) Mantenir l’ordre públic i oferir seguretat interna i externa.

c) Cobrar impostos i destinar els diners recaptats a oferir serveis públics essencials a la seva població, com una bona educació, sanitat, transport...

d) Establir relacions amb altres estats (política exterior).

Una nació es defineix com un grup nombrós de persones que comparteixen uns trets comuns, els quals poden ser des de la llengua, la història o la religió, fins a tradicions, lleis o maneres de fer concretes. A més, les persones que formen part d’una nació senten que pertanyen a un territori concret i delimitat, que no sempre coincideix amb les fronteres dels estats. Un exemple de nació podria ser Catalunya.

Activitat: Fixa’t en els següents mapes:

LA POLÍTICA CONEIXLA I IMPLICAT’HI ACTIVITATS PELS ALUMNES FITXA

Alemanya 1949-1990.

Font: Ampliando cultura

Alemanya avui (2013).

Font: Wikipedia

Després de la Segona Guerra Mundial (finalitzada el 1945), Alemanya quan va ser dividida en dos estats: la RDA (República Democràtica Alemanya) i la RFA (República Federal Alemanya). Cada estat tenia les seves pròpies lleis i la seva pròpia manera de fer, així que eren dos estats diferents. La divisió, a la llarga, va portar al fet que els alemanys no poguessin passar d’una banda a l’altra del que ells consideraven el seu país.

Si observem l’Alemanya actual, el territori que abans estava dividit en dues parts ha quedat unificat en un de sol, constituint l’estat alemany actual. La població alemanya també ha quedat unida sota el territori que els representa.

Tenint en compte el cas alemany i les definicions que hem vist, quines diferències observes entre un estat i una nació? Explica-les amb les teves pròpies paraules.

2. Les nacions sense estat

Les nacions i els estats no sempre coincideixen i, a vegades, trobem nacions dins d’estats més grans o una nació partida en diversos estats. El que acostuma a passar és que la nació no s’acaba de sentir del tot representada pel seu estat i molt sovint creu que no treballa pels seus interessos, però no pot fer-hi massa cosa perquè no disposa d’un estat propi per governar-se a si mateixa segons allò que li convingui més. Aquestes són les nacions sense estat.

Activitat: En grups de tres persones, elaboreu un informe sobre la nació sense estat que us assigni el professor. Per elaborar aquest informe caldrà seguir les pautes que es detallen a continuació:

- El treball s’ha de fer en format word (explicació) i es presentarà a classe amb un power point. L’extensió màxima del treball escrit és de 3 pàgines (portada i índex a part) i cal presentar-lo a la classe amb un power point d’unes 3-4 dispositives. Es valorarà l’originalitat del power point.

- Per poder elaborar aquest treball cal consultar la web o webs que us proporcionarà el professor.

- Cal incloure algun mapa i alguna imatge il·lustrativa (indicant què és allò que es veu a la imatge).

- MOLT IMPORTANT: El treball ha d’estar redactat amb les vostres paraules, mai copiant literalment el que diu la web. Heu de fer servir sempre paraules de les que conegueu el significat.

- Data d’entrega i presentació: La presentació del treball escrit es farà el mateix dia que es faci l’exposició oral a classe. El power point, però, s’ha d’entregar el dia abans de fer la presentació oral a classe.

Índex del treball:

1. Nom de la nació

1.1. Situació geogràfica amb indicació de la capital, la bandera i el nombre d’habitants.

1.2. Estat o estats on es troba integrada.

2. Elements d’identitat de la nació

2.1. Llengua (si en té de pròpia).

2.2. Religió predominant.

2.3. Organització política i social pròpia en relació a l’estat.

2.4. Organització econòmica pròpia en relació a l’estat.

2.5. Tradicions o elements físics propis.

3. Conflictes entre la nació i l’estat on es troba integrada

3.1. Resum històric de la nació.

3.2. Situació actual i principals conflictes i la seva possible solució.

La presentació oral a classe no podrà durar més de 7-8 minuts per grup i caldrà que parlin els tres membres. En el power point cal incloure-hi:

- La portada amb els noms dels membres del grup i el títol.

- Un mapa amb la ubicació de la nació, especificant el seu nom, la capital, la bandera i els habitants.

- Una enumeració dels elements identitaris de la nació.

- Els principals conflictes amb l’estat i una petita descripció de cadascun d’ells.

TEXTOS SOBIRANIA (per als alumnes, per a la realització de l’activitat 2 de la fitxa 3)

La democràcia atenenca

“Veig que en les assemblees, si es tracta de deliberar sobre una construcció, es fa venir els arquitectes per sentir l’opinió que tenen sobre les construccions que s’han d’emprendre; si es tracta de construir vaixells, es fa venir els constructors de navilis, i gual per tot allò que és susceptible de ser après o ensenyat. Si, al contrari, s’ha de deliberar sobre el govern de la ciutat, cadascú s’aixeca per donar-ne l’opinió: el fuster, el ferrer, el mercader, el sabater, l’armador, rics, nobles i plebeus indiferentment”. Protàgores, segle V aC.

“ El nostre règim [el d’Atenes] no té res a envejar a les institucions dels veïns i, en lloc d’imitar, servim de model. S’anomena democràcia perquè l’administració s’orienta cap al profit del demos (poble) i no cap el d’una minoria. I així, en els litigis privats, la llei reconeix la igualtat de drets de tots i no és el rang, sinó més aviat el mèrit, el determinant de l’elecció dels càrrecs públics...” Tucídides, segles V-IV aC.

“La democràcia atenesa, però, tenia unes limitacions. En primer lloc, les dones, els forasters i els esclaus que residien a la polis, no eren considerats ciutadans; per tant, no podien participar en el govern de la ciutat. [...] El dret a ciutadania estava reservat als fills barons d’un matrimoni entre dos membres atenesos. [...] Però els ciutadans només representaven una desena part de la societat atenenca, amb la qual cosa la resta quedaven fora d’aquest sistema democràtic”.

Text adaptat de Traça. Aprendre a través de la historia. Eumo Editorial, 1990.

L’Imperi romà

“El primer emperador, Octavi August, va establir un model polític únic a l’antiguitat al combinar poder absolut, dret i ciutadania. [...] Aquest model, que va perdurar més de tres segles, tenia, entre d’altres, les següents característiques:

- El poder estava concentrat en la figura de l’emperador, ja que tenia el poder militar, era la principal autoritat política i la màxima autoritat religiosa.

- L’aparell encarregat de gestionar i administrar l’Imperi es desenvolupà de forma eficaç gràcies al nomenament directe d’homes de confiança de l’emperador per ocupar els càrrecs.

- Va mantenir les institucions de la República romana però les va buidar de poder, posant-les al seu servei. D’aquesta manera legitimava més el seu poder.

- L’emperador era l’encarregat d’escollir el seu hereu, que normalment triava dins de la seva família. Quan no escollia el seu fill, la persona a qui triava el nomenava fill adoptiu.”

Text adaptat de http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/latin/esl142ca4.php

L’estat feudal

“Què és el rei? Els reis són vicaris de Déu, cada un al seu regne, posats per sobre de tota la gent per mantenir-la en justícia (...).

I els sants van dir que el rei ha estat posat a la terra en comptes de Déu per complir la justícia i donar a cadascú el seu dret (...).

I, naturalment, els savis van dir que el rei és el cap del regne, perquè així com del cap neixen els sentits que manen tots els membres del cos, així també pel manament que neix del rei, que és senyor i cap de tots els del regne, s’han de manar i de guiar i fer un acord amb ell per obeir-lo”. Las Siete Partidas, d’Alfons X el Savi (segle XIII)

“El rei, en el seu castell, és el primer dels senyors feudals i actua com a tal: dóna feus a canvi de serveis; manté els vassalls en el seu rang; fa d’àrbitre en els conflictes entre poderosos. També, per influència de l’Església i per vocació pròpia, reivindica el control de l’ordre públic i la fi de les guerres privades. [...] El rei, però, no pot intervenir en els afers dels seus magnats ni a la inversa, i cadascú vivia de les rendes de les seves senyories.”

Text adaptat de Salrach, Josep M. La Formació dels Països Catalans. 2006.

“ Els senyors dels castells podien fer la guerra, anar de cacera i escoltar històries i cançons, perquè els pagesos treballaven la terra. Gràcies al treball del pagès que conreava la terra i a la feina d’altres serfs del domini senyorial que forjaven les espases, filaven i teixien, el senyor i la colla de cavallers i gent d’armes que formaven l’exèrcit dels nobles podien menjar, vestir-se i guerrejar.”

Text adaptat de Traça. Aprendre a través de la historia. Eumo Editorial, 1990.

L’absolutisme

“El poder sobirà només resideix en la meva persona; és només per mi que els meus tribunals existeixen i tenen autoritat, i com que ells exerceixen en el meu nom, el seu ús no es pot tornar mai contra mi; el poder legislatiu només és meu, sense cap dependència ni cap partició (...); l’ordre públic complet emana de mi, i els drets i interessos de la meva nació (...) reposen a les meves mans.”

Discurs de Lluís XIV pronunciat davant el Parlament de París (1661).

“Només en mi resideix el poder absolut, el caràcter del qual és la intenció d’aconsellar, de justícia i de raó. Només a mi, deuen les meves Corts la seva existència i autoritat; la plenitud d’aquesta autoritat que només exerceixen en nom meu, només resideix en mi i mai no podran usar-la en contra meu; només en mi radica el poder legislatiu; els drets i interessos de la Nació, que ens atrevim a considerar com un cos separat del monarca, però resten necessàriament units als meu propis i únicament depenen de mi.” Lluís XV (rei de França), 1766.

“L’autoritat reial és sagrada. Déu estableix els Reis, els sues ministres, i regna a través d’ells sobre els pobles.”

Bossuet (clergue francès defensor de l’origen diví del poder del rei francès).

Les dictadures

“(...) L’Estat és un absolut davant del qual l’individu i els grups són relatius. [...] Pel feixisme tot és dins l’Estat i res d’humà, res d’espiritual no existeix fora de l’Estat [...], ni individus, ni grups (partits, associacions, sindicats, classes). [...] El feixisme s’oposa a la democràcia, que rebaixa el poble al nivell del nombre més gran; nega que el poble pugui dirigir les societats i governar gràcies a una consulta periòdica [...]. Pel feixisme, el líder ostenta tot el poder i ha de ser el cap de tot.“ El feixisme segons Benito Mussolini (dictador d’Itàlia).

“El Cap de l’Estat és el representant suprem de la Nació; personifica la sobirania nacional; exerceix el poder suprem i polític i administratiu; (...) sanciona i promulga les lleis i en mana l’execució; exerceix el comandament suprem dels Exèrcits (...); vetlla per la conservació de l’ordre públic (...); en nom seu s’administra justícia. (...)” Article 6 de la Ley Orgánica del Estado (Espanya, 11-01-1967).

Les democràcies més actuals (sorgides a finals del segle XVIII)

“Els representants del poble francès, constituïts en Assemblea Nacional, declaren els drets naturals, inalienables i sagrats de l’home i del ciutadà següents:

Article 1: Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets.

Article 3: El principi de tota sobirania resideix essencialment en la Nació. Cap cos ni individu no poden exercir autoritat que no emani expressament d’ella.

Article 6: La llei és l’expressió de la voluntat general.

Article 10: Ningú no ha de ser molestat per les seves opinions o per les seves creences mentre la seva manifestació no alteri l’ordre públic establert per la llei.”

Declaració dels Drets de l’home i del ciutadà (1789)

“Tots els homes són per naturalesa igualment lliures i independents i tenen certs drets inherents a la seva persona (...).

Tot el poder resideix en el poble i, per consegüent, en deriva (...).

El govern està i cal que estigui instituït per al benefici, la protecció i la seguretat comuns del poble, nació o comunitat (...).

El poder legislatiu i el poder executiu de l’Estat han de separar-se i distingir-se del judicial (...).

Les eleccions dels membres que actuen com a representants del poble a l’assemblea han de ser lliures; tots els homes que demostrin suficients proves de permanent interès per la comunitat i de vinculació amb ella han de posseir el dret de sufragi; (...).”

Declaració de Drets de Virgínia, Estats Units (1776).

Política Territorial y Transportes Orden de 17 de Julio
Simposio n° 27 Experiencias Históricas de Política Económica en
Walter d Mignolo Geopolítica del Conocimiento y Diferencia Colonial

Tags: activitats pels, les activitats, coneixla, fitxa, implicat’hi, activitats, política, alumnes