TEMA 3 GARANTIES NO JURISDICCIONALS DELS DRETS LA RESERVA

Ðïà¡±áþÿ ¥ám Ø¿o6bjbjââ Dx80wx80w^ T6v6v6v6v6v6v6é9 É¾x9a6ávøøvvx9a6¨øø{7¨¨¨vøøt6¨vt6¨h ¨ðª3¤x984øö À¸x94x9dïhîà3x984üx9170á7ò3æ§vr§x984¨ùgaranties Financières
MODEL CERTIFICAT ASSEGURANÇA DE CAUCIÓ PER GARANTIES PROVISIONALS CERTIFICAT
TEMA 3 GARANTIES NO JURISDICCIONALS DELS DRETS LA RESERVA

3

TEMA 3. GARANTIES NO JURISDICCIONALS DELS DRETS

La reserva de llei. El contingut essencial.- El Defensor del Poble.

I. La reserva de llei.

Reserva de llei per als drets del Capítol II
- Garantia tradicional de l’Estat liberal.
Reserva de llei orgànica per al desenvolupament directe dels drets de la secció primera (art. 81 CE).
Desenvolupament directe (llei orgànica) i el desenvolupament material restant (llei ordinària)

II. El contingut essencial

Influència de la Constitució alemanya.
Protegeix l’ “essència” o el contingut mínim indisponible del dret
És un problema d’ interpretació dels drets fonamentals
STC 11/1981: estableix dos criteris principals per a deduir el contingut essencial del dret
En general, s’ha de definir dret per dret : per ex. concepte de flagrància de l’art. 18.2 CE (STC 341/1993)

Definició de contingut essencial.

STC 11/1981, dret de vaga

“El contenido esencial del derecho subjetivo, al que se refiere el art. 53 de la C.E., puede determinarse a partir del tipo abstracto, conceptualmente previo al momento legislativo, que resulta de las ideas generalizadas o convicciones generalmente admitidas entre los juristas, los Jueces y, en general, los especialistas en Derecho, de modo que constituyen el contenido esencial de un derecho subjetivo aquellas facultades o posibilidades de actuación necesarias para que el derecho sea recognoscible como pertinente al tipo descrito.”

“El contenido esencial puede determinarse también complementariamente a partir de lo que se llama los intereses jurídicamente protegidos, de modo que se rebasa o se desconoce el contenido esencial cuando el derecho queda sometido a limitaciones que lo hacen impracticables lo dificultan más allá de lo razonable o lo despojan de la necesaria protección.”

III. El Defensor del Poble.

Comissionat de les Corts Generals. Elecció per majoria qualificada de les Corts (3/5).
No té funcions jurisdiccionals. Investiga, recomana i elabora informes.
Controla el funcionament de l’administració en relació amb tots els drets del Títol I.
Pot presentar recursos d’inconstitucionalitat i recursos d’empara.

Legislació

LO. 3/1981, del defensor del poble

Jurisprudència

STC 5/1981, LOECE (Fjs 20-21)

STC 11/1981, sobre el dret de vaga

STC 160/1986, sobre l’objecció de consciència

STC 341/1993. Concepte de flagrància en la LO de seguretat ciutadana.

STC 173/1998, Llei Vasca d’Associacions

Bibliografia

De Otto, I., Martín-Retortillo, L., Derechos fundamentales y Constitución, Civitas, Madrid, 1988.

Gavara de Cara, J.C., Derechos fundamentales y desarrollo legislativo (La garantía del contenido esencial de los derechos en la Ley Fundamental de Bonn), Centro de Estudios Constitucionales, Madrid, 1994.

Jiménez Campo, Javier, Derechos fundamentales. Concepto y garantías, Editorial Trota, Madrid, 1999

Enllaços

Defensor del Poble:

http://www.defensordelpueblo.es/

Síndic de Greuges de Catalunya

http://www.sindicgreugescat.org/

Tags: drets la, els drets, garanties, drets, jurisdiccionals, reserva