MÒNICA GRATACÒS (BARCELONA1964 DES DE FUETEIG DE LA MEMÒRIA

MÒNICA GRATACÒS (Barcelona-1964,

MÒNICA GRATACÒS (Barcelona,1964,

Des de Fueteig de la memòria (1989),

I, Respirs,

Si és demà que emprendràs... (fragment):

"Si és demà que emprendràs aquell viatge que fa temps has dit que vas somniar, no oblidis la desesperança".

Seguirem sense saber dir per què...:

Seguirem sense saber dir per què

ni com ni quan la nit ho causa tot,

nosaltres, els exempts de sentits

i condemnats a vagar planures;

descalços, esparracats, com sempre.

Mentre llisca l´alba... (fragment):

"Malgrat l´esforç i el delit de saber si viure és del tot possible, l´espai és massa gran i massa proper el precipici".

II, Gests,

Desnivells (fragment):

"Esdevens abismes i tenebres mentre cavalques desnivells i rebregues una altra plana del teu antic llibre de vianant."

Somni inesgotable (fragment):

"el dubte s´estenia en els sentits".

Planer i subtil:

Planer i subtil aquest

teu camí que sovint vagarejo,

amanyagador i delitós

aquest teu cel que regales.

I de tan agradós es torna bes

aquest pronunciar en els teus llavis,

i de tan tendre, acaronador

qualsevol moviment del teu cos.

Hem arribat per fi a saber:

Hem arribat per fi a saber

d´una vaga necessitat d´amor

i hem sortit del clot d´indiferència

que aspra i tendrament sobreenteníem.

Cada volta més gelosos de nosaltres,

de sempre sentinelles d´ulls plorosos,

res no ens és dolor sinó l´absència

i ningú no val si no és llavor.

II, Fixacions,

S´ha d´escriure la porosa tristor...:

S´ha d´escriure la porosa tristor;

com el naixement, com l´emmalaltir.

S´ha de viure la porosa tristor;

com l´allau de sentits o l´efímer posseir.