APUNTS DEL NIVELL C DE CATALÀ VERBS VERB TRANSITIU

APUNTS DE CLASSE ELS DOS TRACTATS SOBRE EL GOVERN
APUNTS DEL NIVELL C DE CATALÀ EL SUBSTANTIU E
APUNTS DEL NIVELL C DE CATALÀ ELS PRONOMS FEBLES

APUNTS DEL NIVELL C DE CATALÀ VERBS VERB TRANSITIU
APUNTS VALENCIÀ LLENGUA I LITERATURA 1R BATXILLERAT BERNAT METGE

EL PUNT I COMA

APUNTS DEL NIVELL C DE CATALÀ

VERBS

VERB TRANSITIU

Verb que necessita un complement directe.

Jo estimo (QUÈ?) Gavà.



VERB INTRANSITIU

VAPUNTS DEL NIVELL C DE CATALÀ VERBS VERB TRANSITIU erb que no necessita un complement directe.

Jo parlo (-).



VERB DE COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Espècie de verb transitiu que necessita el complement directe però precedit de preposició.

Jo vaig (?) a Gavà.

Jo vinc (?) de Gavà.

Preposicions: A – EN – DE – AMB.

  1. Jo penso en tu. (sn)

  2. Jo penso a fer els deures. (davant infinitiu només A – DE)

  3. Jo penso que m’he deixat les claus. (davant el pronom relatiu QUE mai preposició)


A

EN

AMB

DE

SN

A


DE

INFINITU

APUNTS DEL NIVELL C DE CATALÀ VERBS VERB TRANSITIU

QUE



CANVIS A/E. JEURE, TREURE, NÉIXER, PÉIXER

Els verbs jeure-jaure, treure-traure, néixer-nàixer, quan la primera vocal és tònica, s’escriu amb la vocal que es pronuncia, i quan és àtona, s’escriu amb A.

jec/jaiem - trec/traiem – neixo/naixem – peixo/paixem



CANVIS O/U. SORTIR, TOSSIR, COSIR, COLLIR, ESCOPIR (i derivats)

Els verbs sortir, tossir, cosir i collir, quan la vocal és tònica s’escriu amb U i si és àtona s’escriu amb O.

Surto/sortiu – tusso/tossim – cuso/cossim – cullo/collim – escupo/escopim

FORMES VERBALS AMB DUES iï

Els verbs acabats en –iar -uar afegeixen una ï amb una dièresi en algunes formes del present de subjuntiu i l’imperatiu. Cal recordar que la dièrisi es posa a la segona i (és una excepció ortogràfica perquè es posaria a la primera i). L’INFINITIU, GERUNDI, FUTUR i CONDICIONAL no porten mai dièresi.

Estudiar, canviar, esquiar, enviar, odiar, radiar, enrabiar, suar, actuar.

Present subjuntiu Imperatiu

1a canviï / suï ---

2a canviïs / suïs canvia / sua

3a canviï / suï canviï / suï

canviem / suem canviem / suem

canvieu / sueu canvieu / sueu

3a canviïn /suïn canviïn / suïn



VERBS INCOATIUS

Verbs de la tercera conjugació que es conjuguen amb –eix (servir/serveixo)

No ho son: sentir-sento (i derivats = consentir, pressentir, ressentir...), bullir-bullo, collir-cullo, cosir-cuso, ajupir-ajupo, sortir-surto, tossir-tusso.

Reduir, complir,cobrir, servir, assentir,dissentir...

Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu

1a serveixo serveixi ---

2a serveixes serveixis serveix

3a serveix serveixi serveixi

servim servim servim

serviu serviu serviu

3a serveixen serveixin serveixin



VERBS VELARS

Són els verbs que tenen la primera persona del singular del present d’indicatiu acabat en C so velar [k] i una sèrie de temps i formes verbals (passat simple, present de subjuntiu, imperfet de subjuntiu i imperatiu) reforçat amb GU.

Verbs llur infinitiu acaba en –ldre, -ndre, –ler,-ure (excepte VOLER i VEURE) i altres (conèixer, aparèixer, estar, dr, dur, poder, tenir i venir (i derivats))

Moldre/molc/molgui – aprendre/aprenc/aprengui – valer/valc/valgui – caure/caic/caigui – moure/moc/mogui – seure/sec/segui – treure/trec/tregui – riure/ric/rigui – creure/crec/cregui – escriure/escric/escrigui – coure/coc/cogui – conèixer/conec/conegui – aparèixer/aparec/aparegui – estar/estic/estigui – dir/dic/digui – dur/duc/dugui – poder/puc/pugui – tenir/tinc/tingui – venir/vinc/vingui.

VERBS AMB DUES FORMES D’INFINITIU

VALER

VALDRE

Per fer derivats, però, només serveixen els verbs de la primera columna.

JEURE

JAURE

VENIR

VINDRE

CABER

CABRE

CALER

CALDRE

DOLER

DOLDRE

TENIR

TINDRE

TREURE

TRAURE

NÀIXER

NÉIXER



PERÍFRASIS VERBALS D’OBLIGACIÓ

HAVER + DE + INFINITIU Heu d’estudiar més (no tenir que)

CALDRE + INFINITIU Calia dir-ho a en Pere

CALDRE + QUE + ORACIÓ Cal que t’afanyis


PERÍFRASIS VERBALS DE PROBABILITAT O POSSIBILITAT

DEURE + INFINITIU Deuen ser a casa

PODER + INFINITIU Poden caminar hores

(convé evitar els verbs en temps FUTUR per indicar la probabilitat, ja que es tracta d’un calc del castellà Incorrete: “Seran a casa” per “Deuen ser a casa”)


PERÍFRASIS VERBALS D’IMMINÈNCIA

1. Començament imminent de l’acció

COMENÇAR + A + INFINITIU Comenceu a escriure

ESTAR A PUNT DE + INFINITIU Estava a punt de fer els deures (no ser a punt)

POSAR-SE + A + INFINITIU No us poseu a jugar ara

ANAR + A + INFINITIU La Maria anirà demà a visitar la seva àvia (ha d’indicar desplaçament, no imminència: vaig a sopar!)

2. Final imminent de l’acció

ACABAR + DE + INFINITIU Acabo de veure’l passar

DEIXAR + DE + INFINITIU De sobte, va deixar de cantar

No és correcte dir ACABAR AMB per indicar l’acció d’eradicar, superar, aniquilar, exterminar, suprimir, eliminar...


3. Acció repetida o acostumada

SOLER + INFINITIU Sol passar a les dues

ACOSTUMAR + DE/A + INFINITIU Acostuma de/a marxar 5 minuts abans

TORNAR + A + INFINITIU Tornen a passar amb el seu cotxe

4. Acció aproximada

VENIR + A + INFINITIU Vénen a representar uns 30 veïns


PERÍFRASIS VERBALS D’INTENCIONALITAT

VOLER + INFINITIU Volíem anar a la costa


L’ÚS DEL GERUNDI

El gerundi expressa una acció SIMULTÀNIA o ANTERIOR a la del verb principal. Mai pot expressar una acció POSTERIOR i, a les cartes formals, no pot tenir caràcter verbal. Podem reconèixer que és ben emprat si el podem posar al davant de l’oració sense que en canviï el sentit.

Ha sonat el telèfon mentre m’estava dutxant

Es va enamorar d’aquell cadell veient-lo per primer cop

Havent fet els deures, me’n vaig anar a jugar amb els meus amics

Havent sopat pots veure la tele

El futbolista va xutar i va marcar un gol no El futbolista va xutar marcant un gol – Marcant un gol el futbolitsta va xutar {!!!}

Es va emnjar tres plats de pasta i va patir un empatx no Es va menjar tres plats de pasta, patint un empatx – Patint un empatx es va menjar tres plats de pasta {!!!}





Tags: apunts del, català, nivell, verbs, transitiu, apunts