LES TRES CONJUGACIONS EN PRESENT D’INDICATIU LA PRIMERA CONJUGACIÓ

LES TRES CONJUGACIONS EN PRESENT D’INDICATIU

Les tres conjugacions en present d’indicatiu

La primera conjugació. Paradigmes.

	Cantar
Jo	Canto
Tu	Cantes
Ell / Ella / Vostè	Canta
Nosaltres	Cantem
Vosaltres	Canteu
Ells / Elles / Vostès	Canten

a) Alteracions dels paradigmes regulars.

La primera conjugació presenta dos verbs irregulars: Estar i Anar.

Hi ha altre verbs que, sense que per això els puguem qualificar d’irregulars, sofreixen determinades alteracions ortogràfiques, justament per salvar la pronunciació. Aquests verbs es distribueixen en els grups següents:

Els verbs en -car, -çar, -gar, -jar , -guar i -quar reemplacen:

			Exemples
-car	la c per qu	En totes les formes en què la desinència té e o i	taco / taques / taca / taquem / taqueu / taquen
-çar	la ç per c		avanço / avances / avança / avancem / avanceu / avancen
-gar	la g per la gu		frego / fregues / frega / freguem / fregueu / freguen
-jar	la j per la g		passejo / passeges / passeja / passegem / passegeu / passegen
-uar	la u per la ü		adequo / adeqües / adequa / adeqüem / adeqüeu / adeqüen

La segona conjugació. Paradigmes.

	Perdre	Témer
Jo	Perdo	Temo
Tu	Perds	Tems
Ell / Ella / Vostè	Perd	Tem
Nosaltres	Perdem	Temem
Vosaltres	Perdeu	Temeu
Ells / Elles / Vostès	Perden	Temen

a) Alteracions dels paradigmes regulars.

Verbs com jeure, traure, heure i néixer (amb e tònica) canvien la e per la a quan aquesta esdevé àtona^¹. Exemples: jo jauré, vosaltres traieu, jo hauria i ella naixerà.

b) Cinc grups de verbs

Com sabem, els verbs pertanyents als paradigmes presentats, són poc nombrosos. La resta de verbs es poden classificar en els següents grups:

Grup 1 – Verbs en -re i en -er no compresos en cap dels grups restants:

En -re: rebre, concebre, percebre, perdre, rompre, batre, rebotre, admetre, ometre, i altres verbs en -metre.
En -er: témer, esprémer, empènyer, estrènyer, atènyer, plànyer, pertànyer, vèncer, tòrcer, córrer.

Grup 2 – Verbs, l’infinitiu dels quals, acaba en -re precedit d’una d eufònica:

En -ldre: moldre, absoldre, dissoldre, resoldre (hi incloem: caldre i valer)
En -ndre: ofendre, dependre, despendre, suspendre, prendre, vendre, encendre, entendre, estendre, pretendre, pondre, respondre, fondre, tondre, romandre.

Grup 3 – Verbs en -re precedit de u (amb labial etimològica; també identificables perquè la u hi correspon a b o v castellanes): beure, deure, escriure, viure, moure, ploure.

Grup 4 – Verbs en -re precedit de u (d’origen no labial, igualment identificables perquè la u no correspon amb la b o v castellanes): caure, plaure, creure, seure, riure, cloure, coure, traure o treure, jaure o jeure.

Grup 5 – Verbs en -er precedir de palatal (ix); podem distingir-ne dos subgrups:

A. -conèixer, parèixer

B. -nàixer o néixer, créixer, merèixer.

Exemples:

Grup 2:

Eliminem la -d- i la desinència d’infinitiu i hi incorporem la velar c:

	Arrel	Primera persona
Moldre	Mol -	Molc
Ofendre	Ofen-	Ofenc
Vendre	Ven-	Venc

Grup 3:

Eliminem la u de l’arrel i la desinència d’infinitiu i hi afegim la velar c:

	Arrel	Primera persona
Beure	Be -	Bec
Escriure	Escri-	Escric
Moure	Mo-	Moc
Viure^²	Vi-	Visc

Excepcions:

Els verbs dels grups precedents que no velaritzen són: voler, veure, fer.

Altres verbs que velaritzen:

Aquells verbs que tenen l’arrel de l’infinitiu acabada en un dels diftongs -au / -eu / -iu / -ou.

	Arrel	Primera persona
Caure	Ca-	Caic
Deure	De-	Dec
Riure	Ri-	Ric
Coure	Co-	Coc

La tercera conjugació. Paradigmes.

S’han reconegut dos grups de verbs de la tercera conjugació: els verbs purs (tipus sentir) i els verbs amb increment (tipus patir).

	Sentir	Patir
Jo	Sento	Pateixo
Tu	Sents	Pateixes
Ell / Ella / Vostè	Sent	Pateix
Nosaltres	Sentim	Patim
Vosaltres	Sentiu	Patiu
Ells / Elles / Vostès	Senten	Pateixen

Els verbs anomenats purs són (cal tenir també en compte els seus derivats):

Ajupir

Bullir

Cosir

Collir

Cruixir

Dormir

Eixir

Escopir

Esmunyir

Fugir

Grunyir

Lluir

Mentir

Morir

Munyir

Obrir

Omplir

Pruir

Pudir

Punyir

Retrunyir

Sentir

Tossir

Verbs irregulars: tenir i venir.

1 El dialecte oriental confon a i e en posició inaccentuada.

2 El verb viure és especial. No apareéis la c, sinó el grup [sk], -sc.

Tags: conjugacions en, conjugacions, present, conjugació, d’indicatiu, primera