Tipus d’activitat

Diferenciació entre lletres, dibuixos, nombres i altres signes...

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Mostrar als xiquets/etes llibres, fullets, diaris, revistes, etc. i ensenyar-los a reconéixer el text i com es diferencia del dibuix.

Legir els contes reseguint el text amb el dit .

Proposar que dibuixen qualsevol cosa i que posen el seu nom.

Utilitzar el calendari (mes en lletra, dia en xifres), el control d’assistència( nombre d’alumnes que ha faltat en xifres, qui són? en lletres, nom del jugador, nombre de la camiseta, nom d’un producte i xifres del seu preu...)

Quins aspectes hi podem observar

Si identifica i discrimina lletres/dibuixos i nombres.

Si coneix algunes o totes les lletres convencionals.

Tipus d’activitat

Escriptura i reconeixement del propi nom.

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Hi ha moltes activitats per reconéixer i escriure el propi nom: les etiquetes adherides a la taula; la llista de classe; la rotulació de carpetes i materials o objectes personals; firmar els treballs...

Primer aniran dibuixant o copiant el nom amb dificultats gràfiques, després aniran identificant lletres i millorant la caligrafia i posteriorment reconeixeran quines lletres formen el seu nom o el d’altres companys.

Quins aspectes hi podem observar

Com escriu el seu nom: còpia i memòria.

Si identifica i reconeix les lletres que el componen.

Tipus d’activitat

Escriptura col·lectiva de paraules i textos.

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Proposar a l’alumnat que treballe per parelles o en petit grup perquè discutisca, argumente i contraste els criteris propis amb els dels companyes i companys, a fi d’aclarir dubtes sobre l’escrit: demanar-los que discutisquen quantes lletres hi calen per escriure una determinada paraula; demanar-los que un dicte i l’altres escriga, per a fer comprovacions posteriors...

Quins aspectes hi podem observar

Com utilitzen les lletres convencionals.

A quin nivell o etapa de la construcció del sistema alfabètic s’hi troben (hipòtesis de quantitat, sil·làbica, etc.).

Com consideren i valoren les aportacions dels companys/es.

Tipus d’activitat

Completar l’escriptura de paraules (dir, escriure o col·locar les lletres que hi falten).

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Amb cartronets de lletres desordenades o escrivint una paraula i deixant espais en blanc perquè la completen. En aquesta activitat combinem lectura i escriptura. L’alumnat ha d’estar capacitat per resoldre-la: bé perquè la paraula a escriure o a completar siga una memoritzada anteriorment, bé perquè ja puguen analitzar fonèticament la composició de les paraules

Quins aspectes hi podem observar

Les estratègies d’anticipació i d’interpretació que utilitzen.

Com analitzen l’escrit i localitzen què falta i on falta.

Les hipòtesis o nivells de construcció del sistema alfabètic.

Les correccions que fan a partir de l’ajuda del mestre o dels companys.

Tipus d’activitat

Confegir paraules amb lletres mòbils, màquines d’escriure, ordinadors...

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Es pot fer individualment, en parelles o petits grups; amb lletres soltes (donant-ne moltes o donant només les possibles); demanant-los que retallen les lletres que hi calen de periòdics o revistes.

El fet de manipular lletres o escriure a màquina els allibera de l’esforç cal·ligràfic i fa que es concentren en el problema cognitiu de decidir quantes i quines són les lletres necessàries.

Quins aspectes hi podem observar

L’elaboració oral de l’escrit prèviament a escriure.

Les hipòtesis o nivells de construcció del sistema alfabètic.

Les correccions que fan a partir de l’ajuda del mestre o dels companys.

Tipus d’activitat

Interpretar els propis escrits.

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Hem de demanar constantment als alumnes que lligen allò que han escrit. Ells saben el que han escrit (encara que de vegades ho obliden al cap d’una estona). En haver de llegir el que han escrit es veuen obligats a fer una confrontació entre el que”volien escriure” i el que “han escrit”.

En un principi els alumnes sempre interpretaran els propis escrits a partir dels seus coneixements i, davant els seus escrits, sempre llegiran el que volien escriure. Però, promte aniran aplicant els seus coneixements sobre les lletres i aquest anar i tornar de la lectura i l’escriptura reforçarà ambdós processos.

Quins aspectes hi podem observar

Com s’ho fa per ajustar el que ha escrit amb el que volia escriure: índex quantitatius i qualitatius (identificació de lletres, nombre de lletres que porta una paraula)

Tipus d’activitat

Interpretar textos amb imatges.

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

És una activitat que requereix sempre de la presència i l’ajuda del professor/a per a discutir les idees del xiquet/a, per suggerir-li altres possibilitats, per ajudar-li a confirmar o rebutjar hipòtesis.

És una activitat ideal per preparar i motivar la lectura. Abans de llegir el text cal comentar les il·lustracions perquè sempre ens suggereixen coses sobre el contingut. Les imatges aporten molta informació i és imprescindible llegir-les.

Quins aspectes hi podem observar

Quines anticipacions fa sobre el contingut del text.

Indicadors del context que utilitza (quins i com).

Tipus d’activitat

Lectura de textos memoritzats

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Memoritzar textos (refranys, endevinalles, apariats, títols, poemes o cançons) permeten als xiquets apropiar-se de models de literatura autèntica. Fer-los llegir textos memoritzats prèviament els ajuda a analitzar i descobrir relacions entre l’oral i l’escrit. Els permet descobrir : les lleis de segmentació (cada segment una paraula); noves paraules desconegudes; la relació fonema / grafia i si una paraula hi conté més lletres de les que s’imaginaven en una hipòtesi sil·làbica.

Quins aspectes hi podem observar

La capacitat de retenció del text.

La reproducció ordenada i fidel del text.

La relació entre el que havien memoritzat i el que han escrit.

Tipus d’activitat

Interpretar textos a partir d’unes paraules que hem triat o que els alumnes han de localitzar o completar.

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Es fa una lectura compartida, en grup i organitzada com un taller de descobriment.

Podem fer tasques de localització (Ex: On diu gat?).

Podem fer tasques de tria: relacionar el títol amb el nom dels personatges d’un conte, el nom d’un animal d’entre vàrios o el nom d’un company/a entre tots els de la taula o de la classe.

Podem demanar-los que resolguen problemes com descobrir el significat d’un text quan no dominen el desxifrat de totes les paraules.

Quins aspectes hi podem observar

Els nivells d’interpretació lectora.

Els coneixements previs sobre el text.

L’atenció a les propietats qualitatives del text.

La justificació en la tria de solucions.

Tipus d’activitat

Copiar textos.

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

L’activitat de copiar és predominantment motriu, però no d’elaboració del llenguatge escrit. Tot i això, en algunes ocasions, està plenament justificada: per a registrar o fixar un text definitiu, després d’un procés de discusió i construcció col·lectiva (passar a net una carta o una nota als pares) i en aquest cas s'ha de practicar.

Quins aspectes hi podem observar

La reproducció correcta del text.

Els aspectes convencionals gràfics i tipogràfics.

La qualitat estètica del treball efectuat.

Tipus d’activitat

Dictats (els alumnes dicten al mestre; un alumne li dicta a un altre; el mestre dicta als alumnes).

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Quan els alumnes dicten i és el professor qui escriu, aquests concentren l’atenció en els procesos de composició (pre-text, organització del contingut, estil...) perquè estan alliberats d’aalgunes tasques (reproduir a nivell escrit lletres i paraules, pensar com s’escriu una paraula, etc.). Al mateix temps, el mestre/a es serveix de model d’escriptor, tant per als aspectes de composició com per als de codificació. Tot açò els permet d’escriure textos complexos, abans fins i tot de saber escriure o de tenir un domini total de la codificació.

Quan els alumnes es dicten en parelles, es distribueixen les tasques:un compon (organitza) i l’altre codifica (executa), un supervisa la producció de l’altre, s’aclareixen dubtes i s’enriqueixen mútuament. La tasca complexa d’escriure es fa més senzilla i no hi ha sobrecàrrega cognitiva.

Encara que no s’ha d’abusar del dictat del professor, en algunes ocasions està ben justificat que el docent dicte i l’alumnat escriga: registrar un text elaborat entre tots: anotar els deures, la llista de coses que cal dur l’endemà o fer una nota als pares. Amb els dictats podem fer també tasques de correcció i avaluació dels escrits.

Quins aspectes hi podem observar

Com dicten els alumnes al mestre i com es dicten entre ells.

Quan dicta el professor, podem observar com elabora l’alumne el text, la coherència i l’ordre, com ha d’escriure’s tot el que es diu, com s’elabora oralment el text i com s’escriu i quines dificultats de codificació i de construcció del sistema alfabètic tenen els alumnes.

Tipus d’activitat

Escriure textos memoritzats (dites, poemes, refranys...).

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Quan escriuen textos apresos prèviament, els alumnes saben de memòria el contingut i es poden concentrar en altres aspectes com: la transcripció, la cal·ligrafia, l’ortografia, la linialitat... No és necessari pensar què s’ha d’escriure, però sí com s’ha d’escriure, amb la qual cosa posarem l’èmfasi en treballar aspectes com: l’anàlisi fonètica, la correspondència so-grafia, la separació de paraules, la cal·ligrafia, etc.

Quins aspectes hi podem observar

Els nivells de construcció del sistema alfabètic.

Si els alumnes respecten els aspectes convencionals.

Tipus d’activitat

Tornar a escriure textos coneguts.

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Es tracta d’escriure una notícia, un conte, un text qualsevol, etc. que s’ha treballat molt a classe (s’ha llegit, s’ha comentat, s’ha construït oralment...) l’alumnat passarà a escriure’l en base al coneixement que té del text original.

És una activitat d’una complexitat cognitiva un grau major que l’anterior (textos memoritzats). Les idees estan en el cap però ja que transcriure-les correctament al paper. L’alumne aprén molt sobre l’escriptura i sobre la composició amb aquesta activitat.

És una activitat més organitzada que el text lliure (inventar un conte, escriure el que t’ha passat durant les vacances...) perquè el contingut està clar i es compartit i ja està ordenat. El text original ens serveix de guió i d’esquelet de l’escrit que hem de fer i ens serveix de model i punt de referència. Aquesta activitat requereix esforç a l’alumne i l’obliga a reflexionar, però és molt motivadora per a ell.

Quins aspectes hi podem observar

Els nivells de construcció del sistema alfabètic.

Com s’ajusten els aspectes acordats en el pre-text.

La fidelitat als continguts i a les característiques del text original.

L’elaboració coherent del text.

Tipus d’activitat

Completar textos amb buits o llacunes.

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

És una activitat que combina la lectura atenta i comprensiva amb l’escriptura i que exigeix estar constantment rellegint el que hem escrit. Està justificada per la necessitat d’acotar els problemes quan escrivim. Com que es tracta de completar un text ens obliga a triar o seleccionar paraules i això sempre planteja conflictes o ploblemes a un escriptor/a: de tipus lèxic, de sinonimia, d’ortografia o gramaticals.

És una activitat que, a mesura que avancen els xiquets en el procés de composició (o en nivells posteriors) pot anar complicant-se o fent-se més exigent: completar una part del text (el final, un diàleg, una descripció...).

Quins aspectes hi podem observar

Els nivells de lectura de textos.

Les estratègies d’anticipació del fragment que hi falta.

Els nivells de construcció del sistema alfabètic.

Com justifiquen les decisions que han pres en escriure.

Tipus d’activitat

Escriure textos originals.

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Des de ben promte l’infant sent el plaer d’inventar textos, d’expressar opinions pròpies o de comunicar qualsevol cosa. Hem d’estimular-lo a que ho faça i oferir-li moltes ocasions de fer-ho. Hem de considerar, però, que l’escriptura de textos originals és una tasca complexa i que convé, per tant, acotar el camp de possibilitats: el tema ( a ser possible, molt concret i compartir per professor i companys (“Què has fet el cap de setmana o durant les vacances?”, per exemple, és molt personal i imprecís). És preferible suggerir-los que comenten làmines o fotografies (escriure el peu de pàgina), que inventen títols o eslògans, que escriguen preguntes o diàlegs, que completen textos, etc.

Quins aspectes hi podem observar

L’explicitació de la finalitat i de les característiques del text que han d’escriure.

Els nivells de construcció del sistema alfabètic.

L’elaboració prèvia del text (guió, esquema...).

La coherència del text.

L’observació, en el text, de les característiques de la tipologia utilitzada.

Tipus d’activitat

Realitzar activitats d’edició, reprografia o impressió.

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Utilitzar a classe ordinadors, màquines d’escriure, lletres per confegir, impremtes escolars, etc ajuda a l’assoliment de l’escriptura per part de l’alumnat i el motiva molt, perquè elimina alguns problemes que pertorben el procés, com la cal·ligrafia o les dificultats motrius i sensorials. A més, els elements tecnològics i els aspectes manipulatius que comporten complementen l’acció mental de llegir i escriure i estimulen l’alumnat a la correcció i a l’interés per una presentació pulcra de l’escrit.

Quins aspectes hi podem observar

Com s’ajusten a les consignes i a les condicions acordades.

Quins recursos utilitzen per millorar estèticament el text.

Quins recursos utilitzen de paginació, il·lustració, enquadernació, etc.

Tipus d’activitat

Lectura per part del mestre/a (que excerceix de model lector)

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

La lectura per part del mestre/a aporta a l’alumneun model sobre com es llig. És bo també que el docent faça explícit allò que va pensant i el que ocorre al seu interior abans de la lectura, mentre llegeix i després.

Quins aspectes hi podem observar

Comprensió global del text llegit.

Record de l’argument, del tema central del text, etc.

Atenció constant al llarg de la lectura.

Tipus d’activitat

Lectura personal de l’alumnat en veu alta o silenciosa.

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Normalment els procediments i les estratègies de lectura comprensiva requereixen d’una lectura silenciosa quasi sempre, perquè llegir és una activitat personal d’interrelació entre el pensament del lector i el text.

La lectura en veu alta només té sentit quan és una lectura per a algú: el mestre que llig als alumnes, un alumne/a que recita un poema o llig el seu treball a altres, etc. Així mateix, s’ha de practicar quan treballem aspectes secundaris de la lectura:dicció, rapidesa, entonació, descobriment d’errades d’interpretació

Quins aspectes hi podem observar

El nivells d’interpretació o de lectura de textos i de comprensió.

Les habilitats de lectura: velocitat, entonació...

Identificació d’errades, dubtes i dificultats.

Tipus d’activitat

Lectura de textos incomplets, amb buits o llacunes (textos on hi falten paraules).

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Encara que a la vida real no llegim textos “mutilats”, aquesta activitat s’ha de practicar a l’escola perquè així s’aprenen estratègies d’anticipació i es generen hàbits de lectura interactiva entre alumnes.

Primer començarem tapant algunes paraules significatives en el text i demanant-los que les endevinen pel context i que expliquen com les han endevinat. En cursos més avançats suprimirem parts significatives del text (el final, una descripció, una frase...) i demanarem que formulen hipòtesis.

Quins aspectes hi podem observar

El nivells d’interpretació o de lectura de textos i de comprensió.

Quines estratègies utilitza per anticipar el contingut o per resoldre dubtes.

Com explica les decisions que ha pres per emplenar els buits .

Tipus d’activitat

Reconstruir textos fragmentats i desordenats.

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

És una activitat complexa i que exigeix comprendre el text. Hem de treballar amb textos coneguts i/o memoritzats: donar el títol (d’un conte, d’una cançó, d’una notícia...) i diferents fragments perquè els ordene. La fragmentació és més fàcil si es donen paràgrafs sencers, però pot anar complicant-se (fragmentant en frases o fins i tot en paraules). Com que alguns textos fragmentats admeten diferents reconstruccions, això dona peu a discussions que enriqueixen la comprensió.

Quins aspectes hi podem observar

La coherència sintàctica i semàntica entre distints fragments del text.

El tipus d’indicadors que guien el procés de reconstrucció del text.

Les estratègies d’anticipació del significat a partir dels fragments llegits.

Tipus d’activitat

Relacionar o classificar textos diferents (un concepte amb la definició; un exemple amb el nom genèric, etc.)

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Son activitats de lectura que exigeixen comprensió del que es llegeix i que es relacionen amb les activitats d’estudiar (llegir per a aprendre i obtenir informació).

Podem relacionar noms d’animals, d’objectes o de personatges amb la seua definició; el titular amb la notícia, un element amb el conjunt, etc.

Quins aspectes hi podem observar

Els nivells d’interpretació o de lectura de textos.

Els criteris que regeixen les decisions que ha pres.

Tipus d’activitat

Resumir i identificar la idea principal d’un text..

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

És una activitat imprescindible amb textos expositius. Inclou diferents tasques: valorar els temes i subtemes, delimitar el tema, subratllar, fer esquemes, guions i mapes. Pot donar peu a discutir les idees principals i particulars dels xiquets, a debatre sobre els criteris de valoració. Podem practicar-la fent-los preguntes que es puguen contestar llegint un fragment del text (la idea principal).

Quins aspectes hi podem observar

Valoració i ús de títols, subtítols i altres indicadors tipogràfics que destaquen la idea.

Criteris personals per a atribuir importancia i seleccionar els fragments més significatius.

Procediments de resum i d’articulació de les diferents idees.

Tipus d’activitat

Activitats d’ús de la biblioteca i d’animació lectora.

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

Són moltes i molt variades les activitats d’animació lectora. Cal recordar també la conveniència d’habituar-los des de ben xicotes a l’ús de la biblioteca (racó de lectura, biblioteca d’aula, del centre del barri, etc.) i d’estimular-los perquè peròdicament (setmanalment, quinzenalment...) demanen en prèstec algun llibre i el miren.

Quins aspectes hi podem observar

Els criteris personals dels xiquets per triar els llibres que van a llegir.

Els recursos que utilitzen per buscar informació sobre els temes estudiats o que els interessen.

Com enregistren els textos escollits: ressenyes, fitxes de lectura, etc.

Tipus d’activitat

Activitats d’arxivar i classificar textos (carpetes per temes, llibres per autor o per col·leccions...).

Per què hem de fer-la i com la podem fer?

A l’escola practiquem moltes activitats d’arxiu i organització del treball (carpetes i treballs de final de trimestre, ordenar llibres i revistes, organitzar dossiers per temes, etc.). Aquestes activitats d’arxiu són útils perquè l’alumnat aprenga l’abecedari i altres procediments de localització, identificació, registre , calssificació de paraules, etc. Així com diferents criteris de classificació: per l’autor, pel tema, per la data, per la col·lecció, etc.

Quins aspectes hi podem observar

Com s’ajusten als criteris acordats per a la classificació i l’arxiu de textos.