CONTINGUT I ORGANITZACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ D’UN PROJECTE FINAL

4T D’ESO BIOLOGIA I GEOLOGIA CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
ANNEX IV CARACTERÍSTIQUES DE LES PROVES DE CONTINGUT PRÀCTIC
AVÍS ELS CONTINGUTS DESTACATS EN LLETRA BLAVA SÓN INDICACIONS

ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ 3 11 OBJECTIUS 4 12 CONTINGUTS
C RITERIS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ I CONTINGUTS DE BIOLOGIA I
CAMPUS EXTENS 1700 FONAMENTS D’INFERMERIA CONTINGUTS 1 EL PROCÉS

1

Contingut i organització de la documentació d’un projecte final de carrera

CONTINGUT I ORGANITZACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ D’UN PROJECTE FINAL

Guia per a la redacció, presentació i defensa dels PFC de l’euss


ECONTINGUT I ORGANITZACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ D’UN PROJECTE FINAL NGINYERIA TÈCNICA industrial

ELECTRÒNICA – electricitat- mecÀnica

DEPARTAMENT Projectes

setembre 2006



Contingut

1. Introducció 1

2. Contingut i organització de la documentació d’un projecte final de carrera 3

2.1. Resum i paraules clau 4

2.2. Introducció a la temàtica del projecte, antecedents 4

2.3. Objectius, abast del projecte, emplaçament, normativa aplicable 5

2.4. Nucli de la memòria estructurat en capítols i apartats 6

2.5. Temporització i recursos 24

2.6. Conclusions i perspectives 24

2.7. Pressupost 24

2.8. Referències i bibliografia 25

3. La redacció 29

3.1. Les frases 29

3.2. Signes de puntuació 30

4. La presentació 33

5. La defensa 35

5.1. Parts de l’exposició oral 35

5.2. Preparació de la presentació oral 36

5.3. El discurs 36



1.Introducció

Una de les parts més importants del projecte final de carrera (PFC) és l’elaboració de la seva documentació. Aquesta ha de ser un reflex fidel del treball realitzat en el projecte. Cal ser conscient de què el tribunal valorarà, en bona part, el teu treball d’acord amb el contingut i aspecte de la documentació. Caldrà tenir cura del contingut i d’aspectes com l’organització, la redacció i la presentació de la informació relativa al projecte sobre paper. Un treball tècnicament bo potser no sigui prou apreciat sinó s’han tingut en compte tots aquests aspectes.

En l’exercici professional sovint et trobaràs en situacions d’haver d’escriure altres documents tècnics. Probablement ja ho has hagut de fer al llarg dels teus estudis i ara et disposes a redactar la memòria del teu projecte final de carrera. En la teva carrera professional, els informes, les memòries o els articles que elaboris podran ser interpretats com la teva carta de presentació i com un indicador de la teva competència professional.

Aquesta guia pretén ser un ajut per la redacció del teu projecte final de carrera. En el capítol dos trobaràs una proposta d’organització general de la documentació. També trobaràs, segons la temàtica del teu projecte, els apartats que ha de tenir la part més tècnica del document o cos de la memòria. En el capítol tres es donen una sèrie de consells a tenir en compte alhora d’escriure el text del teu treball final de carrera. El capítol quatre et servirà per donar un aspecte de llibre a la teva documentació. Per acabar, en el capítol cinc tractarem la presentació oral per la defensa del projecte davant el tribunal.



2.Contingut i organització de la documentació d’un projecte final de carrera

La documentació dels projectes final de carrera de l’EUSS la dividim en dues parts, memòria i annexos. A continuació es detallen els seus continguts així com el format en que s’han de presentar.

La memòria es presentarà en tres formats: paper, electrònic editable (Word o OpenOffice) i no editable (pdf). Les versions electròniques aniran totes en un únic CD.

Constarà de:

La part d’annexos, citats en el sumari, inclouran material secundari o important massa extens, per exemple:

2.1.Resum i paraules clau

En aquest apartat tractarem de sintetitzar, en unes 50 línies, tot el projecte fent una descripció concisa de tot el que en ell es tracta, solució o mètode, els seus resultats i conclusions. S’ha de procurar que el resum sigui autocontingut, és a dir, no requereixi de la lectura del treball complet per a saber tot el que en ell s’exposa. Per a poder catalogar la documentació a la biblioteca i facilitar la seva recerca bibliogràfica farem una llista de paraules clau.

2.2.Introducció a la temàtica del projecte, antecedents

La persona que llegeix el projecte no cal que sigui un expert en la matèria del projecte i necessita d’una fase de presa de contacte en el tema del PFC per poder entendre, jutjar i emetre una valoració del treball que has realitzat. La introducció ha de tenir un caràcter divulgador i alhora ha d’intentar captar l’atenció del lector en la fase inicial per, gradualment, anar entrant en matèria.

L’objectiu de l’apartat d’antecedents és donar resposta a qüestions com: per què és necessari el projecte?, quins problemes hi ha actualment?, i, quins d’aquests soluciona el vostre projecte?, o, què hi ha actualment?, en quin estat es troba la tecnologia actual?, què aporta de nou aquest projecte?, quins avantatges aportarà respecte el què hi ha ara?, etc.

2.3.Objectius, abast del projecte, emplaçament, normativa aplicable

Els objectius del projecte han de respondre a preguntes com: què es farà, què es vol obtenir, fins on es vol arribar, què es demostrarà, es dissenyarà o es muntarà en el projecte en qüestió. Cal que aquests es corresponguin amb l’apartat de conclusions, on s’explicarà si s’han aconseguit els objectius. Com més ben especificats i clars siguin els objectius, millor es podran justificar els resultats del projecte. Per descriure els objectius cal utilitzar el verb en infinitiu (per exemple: l’objectiu del projecte és dissenyar...). Per donar formalitat al text, utilitzeu sempre la forma impersonal (s'ha fet, s'ha muntat, s'ha dissenyat...) i no les primeres persones del singular o del plural (he o hem fet, he o hem muntat, he o hem dissenyat...).

És important indicar l’abast del projecte, o sigui: si es farà una maqueta, si és una instal·lació o màquina que s’arriba a implementar o a fabricar, si es pensa dissenyar el software i el hardware; si consisteix en el disseny i execució d’una instal·lació de BT, de climatització, luminotècnica, si s’han utilitzat eines informàtiques pels càlculs; si el PFC forma part d’un projecte més gran, si alguna part de les anomenades la fan altres persones i en quin grau de percentatge, si s’ha previst arribar a comercialitzar, si hi haurà alguna part que la fan altres persones, o és part d’un sistema, etc.

Pel que fa a l’emplaçament, caldrà especificar on es desenvolupa, dissenya, munta, o s’instal·la el projecte en qüestió. En el cas de projectes d’energies renovables, situació geogràfica així com les característiques energètiques i meteorològiques del lloc. Si es fa en una enginyeria caldrà explicar breument quines són les activitats d’aquesta empresa, i si el projecte s’instal·la en una empresa client, serà útil també explicar les seves característiques, perquè el lector es pugui fer una idea de les dimensions: número de treballadors, superfície, facturació si se sap, etc.

En l’apartat de normativa aplicable, s’especificarà la reglamentació i normativa que s’aplica en el contingut i abast del projecte. Per exemple, el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT), fent constància de les Instruccions Tècniques Complementàries (ITC) aplicables al projecte, en el cas d’un projecte d’instal·lació elèctrica.

Arribat aquest punt, també resulta útil fer un petit resum de quin tema es tracta en cada capítol de la memòria tècnica. D’aquesta manera podem establir una correspondència entre objectius i el seu desenvolupament en el text de la memòria.

2.4.Nucli de la memòria estructurat en capítols i apartats

El nucli de la memòria haurà de contenir la part més tècnica del projecte. Per a explicar el projecte de forma gradual i estructurada s’ha de començar a redactar el projecte de forma global per acabar explicant els detalls. Un aspecte a tenir present és que la memòria s'escriu un cop el PFC s'ha acabat i no abans. Per aquest motiu és necessari tenir ben documentat tot el treball realitzat al llarg del PFC. Us pot resultar útil tenir un diari per apuntar tot allò que heu anat fent al llarg del PFC.

Per altra banda, els continguts dels capítols i apartats de la part central de la memòria depenen de la temàtica del PFC. Per aquest motiu hem cregut convenient fer una classificació oberta de temàtiques de PFC i establir per cadascuna d’elles el seu contingut. Tant la classificació següent com el seu contingut ha estat elaborada pels diferents departaments de l’escola.

Classificació:

3.2.1.Projecte d’electrònica analògica

La memòria d’un projecte d’electrònica analògica ha de tenir la següent estructura:

  1. Descripció de la solució proposada

Cal començar per descriure el circuit o els circuits que vosaltres heu dissenyat. Normalment el circuit que haureu implementat serà força complex. Per tant, el més usual és que l'hagueu dissenyat de forma modular, dividit en una sèrie de blocs o subcircuits, cadascun d'ells amb una funció predefinida (per exemple, font d'alimentació, etapa d'amplificació del senyal...) amb una estructura jeràrquica determinada. Per tant, el que primer hauríeu de descriure és la llista de tots els subcircuits dissenyats i la seva relació jeràrquica. Un cop el lector té clar els diferents circuits implementats, hauríeu de descriure cadascun dels subcircuits. Les parts que han de tenir la descripció de cadascun dels circuits són les que a continuació s'assenyalen.

Aquí heu de descriure quina és la funció o tasca que ha de realitzar el subcircuit en qüestió, explicant-ne quines són les seves especificacions a assolir.

Aquí heu de descriure les característiques dels senyals d'entrada del circuit..

De forma semblant a l'apartat anterior, heu de descriure les característiques dels senyals de sortida del circuit.

En aquest apartat donareu l'esquema elèctric del circuit proposat.

Cal explicar en poques línies el principi de funcionament del disseny que heu donat a l'apartat anterior. Atenció amb la nomenclatura. Cal mantenir-la al llarg de l'informe. El nom de les entrades, sortides, senyals, components... ha de ser el mateix en tot el document.

La part més extensa i important. A l'esquema anterior heu de justificar l'elecció de tots els components i les seves especificacions. Això ho heu de fer mitjançant una sèrie de càlculs que heu de donar i justificar. També haureu de justificar totes les suposicions fetes, els criteris utilitzats i les decisions preses a l'hora de calcular, ja que és possible que un disseny tingui més d'una solució.

  1. Simulació

Dissenyat el circuit en paper, abans de muntar-lo és convenient assegurar-se que pot funcionar. Per això s'utilitzarà un simulador. Tota la part referent a la simulació es donarà en aquest apartat. Caldrà dir quin simulador heu utilitzat, els paràmetres emprats per simular i els resultats obtinguts, justificant-ne la seva concordança amb els valors desitjats.

  1. Implementació

Dissenyat el circuit en paper i validat amb la simulació, entrem en la fase muntatge. Cal descriure’l amb un nivell de detall suficient que permeti a una altra persona poder-lo repetir sense ambigüitats. Aquí heu de descriure la llista dels components que heu fet servir per muntar el circuit, i els instruments equips i materials utilitzats per muntar-lo. Si heu dissenyat el circuit imprès (PCB), també heu de donar aquí tota la informació al respecte.

  1. Resultats i discussió

Aquest apartat és summament important, i tot i això, sol ésser oblidat. Un cop heu muntat el vostre disseny, heu de demostrar que funciona correctament. Això vol dir que compleix les especificacions demanades. Això us ha portat a fer unes mesures determinades, que heu de donar i comentar en aquest apartat. Per tant, aquí haureu de dir:

3.2.2.Projecte d’electrònica digital

  1. Descripció de la solució proposada

Normalment el circuit digital que haureu implementat serà força complex. Per tant, el més usual és que l’hagueu dissenyat de forma modular, dividit en una sèrie de blocs i subcircuits, amb una estructura jeràrquica determinada. Per tant, el que primer hauríeu de descriure és la relació de tots els blocs dissenyats, i la seva relació jeràrquica.

Un cop el lector té clar els diferents circuits implementats, hauríeu de descriure cadascun dels blocs, seguint un ordre down-top, és a dir, començant pels circuits més simples i acabant pels circuits d'ordre jeràrquic superior.

Les parts que han de tenir la descripció de cadascun dels blocs són les que a continuació s'assenyalen:

Aquí heu de descriure el nombre d'entrades que té el vostre disseny, de quants bits és cada entrada, el significat de cada entrada i el seu funcionament (per exemple, si l'entrada val 1 quin significat té).

De manera semblant a l'apartat anterior, aquí heu de descriure el nombre de sortides que té el vostre disseny, de quants bits és cada sortida i el seu significat.

Cal explicar amb poques línies el principi de funcionament del disseny que heu pensat.

Aquí heu de donar les expressions algebraiques corresponents al circuit que voleu implementar, justificant-les convenientment amb taules, mapes de karnaugh, etc.

En aquest apartat donareu el disseny amb portes o en blocs que implementareu en el vostre disseny, i que ha de concordar amb les funcions algebraiques donades en l'apartat anterior.

  1. Implementació

Dissenyat el circuit en paper, ara cal muntar-lo . Tot allò corresponent al muntatge s’ha de descriure en aquest apartat, amb un nivell de detall suficient que permeti a una altra persona poder repetir el muntatge sense ambigüitats. Aquest apartat té les parts que a continuació s'assenyalen:

  1. Hardware

Aquí heu de descriure els components que heu fet servir per muntar la pràctica. Pot ser l'entrenador lògic EDIKIT o bé un circuit imprès dissenyat per vosaltres, amb el dispositiu de lògica programable pertinent (que heu d'indicar), i amb una configuració de pins determinat (heu d'explicar per quins pins traieu cadascuna de les entrades i sortides del vostre disseny.)

  1. Software

Heu d'indicar quin programa heu fet servir per dissenyar i implementar el vostre circuit (el Max+Plus II, per exemple), i el nom i la localització dels fitxers que heu generat.

  1. Resultats i discussió

Aquest apartat és summament important, i tot i això, sol ésser oblidat. Un cop muntat el vostre disseny, heu de demostrar que funciona correctament. Això vol dir que compleix les especificacions demanades. Això us ha portat a fer unes mesures determinades, que heu de donar i comentar en aquest apartat. Per tant, aquí haureu de dir:

3.2.3.Desenvolupament aplicació amb microprocessador

El cos de la memòria d'un projecte de microprocessadors ha de tenir els següents apartats:

  1. Requeriments funcionals

Descripció breu, enumerada i al detall de totes les funcionalitats que ha de realitzar el sistema.

  1. Requeriments tècnics

Descripció breu, enumerada i al detall de la resta de requeriments.

  1. Entorn de desenvolupament

  2. Descripció general del maquinari

Descripció de mòduls i interrelació entre ells.

  1. Descripció detallada dels mòduls de maquinari que s'escaiguin.

  2. Descripció general del programari

Descripció de mòduls i interrelació entre ells.

  1. Descripció detallada dels mòduls de programari que s'escaiguin.

  2. Estructura de dades emprada en el programari.

  3. Bateria de proves plantejades per verificar el funcionament tant del maquinari com del programari. Resultats obtinguts amb l'execució d'aquestes proves.

3.2.4.Programa informàtic o software

Cas de desenvolupament d’un programa informàtic:

  1. Requeriment funcionals

Llista de requeriments als quals el programa ha de donar solució. Ha de ser una llista detallada de tot el que es vol que el programa faci.

  1. Requeriment tècnics i de hardware

Llista de requeriments tècnics imposats al PFC. Sistemes sobre el qual ha de funcionar, temps de resposta, indicar si complementa un sistema existent, etc.

  1. Justificació de les eines de desenvolupament utilitzades

Una breu descripció de les eines, on trobar-les, quines s’han desestimat.

  1. Descripció de les estructures de dades fonamentals del programa i les bases de dades i/o fitxers utilitzats.

  2. Descripció del mòduls de programes i les seves interrelacions

Indicar per cada mòdul les funcionalitats que resol i fer un diagrama de relacions entre els mòduls. Cada mòdul s’ha d’indicar en quin o quins fitxers de codi font es troben.

  1. Descripció detallada dels mòduls més significatius del projecte, amb els algoritmes, diagrames d’estat, diagrames UML, etc. que més adient es consideri.

  2. Bateria de proves i resultats

Descripció de les proves realitzades, de les dades utilitzades i anàlisi dels resultats obtinguts. Generació de fitxers i bases de dades amb càrrega suficient.

En el cas d’un estudi de software:

  1. Recerca d’alternatives

Mètode utilitzat i resultats obtinguts.

  1. Criteris

Definició dels criteris de comparació, i dels indicadors per mesurar el compliment del criteris. Ponderació dels indicadors. Justificació.

  1. Bateria de proves

Definició de les proves. Condicions. Execució de les proves i resultats obtinguts.

  1. Anàlisi crític dels resultats. Classificació de les diferents alternatives.

3.2.5.Projecte d’instal·lació elèctrica baixa tensió

Els projectes d’instal·lació elèctrica en BT es faran seguint la següent estructura:

  1. Full d’identificació

Caracteritza les dades del projecte i del lloc on es fa. S’indica per exemple:

  1. Descripció de la instal·lació

    1. Aspectes generals

    1. Subministrament

S’anomena la companyia elèctrica que subministra l’energia, amb les seves característiques: tensió, potència contractada, si necessita subministrament complementari, etc.

    1. Descripció de la instal·lació elèctrica d’enllaç i interior d’indústries

    1. Instal·lacions interiors de serveis comuns

En cas de que estigui inclòs els serveis comuns cal completar la memòria del projecte amb els següents punts:

    1. Instal·lacions interiors d’habitatges

  1. Anàlisi de solucions

En aquest capítol de la memòria s’indiquen diverses alternatives estudiades, si s’escau. I quin camí s’ha seguit per arribar a elles, avantatges i inconvenients de cadascuna i quina és finalment la solució escollida i la seva justificació.

  1. Càlculs

Es descriu i justifica els càlculs elèctrics emprats per dimensionar la instal·lació, exemple: càlcul de conductors pel criteri de caigudes de tensió i criteri de densitat de corrent

S’han de justificar indicant els criteris i fòrmules utilitzades. Es presentarà els resultats de cada circuit, contenint les dades de càlcul i opcions escollides. Exemple:

  1. Especificacions i plec de condicions

Aquí cal detallar les especificacions que es requereix per portar a bon terme el muntatge de la instal·lació que es dissenya. I el plec de condicions sobre els requisits que han de complir els materials i equips que composen la instal·lació. Només cal explicar-los breument o mostrar exemples a la memòria, ja que la resta s’adjuntarà en l’annex.

  1. Plànols

Els plànols han de contenir clarament la identificació dels circuits, amb una llegenda de la simbologia utilitzada i un caixetí que inclogui:

S’ha de presentar a la memòria un índex dels plànols realitzats. Com a mínim:

Si hi ha un número considerable, a la memòria s’inclouran alguns de la col·lecció indicant a l’índex quin són, i la resta anirà a l’annex.

  1. Annexes

Exemples:

3.2.6.Projecte d’instal·lació luminotècnica

S’entén que els continguts aquí proposats són pròpiament de la part luminotècnica, i que s’hauran d’afegir a aquells continguts corresponents a les altres instal·lacions que s’hagin establert en els objectius del projecte, en particular a la instal·lació de BT: previsió de potència, seccions, proteccions... que dependran en part dels resultats del projecte luminotècnic.

Per a instal·lacions d’enllumenat interior:

  1. Requeriments de disseny

Especificació dels requeriments de disseny segons la norma UNE-EN 12464-1, o normativa posterior que la substitueixi, o bé altres requeriments propis més restrictius, en funció de l’activitat del local:

  1. Característiques del local

Distingint les mesurades de les que s’han de suposar perquè és impossible la seva mesura, i en aquest cas justificant el per què de la suposició:

  1. Plantejament de la solució luminotècnica

Plantejament de la solució luminotècnica proposada, justificant cada decisió per raons normatives, funcionals, estètiques i d’integració a l’entorn, econòmiques, etc.:

  1. Desenvolupament detallat de la solució luminotècnica proposada

  1. Desenvolupament detallat de la solució proposada per al sistema de control

Si s’utilitza un sistema de control:

  1. Pla de manteniment detallat

Per a instal·lacions d’enllumenat vial:

  1. Característiques del vial

  1. Requeriments de disseny

Especificació dels requeriments de disseny, segons les recomanacions CIE nº 115 – 1995 i Ministeri de Foment (o posteriors) en funció del tipus del vial:

  1. Requeriments i limitacions de disseny

Segons la legislació referida a contaminació lluminosa (decret Generalitat de Catalunya 82/2005 i Llei 6/2001):

  1. Desenvolupament detallat de la solució luminotècnica proposada

  1. Desenvolupament detallat del sistema d’alimentació proposat

  1. Pla de manteniment detallat

3.2.7.Projecte d’instal·lació d’energies renovables

En els projectes d’energies renovables l’estructura a seguir és la següent:

  1. Definició de la demanda energètica

Estudi i definició de l’energia demanda o de les quantitats i qualitats dels requeriments que es volen assolir en el sistema renovable que es proposa.

  1. Previsió de l’aportació d’energia renovable respecte la demanda

Estudi de previsió del que es vol obtenir amb el sistema renovable que es pretén dur a terme.

  1. Disseny de la instal·lació

Aspectes tècnics del sistema renovable amb justificació de càlculs, justificació de les decisions preses durant el disseny, càlcul explícit del dimensionat, plànols i esquemes clars del sistema, la ubicació, etc.

  1. Muntatge de la instal·lació o muntatge experimental

En cas que es pretengui dur a terme el projecte, en aquest apartat es defineix tot allò que fa referència al muntatge, material, temporalització, normatives, imatges del desenvolupament de l’obra, simulacions, etc. Si hi han dades de producció real, es pot afegir un apartat de resultats experimentals.

  1. Estudi econòmic i pressupost

En aquest tipus de PFC cal aportar, a més del pressupost general del cost de la instal·lació o sistema renovable, un estudi econòmic en el què s’inclogui: estudi del VAN, estudi del TIR i del temps d’amortització del capital, tot plegat justificant viabilitat prevista del projecte dut a terme.

3.2.8.Projecte d’automatització industrial

Per explicar el projecte de forma estructurada s’ha de començar a redactar el projecte de forma GLOBAL per acabar explicant els DETALLS. I es farà amb la següent estructura :

  1. Funcionament del sistema actual

Si el sistema ha de millorar una instal·lació existent, aquí cal explicar el funcionament actual, distribucions de màquines, operacions que es realitzen, etc.

  1. Recull d’especificacions

Aquí cal detallar les especificacions que normalment lliura el client (per exemple esquemes, condicions de funcionament, temperatures, requisits funcionals, etc.). Si el recull d’especificacions és molt extens, poseu aquest apartat com annex.

  1. Descripció general de la solució proposada

En aquest capítol cal explicar la globalitat del projecte de forma resumida, o sigui, explicar totes les parts que intervenen en el sistema i com es connecten o relacionen entre elles. Cal explicar-ho de forma gràfica (esquemàtica), de manera que es vegi bé quin software i quin hardware hi ha en el sistema, i com els diferents elements es comuniquen entre si. Un dibuix és molt millor que moltes línies d’explicació. Cal afegir alguna fotografia del sistema o prototipus acabat, de manera que es puguin identificar tots els elements que composen el sistema.

  1. Fonament teòric

En aquest apartat cal explicar de forma breu els principis teòrics en què es fonamenta la solució aportada. No cal fer un tractat sobre la teoria del sistema dissenyat, sinó introduir els principis teòrics bàsics per facin falta per ajudar al lector a comprendre el funcionament del sistema i per justificar (en apartats posteriors) les decisions de disseny preses.

  1. Components de Hardware

Especificats tots els elements que composen el sistema, cal començar a detallar i justificar com s’ha estructurat el hardware. Cal fer un dibuix esquemàtic que expliqui quines parts composen el hardware: el PLC, la perifèria que controla, la comunicació amb el PC, variadors de velocitat, etc.

Una vegada situat el lector amb aquest resum sobre el hardware, caldrà agafar cadascuna de les parts que hem identificat i anar-les detallant en els subapartats que venen a continuació.

    1. Descripció del mecanisme

Quins moviments realitza, quins motors actuen, cilindres que fan el moviment, descripció del cicle de treball.

    1. Armari elèctric

Ubicació de l’armari, distribució dels elements.

    1. Alimentació i circuits de potència

Quin tipus d’alimentació tenim a l’entrada, com es filtra, quines proteccions s’han posat, càlculs, consums, etc.

    1. PLC

Tipus d’autòmat escollit, justificació de perquè s’ha escollit aquest model, mòduls d’expansió afegits, característiques més importants del PLC (alimentació, memòria, E/S, comunicacions, etc.)

    1. Interfície amb l’usuari

Descripció de botoneres, emergències, pannells d’operador, etc.

  1. Components de Software

Una vegada tot el hardware està explicat, cal fer un dibuix esquemàtic o ordinograma que expliqui quines parts composen el software. En un programa del PLC, identificar els diferents blocs utilitzats, diagrames Gemma, Grafcets, inicialització, etc. En un programa SCADA, identificar el driver utilitzat, com funciona la comunicació amb el programa SCADA, i les parts de programa que el configuren.

Cal que quedi ben clar, quins components de software ja estaven desenvolupats (perquè s’han comprat o perquè l’empresa ja els tenia fets) i quins són propis. A partir d’aquí, caldrà agafar cadascuna de les parts que hem identificat i anar-les detallant en subapartats.

    1. Driver de comunicació

Tipus, comunicació, fabricant, característiques, etc.

    1. Programa del PLC / SCADA / VB ...

Llenguatge de programació utilitzat, estructura del software i detall de cadascuna de les llibreries utilitzades, components, funcions pròpies, etc.

De cada funció important, caldrà indicar quins paràmetres d’entrada necessita (nom, tipus, descripció), quins valors retorna i explicar quina tasca realitza. Si la funció és complicada, cal indicar el seu funcionament amb un diagrama de flux o un grafcet. Si s’ha programat orientat a objectes, caldrà especificar cada objecte creat, amb les seves propietats, mètodes i events. El codi font i tots els components utilitzats anirà com a annex.

  1. Base de dades

Si en el programa s’utilitza una base de dades, caldrà explicar-ne les característiques. Tipus, característiques importants, taules utilitzades, camps i els índex. També caldrà explicar les relacions entre taules.

  1. Sistema de comunicacions

Si s’ha desenvolupat o s’ha utilitzat un protocol per enllaçar el hardware amb el software, o comunicar diferents programes entre si, s’especificarà en aquest apartat. Cal indicar la velocitat, tipus de cables, distàncies, trames de comunicació, control d’errors, etc.

  1. Resultats i discussió.

En aquest apartat cal incloure totes les mesures i proves fetes per tal de demostrar que el vostre sistema funciona correctament, d’acord amb les especificacions imposades. No només cal donar les dades corresponents als resultats de les mesures, sinó que a més, cal descriure com heu realitzat les mesures, amb un grau de detall suficient que permeti al lector reproduir les proves sense cap ambigüitat. Un cop presentats els resultats de les proves, cal procedir a la seva discussió comentant-ne els aspectes més rellevants o significatius que es poden extreure dels mateixos.

  1. Plànols

Els plànols han de contenir clarament la identificació dels circuits, amb una llegenda de la simbologia utilitzada i un caixetí que inclogui:

S’ha de presentar a la memòria un índex dels plànols realitzats. Si hi ha un número considerable de plànols, a la memòria s’inclouran els necessaris per l’explicació i la resta anirà a l’annex.

3.2.9.Projecte d’estructures

  1. Ubicació

  2. Estudi del terreny

  3. Distribució en planta layout

  4. Descripció general de l’edifici

  5. Càlcul de l’estructura

Càlcul de forces i moments

  1. Definició i càlcul de les unions

  2. Fonaments

  3. Mesures de protecció contra incendis

  4. Annexes

A.1. Plànols

A.2. Càlculs (explícits, a la memòria només es presenten els resultats)

A.3. Estudi geotècnic (explícit, a la memòria es presenten els resultats més rellevants)

A.3. Normativa

A.4. Documentació i catàlegs

3.2.10.Projecte de màquines

  1. Descripció de la màquina

  1. Disseny i càlcul de la màquina

Annexes:

A.1. Plànols

A.2. Càlculs (explícits, a la memòria només es presenten els resultats)

A.3. Normativa

A.4. Documentació i catàlegs

3.2.11.Projecte de viabilitat

  1. Estat actual

  1. Pla de millora

Annexes:

A.1. Plànols

A.2. Normativa

A.4. Documentació i catàlegs

2.5.Temporització i recursos

Explicar en resum, les diferents etapes (fase d’estudi i anàlisi, desenvolupament, instal·lació, etc.) que heu seguit per realitzar el vostre projecte, els recursos (persones, espai, materials, etc.) assignats a cada fase, i la seva distribució temporal (és a dir, quan temps heu dedicat a cada fase, si heu fet varies fases en paral·lel, etc.). En funció de les dimensions del projecte, és recomanable en aquest apartat utilitzar taules d’assignació de tasques, diagrames de dependències i de Gantt. Veure el document Control de qualitat en soldadures de bombetes.

2.6.Conclusions i perspectives

Un cop finalitzada el projecte, cal indicar en aquest apartat si heu assolit tots els objectius plantejats. Quins dels objectius inicialment plantejats s’han assolit, i en quin grau, i quins no han estat possible d’assolir, explicant les raons. També podeu indicar possibles aspectes a millorar en el futur, en propers projectes.

2.7.Pressupost

Detall de tots els materials utilitzats en el PFC agrupats per conceptes (material i ma d’obra), amb la quantitat i la seva valoració. Cal indicar el total global, el total per partides o conceptes i els preus unitaris. Segons el tipus de projecte, caldrà reflectir el cost de les eines i equips de desenvolupament, el cost del sistema d’explotació i les hores de formació dels usuaris. Si el pressupost ocupa moltes pàgines, es presentarà a la memòria un resum d’una o dues pàgines i la resta com annex.

2.8.Referències i bibliografia

L'elaboració i la presentació de referències i de citacions bibliogràfiques és també una part important de la documentació del PFC. Serveix per donar informació sobre les publicacions disponibles, consultades o que cal consultar. Les dades que hi consten dependran del tipus de document de què es tracti i del nivell de precisió que es vulgui donar, però s'han d'escriure sempre en el mateix ordre i de la mateixa manera, seguint criteris de claredat, d'homogeneïtat i d'internacionalitat.

COGNOM/S, Nom. Títol: subtítol. Núm. edició. Lloc: Editorial, any. Núm. pàg. o vol. (Col.lecció; núm.)

ISBN núm.

exemple:

BRAGÓS BARDIA, Ramon ... [et al.]. Circuitos y dispositivos electrónicos: fundamentos de electrónica. 4ª ed. Barcelona: Edicions UPC, 1994. 463 p. (Politext; 35).

ISBN 84-8301-215-4

Parts d’una monografia (capítol, paràgraf, ...)

COGNOM/S, Nom. “Títol de la part de la monografia”. A: Dades bibliogràfiques de l’obra completa. Pàg.

ISBN núm.

exemple:

ALCAIDE, C. “L’euro, la moneda del segle XXI”. A: L’impacte de l’euro als mercats financers. Barcelona: La Caixa, 1998. 276 p. (Estudis i informes, 14). P. 13-37.

Quan l’autoria d’una part d’una monografia coincideix amb la de l’obra general se cita al final de la referència bibliogràfica de l’obra completa, abans del número normalitzat, en una nova línia.

exemple

BRAGÓS BARDIA, R. ... [et al.]. Circuitos y dispositivos electrónicos: fundamentos de electrónica. 4ª ed. Barcelona: Edicions UPC, 1994. 463 p. (Politext; 35).

Capítol 3. Circuitos lineales: p. 35-57.

ISBN 84-8301-215-4

Se citen pel nom de l’entitat responsable de la norma, seguit del títol i del codi de la norma, si aquest no forma part del títol. A continuació s’indica l’edició i les dades de publicació: lloc, editorial i any.

exemple:

ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE NORMALIZACIÓN Y CERTIFICACIÓN. rminos generales y sus definiciones relativos a la normalización y actividades relacionadas. UNE 0-007-91. Madrid: AENOR, 1991.

Tot i que cal mirar de tractar-los com a monografies, sovint no tenen autor, títol o peu editorial visibles. Aleshores es poden citar pel nom de l’empresa o organització, amb les dades de lloc i data del dipòsit legal, si n’hi ha.

exemple:

ARISTON. Catálogo general núm. 8. [S.l.]: Ariston, [1999]

RS. Catálogo: 1999-2000. Madrid; Barcelona: RS, 1999.

Publicacions periòdiques

Títol: subtítol. [Lloc de publicació]. Vol. (any), núm. de l’exemplar.

ISSN número

exemple:

Electronic design: technology applications, products, solutions. [Cleveland]. Vol. 47 (1999), 26. ISSN 0013-4872.

exemple:

Electrónica práctica actual. [Madrid]. Año 2, núm. 5. ISSN 1139-3432.

Articles de revista

COGNOM/S, Nom. “Títol de l’article”. Títol de la revista. Vol. (any), núm. de l’exemplar, pàg.

Cal indicar la primera i la darrera pàgina de l’article, separades amb un guió.

exemple:

KENNARD, L. “Novell certificate server 2.0: is your network certifiably secure?”. Netware connection. Vol. 11 (2000), núm. 1, p. 6-20.

ISSN 1076-3422.

És opcional indicar el número d’ISSN.

Articles de diari

COGNOM/S, Nom/inicials del nom (si hi consten). “Títol de l’article”. Nom del diari [Lloc d’edició] (dia mes any), núm., pàg.

Cal fer constar el lloc d’edició del diari entre claudàtors si no forma part del nom del diari. La data es dóna completa, en la llengua del document.

exemple:

CAPDEVILA, J. “Els llibreters abandonen la Fira del Llibre de Barcelona”. Avui [Barcelona] (10 de febrer del 2000), núm. 8.026, p. 33.

Publicacions oficials

Representació: Títol (dia mes any), núm. de l’exemplar.



Cal transcriure la data en la llengua del document. La citació dels textos que apareixen a les publicacions oficials segueix la representació anterior precedida pel títol del text entre cometes i un punt, i les pàgines inicial i última al final.

exemple:

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (4 desembre 1996), núm. 2289.

exemple:

“Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal”. Boletín Oficial del Estado (24 noviembre 1995), núm. 281, p. 33987-34058.

Autor (organisme o autor personal en el cas d’una pàgina personal) Data (dia, mes i any de la consulta per part de l’usuari). Títol de la pàgina, [tipus de suport]. Adreça URL: (citar l’adreça URL de la font).

exemple:

SIEMENS (Pàgina consultada l’11 de febrer de 2000). SIEMENS. Productos y soluciones, [En línia]. Adreça URL: http://www.siemens.es/html/prodsolu/prodserv.html

Equip Mediterrani (Pàgina consultada l’11 de febrer de 2000). Proyecto Despertaferro, [En línia]. Adreça URL: http://www.racingservices.net/cochesolar/













3.La redacció

Les passes a seguir en tot procés de redacció són la selecció de la informació, l’organització d’aquesta, el redactat i la revisió del text. Transmetre la informació de forma que sigui entenedora pels altres no és una feina fàcil. Buscar idees, estructurar-les i agrupar-les en frases que donin lloc a paràgrafs requereix fer esborranys i no donar per bo el primer que s’escriu. Resulta útil llegir el text en veu alta, donar a llegir el text a altres persones, o deixar el text reposar uns dies i tornar-lo a revisar. En aquest apartat de la guia donarem una sèrie de recomanacions per a construir les frases i farem un repàs dels signes de puntuació amb l’objectiu de produir un text més entenedor i eficaç.

3.1.Les frases

Cal tenir en compte la concordança de temps verbals.

Seguir l’ordre natural de la frase: subjecte + verb + predicat.

La bomba del grup hidràulic s’acciona amb un motor de 3 CV. X

Un motor trifàsic de 3 CV acciona la bomba del grup hidràulic. V

Evitar les paraules supèrflues que no aporten res a la comunicació.

El flux estatòric del motor ve determinat per mitjà del valor del corrent d’excitació del propi motor. X

El flux estatòric ve determinat pel corrent d’excitació. V

Per no dificultar la lectura, es recomana que els textos tècnics estiguin redactats amb frases no gaire llargues.

Un motor trifàsic de 3 CV acciona la bomba del grup hidràulic format per: la bomba, el dipòsit, un filtre, una vàlvula limitadora de pressió i un manòmetre. X

Un motor trifàsic de 3 CV acciona la bomba del grup hidràulic. El grup està format per: la bomba, el dipòsit, un filtre, una vàlvula limitadora de pressió i un manòmetre. V

Millor utilitzar el verb en activa.

El flux estatòric ve determinat pel corrent d’excitació. X

El corrent d’excitació determina el flux estatòric. V

3.2.Signes de puntuació

3.2.1.El punt

El punt marca una pausa clara en el discurs. Amb el punt separem elements amb un cert significat individual, les frases, i també els blocs lògics de contingut, els paràgrafs. Convé que la mida dels paràgrafs sigui de 4 a 8 línies.

Altres usos del punt són:

No s’ha d’usar punt:

3.2.2.La coma

La coma estableix una pausa breu en el discurs. S’escriu enganxada a la paraula que la precedeix i seguida d’un espai.

La coma s’utilitza normalment per:

Els objectius del treball són analitzar, dissenyar i assajar diferents mètodes de...

Cal analitzar, dissenyar, experimentar, tec

Cal analitzar, dissenyar, experimentar...

Els assaigs de l’estructura, que ha estat dissenyada íntegrament pels alumnes de l’EUSS, han estat supervisats per l’enginyer en cap.

Malgrat els resultats positius obtinguts en les simulacions, els extrets en el laboratori no compleixen amb les especificacions.

Els resultats dels assaigs s’ajusten a les especificacions prèvies, així doncs, es dóna per vàlid el disseny...

Conseqüentment, cal afegir un condensador que compensi...

Pel que fa al controlador, l’estratègia amb major resposta dinàmica és...

En primer lloc, es procedeix a l’anàlisi de l’estructura...

Finalment, els resultats obtinguts permeten...

A diferència del control PWM, el d’histèresi treballa a freqüència variable...

3.2.3.El punt i coma

El punt i coma és un signe de puntuació intermedi entre la coma i el punt; ens indica una pausa inferior al punt però superior a la coma i s’utilitza normalment:

Els materials necessaris són: un PLC CPU314C, pel control; una pantalla tàctil CX300SX, per la interfície ,i un PC amb tot el software necessari instal·lat, per la programació.

El punt i coma és un signe de puntuació intermedi entre la coma i el punt; ens indica una pausa inferior al punt però superior a la coma.

Q1 es controla de forma complementària respecte Q2; quan un està en conducció l’altre està en bloqueig.

3.2.4.Els dos punts

Es fan servir per:

Interruptor automàtic: dispositiu de tall capaç de ...

Les especificacions són: tensió d’alimentació 12 V c.c, tensió de sortida 1,3 V, corrent de sortida màxim 40 A...

3.2.5.Els punts suspensius

Els punts suspensius s’utilitzen per deixar una frase inacabada o deixar oberta una enumeració i es recomana no fer-los servir. És millor utilitzar la paraula etcètera abreujada (etc.). No poden anar mai precedits d'una coma i fan la funció de punt al final d’una frase.

3.2.6.Els parèntesis ( )

Els parèntesis s'utilitzen per introduir informació addicional en una frase o un text.

...tipus de lluminàries i d’enllumenat (directe, indirecte, general i individual)...

3.2.7.Els claudàtors [ ]

Els claudàtors s'utilitzen per incloure en una frase o en un text una informació que pròpiament no en forma part. Per exemple en referències bibliogràfiques:

La connexió en paral·lel de convertidors es caracteritza per: un augment de la fiabilitat i modularitat del sistema i un repartiment de la carrega i les pèrdues associades a la conversió [1].

Podeu trobar més informació a:

Llibre d’Estil del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. Llengua i estil. 2a Edició. Barcelona Abril del 2001

Universitat Autònoma de Barcelona (Pàgina consultada el 14 de setembre de 2006). Gabinet de Llengua Catalana. Assesorament, [En línia]. Adreça URL: http://www.blues.uab.es/gab-llengua-catalana/signes/

Universitat Oberta de Catalunya (Pàgina consultada el 14 de setembre de 2006). Servei Lingüístic de la UOC, [En línia]. Adreça URL: http://www.uoc.edu/serveilinguistic/home/index.html

Universitat de Girona (Pàgina consultada el 14 de setembre de 2006). UdG: Recursos lingüístics, [En línia]. Adreça URL: http://www.udg.es/llengues/portal/professorat.htm

4.La presentació

En aquest apartat de la guia definirem aspectes gràfics com el tipus de lletra, el seu cos, la configuració de la pàgina , la portada, etc. Detalls d’aquest tipus són molt importants per tal de facilitar la lectura del PFC i donar un aspecte de llibre a la documentació.

Cal que tinguem en compte el següent:

Nivell

Font

Cos

Estil

Exemple

Títol del PFC

Arial

24

Negreta

Títol del PFC

Capítol

Arial

14

Negreta

1. Capítol

Apartat

Arial

12

Negreta

1.1. Apartat

Subapartat

Arial

11

Negreta

1.1.1. Subapartat

Text principal

Times New Roman

11

Normal

Text principal

Equacions

Times New Roman

11

Cursiva

CONTINGUT I ORGANITZACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ D’UN PROJECTE FINAL

Numeració equacions

Times New Roman

11

Normal

CONTINGUT I ORGANITZACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ D’UN PROJECTE FINAL (3-31)

capítol 3 equació 31

Contingut Índex

Times New Roman

11

Normal

1.1 Introducció 3

Peu de taula o figura

Arial

9

Negreta

Taula 9.1: Text de taula

capítol 9 taula 1

Figura 10.1: Text de figura

Nota a peu de pàgina

Times New Roman

8

Normal

Nota a peu de pàgina

Text dins encapçalament/peu de pàgina

Times New Roman

9

Normal

VRM amb control d’histèresi

Número de pàgina

Times New Roman

9

Normal

31

L’interliniat del text principal serà de 1,5 línies, amb un espai de 6 punts abans i després de paràgraf i justificació completa.

5.La defensa

La defensa del PFC és l’últim pas cap a la consecució de la titulació i no per això s’ha de veure com un pur tràmit. Un bon PFC pot convertir-se en un PFC mediocre si la defensa no és clara i convincent. La defensa consisteix en exposar oralment el treball de fi de carrera davant un tribunal avaluador, format per tres professors de l’escola, en un temps d’uns 20 minuts, i en un torn de preguntes per part del tribunal. Acabada l’exposició i les preguntes, el tribunal es reuneix per decidir la qualificació del PFC, on també es té en compte la defensa feta del treball. En aquest capítol de la guia et donarem una sèrie de recomanacions per tal de que puguis preparar una defensa clara i convincent.

5.1.Parts de l’exposició oral

Típicament l'exposició ha de tenir quatre parts: introducció a l'exposició, introducció a la temàtica del projecte, part principal o nucli de la presentació i conclusions.

Aquesta part consta de només dues transparències. En la primera transparència s'ha de posar el títol del projecte, el nom de l’autor i del tutor, la data, el nom de l’escola i el del departament. En la segona transparència s'ha d'enumerar en forma d'índex els punts que es tractaran al llarg de l'exposició.

En aquesta part s’introduirà a l’audiència en el tema tractat en el projecte, es plantejarà el problema, s'explicarà l'estat de l'art, s'assenyalarà quina és la solució proposada i quins són els objectius del treball.

Per ser aquesta la part més important de l'exposició és necessari que li dediquis entre un 60 i un 70% del nombre total de transparències. En aquesta part, s'han d’anar desenvolupant en ordre els apartats assenyalats en la presentació del guió. Hauràs d’explicar amb cert nivell de detall el teu projecte, com has arribat a la solució proposada i els resultats obtinguts. És molt important transmetre aquesta part de la millor manera possible als assistents. Pensa que l’objectiu de la presentació és fer arribar a l’audiència tot el treball fet i el teu grau de coneixement del projecte.

Finalment, en aquest apartat caldrà repetir a l'audiència de manera resumida quina ha estat la principal aportació d'aquest treball i si s’han complert els objectius i en quin grau. En aquesta repetició s'assegura que el públic rebi la idea principal que s'ha desitjat transmetre en la presentació. Addicionalment, es poden esmentar també les línies de futur del treball.

5.2.Preparació de la presentació oral

Previ a preparar les transparències, seguint l’estructura de l’apartat anterior, hauràs de tenir en compte: el contingut a transmetre, a qui va dirigit i el seu nivell de coneixement sobre la temàtica del PFC i la limitació de temps.

Pel contingut caldrà pensar un guió dels temes a tractar i el seu ordre de presentació. Probablement el projecte engloba molts temes, hauràs de seleccionar els que són especialment rellevants per a la presentació. En quant al públic, els membres del tribunal no tenen per què ser uns experts en la matèria del teu projecte, i per tant, t’hauràs d’esforçar perquè entenguin la feina que has fet i la puguin valorar de forma que obtinguis una bona qualificació. Respecte al número de transparències a presentar, no ha de ser ni molt gran ni molt petit, t’has d’ajustar al temps establert. Una bona estimació és dedicar de 1 a 2 minuts de la exposició per transparència.

Abans de fer les transparències convé definir el seu disseny gràfic i aplicar-lo per igual en totes elles. Ens referim a qüestions com: el color del fons, el color, mida i font de lletra dels quadres text per les explicacions i títols, així com la seva posició en la transparència; o a detalls força útils com el número de transparència actual, títol de la presentació o treball, contingut, etc. en el peu, encapçalament o lateral de la transparència. Cal assegurar contrast entre el fons i el text i llegibilitat. El disseny ha de ser el mateix en totes les transparències. No es recomanable fer servir diferents tipus de lletra o colors en les transparències. La homogeneïtat en el disseny ajuda a que el públic no es distregui. En el disseny hem de buscar la claredat i la senzillesa. Les transparències són només un suport al discurs, han de recollir les idees principals de forma clara i concisa. La informació ha d’estar ben organitzada. No cal abusar d’efectes d’animació ni de so per a evitar distraccions. Revisa amb cura les transparències per a evitar errors i faltes d’ortografia.

5.3.El discurs

Per a assajar la presentació dóna molt bon resultat escriure el discurs de cada transparència en paper i després llegir-lo en veu alta. Així podrem depurar i resumir el discurs, evitar repeticions de paraules i veure la durada de la presentació. Un altre aspecte important és comprovar si el temps dedicat a cada transparència és homogeni i està entre 1 i 2 minuts. Caldrà memoritzar les paraules i frases que donen peu al discurs de cada transparència i lliguen la presentació. No utilitzis termes vulgars. Emfatitza aquelles parts del discurs que es considerin més importants tant de viva veu com de forma gràfica en les transparències.

Es recomanable practicar especialment el principi i el final de la presentació. Pensa que l’audiència realitza la primera i més important valoració al principi, que és quan té lloc la presa de contacte amb el públic. Cap al final mostrem els resultats i les conclusions del treball. Per captar l’atenció del públic hauràs de treballar els apartats d’introducció a l’exposició i temàtica del projecte de l’apartat 5.1. Per un bon tancament, recorda breument el més important i no t’oblidis d’agrair l’atenció als assistents i convidar-los a fer alguna pregunta.

Mira sempre al públic mentre parlis, mantenir sempre la mirada sobre les transparències o llegir-les directament provoca desconfiança i falta d’atenció en els assistents. Ves en compte amb el moviment de mans, peus i gesticulacions, denoten falta de confiança i nerviosisme. No hi ha res millor per combatre això últim que portar la presentació ben assajada. En aquest sentit, també va bé preparar possibles qüestions amb les seves respostes.

Fes un assaig in situ uns dies abans davant companys. Comprova que l’aula té tot el que necessites per fer la presentació: l’ordinador té els programes carregats, el CD amb la presentació funciona, la resolució és l’adequada pel projector, el contingut de les transparències es veu bé, etc. El dia de la presentació, cuida la presència física, ves ben arreglat, i ben aviat.

Pots obtenir més informació a :

L’assignatura: “Tècniques i habilitats comunicatives i socials”.

El seminari: “Aproximació al màrqueting industrial. El paper del tècnic comercial”.

Universitat Autònoma de Barcelona (Pàgina consultada el 14 de setembre de 2006). Gabinet de Llengua Catalana. La presentació, [En línia]. Adreça URL: http://www.blues.uab.es/gab-llengua-catalana/cat/assessorament/public/ypres.htm

EUSS: PFC 2006-2007 0


CONTINGUT I ORGANITZACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ D’UN PROJECTE FINAL
CURRÍCULUM MATEMÀTIQUES 1R PRIMÀRIA BLOC 1 PROCESSOS MATEMÀTICS CONTINGUTS
DIDÁCTICA GENERAL JAUME PUIG 4 ELS CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM


Tags: contingut i, el contingut, documentació, projecte, organització, contingut, final