TAVERNES DE LA VALLDIGNA MANIFEST DIA INTERNACIONAL

AJUNTAMENT DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA 
TAVERNES DE LA VALLDIGNA MANIFEST DIA INTERNACIONAL
AJUNTAMENT DE TAVERNES BLANQUES OFERTA DOCUPACIÓ AUXILIAR DE ENFERMERÍA




Hui estem aci per recordar una lluita que fa massa que va començar

 TAVERNES DE LA VALLDIGNA  MANIFEST DIA INTERNACIONAL



Tavernes de la Valldigna




Manifest dia internacional de la dona treballadora



Hui estem ací per recordar una lluita que fa massa que va començar. Una reivindicació que any rere any ens mostra que ni tan sols en ple segle XXI, amb tot el que la ciutadania hem viscut, s’ha pogut superar. Estem fartes de commemorar aquesta data.

Els col·lectius d’Esquerra Unida i d’Esquerra Republicana de Tavernes, ens hem donat cita davant la casa del poble per recordar i mantenir viva la flama d’una conflicte que encara viu, i molt, al dia a dia de la nostra gent. Som conscients que és absurd pensar que amb un acte simbòlic com aquest anem a aconseguir canviar les ments i els cors d’aquella gent que no veu més enllà del seu propi interès. No obstant, estem ací, en un dia com aquest, 8 de març, per recordar a totes aquelles dones que durant anys, hem fet front a una societat que ens ha tractat d’esclaves i submises a l’ordre dominant. Estem ací, i no callarem fins que se’ns escolte, com ja feren les nostres companyes a Nova York ja fa més de 100 anys, a elles se les va callar amb violència i la pitjor de les morts (les van cremar vives quan estaven tancades a la fàbrica on treballaven per demanar millores en les seues condicions de treball),, a nosaltres no ens podran tancar la boca per reivindicar allò que ens hem guanyat pel simple fet de nàixer.

Volem viure en igualtat de condicions amb qualsevol home, que se’ns escolta de la mateixa manera, que se’ns tracte de la mateixa manera i que se’ns deixe ser lliures de la mateixa manera. Som iguals perquè hem nascut igual, perquè estimem, pensem i sofrim igual. Les nostres diferències són les nostres virtuts que ens fan aprendre i millorar i hem de ser conscients que cap cos és més valuós que un altre.

El 8 de març, és el dia que reivindiquem una paraula que sempre hem de tindre present, IGUALTAT. Aquesta paraula no ens ha de cremar entre els llavis, l’hem de saber expressar en tots els àmbits de la nostra vida. La igualtat no ha de passar per voler ser com els hòmens, ni fer el mateix que ells fan, com a dones hem de poder fer qualsevol cosa que ens vinga de gust, i que ningú ens negue les oportunitats que com a ciutadanes tenim. El nostre treball, la nostra vàlua l’hem de demostrar de la mateixa manera que qualsevol home, i per tant, volem rebre el que com a tal ens pertoca. Estem fartes de cobrar menys per fer la mateixa feina; estem fartes de sentir-nos sempre com un objecte que sols està per a fer bonic dins d’una empresa. Ens hem cansat d’estar i no poder fer res més que estar. Tenim una veu, i la volem fer sentir.

Nosaltres, les dones de la Valldigna, hem de saber que estem ací perquè alguna cosa falla, no som inferiors a ningú. Som les que treballem incansablement en casa, som les que ens deixem la pell als magatzems de taronges, som les que cuidem de la nostra família sense perdre mai les forces ni el somriure.

No hem de tindre por de reclamar allò que és nostre i que moltes vegades oblidem. Som el motor d’una societat que ens discrimina i ens ofega. Des d’ací, les dones d’Esquerra Republicana i d’Esquerra Unida, volem cridar ben fort que estem ací i que no podran amb nosaltres.


Hem de ser conscients que si volem una vertadera transformació de la realitat social que ens envolta, hem de ser nosaltres les que iniciem el canvi. Representem el 52% de la societat però estem a la cua quan a escoltar les nostres reivindicacions es tracta.

No podem consentir que ens eliminen recursos i serveis essencials que ens ajuden a donar resposta a un dels problemes més greus però també un dels més oblidats de la nostra societat patriarcal. Han obligat a tancar o han deixat sense recursos els centres i instituts de la dona d’arreu del País Valencià, polítiques dedicades a assumir la igualtat real, i fins i tot han pràcticament eliminat els recursos a lluitar contra la violència masclista i per protegir-ne les víctimes, sumant aquestes a les inacabables retallades que estem sofrint tota la ciutadania en ensenyament, sanitat i serveis socials en general. Ha de quedar clar que amb retallades no hi ha igualtat, i mai la hi haurà si no fem força totes juntes.


Contínuament rebem mostres d’odi cap a nosaltres, quan sentim parlar a la jerarquia eclesiàstica i, el que es pitjor, al propi govern de l’estat espanyol, de la necessitat de defensar el model tradicional de família. Front a aquesta mostra de feixisme i manca absoluta de respecte, exigim que qualsevol sensibilitat, sexualitat i tipologia de família siga tractada, atesa i considerada en igualtat de condicions, però també amb igualtat de drets i de deures.


Als nostres llocs de treball, amb l’excusa de la crisi econòmica estem sofrint el major atac als drets laborals que mai havíem vist, amb una Reforma Laboral, que no fa sinó agreujar , encara més, la nostra marcada precarietat laboral i social. Si a això, li sumem l'ajust pressupostari i la reforma financera que lluny de crear ocupació condueix a engreixar més les desigualtats i injustícies, ens trobem front a un panorama desolador de misèria i desesperació. Hem d’acabar amb aquestes polítiques neoliberals que per a res ens ajuden.


No podem seguir esperant que es facen polítiques per a nosaltres, hem de poder ser nosaltres les promotores i partícips principals de l’evolució social, això ho podem aconseguir, però sols si les dones d’esquerres, si els partits d’esquerres i la societat que creu que una igualtat real és possible ens unim en una lluita comuna. La vertadera democràcia sorgirà quan assumim que si volem recuperar l’estat del benestar i els drets civils i socials que a hores d’ara ja hem perdut, ens hem de desfer dels mals gestors que a hores d’ara governen a les nostres institucions.


Les dones, amb la nostra gran capacitat de treball, la nostra empenta, força i sensibilitat, som la clau que ha de donar la volta a la nostra situació actual. No volem vèncer, sinó emprendre el camí de convèncer. Perquè creiem en nosaltres i sabem que del nostre empeny sorgirà una societat forta, més justa socialment i, sobretot, basada en la igualtat. Volem dones que fonamenten una nova societat. Volem dones amb tots els drets.





Tags: internacional de, tavernes, manifest, valldigna, internacional