EL SR MILÀ I SOLSONA GRÀCIES SENYOR PRESIDENT HONORABLE

A LIRES M NUÑO T SOLSONA N LAS CIENTÍFICAS
ARELL DEL CASTELL SERMÓ DEL CARNAVAL DE SOLSONA 2013
EL SR MILÀ I SOLSONA GRÀCIES SENYOR PRESIDENT HONORABLE

ORDENANÇA DE L’AJUNTAMENT DE SOLSONA REGULADORA DE LA TINENÇA

El Sr

El Sr. Milà i Solsona

Gràcies, senyor president. Honorable conseller, senyores i senyors diputats, estem avui aquí per continuar, i el nostre grup confia que sigui per tancar definitivament, un debat que va tenir lloc en aquesta mateixa sala el 27 de març del 1987, en què es va aprovar la Llei 7/87 de inintel·ligible títol –renuncio a llegir-lo perquè tampoc s’entén–, i que va, literalment, d’estripar l’Entitat Metropolitana de Barcelona, creada l’any 74, esmicolant-la en dues, aquí s’ha dit en dues entitats metropolitanes, una de transport, l’altra de serveis hidràulics i de tractament de residus, atenció, en àmbits municipals diferents, en[#] a la Generalitat que redactés un pla intermodal de transport per l’àmbit supracomarcal. Encarregant la redacció d’un pla territorial metropolità de Barcelona que comprendria les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, els Vallesos, i als que després s’hi van afegir, el Garraf i l’Alt Penedès –un encàrrec que avui ens anunciava el conseller de Política Territorial que podrem veure definitivament acomplert vint-i-tres anys després amb l’aprovació del Pla territorial–, i mentrestant, provisionalment, quedava en vigor el Pla general metropolità que ordenava urbanísticament vint-i-set municipis. Cosa que va donar lloc que els municipis s’espavilessin i constituïssin una mancomunitat a efectes d’impulsar la gestió urbanística conjunta. I per acabar-ho d’arreglar, per fer-ho bé, en el mateix període legislatiu s’aprovava la constitució de consells comarcals que abastaven el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme com aquell que no passa res.

Aquesta actuació legislativa val la pena recordar-la ara perquè l’anem a superar, perquè em sentit el senyor Coromines que diu «creiem amb l’entitat metropolitana.» Gràcies, benvinguts. Però cal recordar que aquesta actuació legislativa, que va impulsar el Govern de Convergència i Unió en aquell moment amb una majoria absoluta a la cambra, va ser definida pel diputats del PSUC, Eulàlia Vintró i Maties Vives, que van fer aquell debat, com una veritable irracionalitat fonamentada en una guerra de trinxeres entre una banda i una altra de la plaça de sant Jaume. Ho recorden? Les banderes, els himnes... Era una situació realment dantesca, incomprensible, un Govern d’un país que no creia, que no entenia, que no feia seva la seva pròpia capitalitat en totes les seves potencialitats. És greu això, un Govern d’un país que no creu en la seva capitalitat. I deia Maties Vives: «T’han deixat dues opcions –ho deia aquí– o t’arrengleres a una de les trinxeres o intentes des de la migradesa dels vots aquí però des de les fermes conviccions en les teves opinions, que cal cercar vies de diàleg amb un doble criteri. El primer, que la reinstauració de la Generalitat exigeix un tractament diferent del tema metropolità del que se li ha donat fins aquí, i, per tant, que convé en el n ou organigrama institucional no menysvalorar la Generalitat donant-li el paper que li correspon, i a partir d’un segon criteri, que no es perdi tot allò que té de bo l’actual Entitat Metropolitana de Barcelona.» Han faltat vint-i-tres anys perquè ens donéssim compte d’això.

Ara amb el Projecte de llei de l’Àrea metropolitana que anem a debatre es tracta de tornar a posar una mica de racionalitat, de criteri de bon govern el fet metropolità i el seu entorn, més ben dit, les seves corones metropolitanes. Evidentment, senyor Coromines, no s’espanti, no es tracta de tornar als debats de fa vint-i-tres anys enrere –de quelcom ha servit, tots hem après, segur–, es tracta, però, i és molt important, de dotar a quasi tres milions de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, els que viuen a les vint-i-sis, i per nosaltres segurament vint-i-set, vint-i-vuit o vint-i-nou municipis, jo crec que en consens amb el territori ho hem de discutir quin és l’abast ideal d’aquesta entitat, de la primera corona metropolitana d’un instrument d’organització territorial, de bona administració, de gestió eficient, per atendre amb criteris de coherència i eficàcia les necessitats de bons serveis mediambientals dels subministraments bàsics, del sanejament, del transport públic, de la planificació i gestió urbanística, de sòl i habitatge i de promoció econòmica.

Alhora d’abordar aquest procés legislatiu cal tenir, i val la pena recordar aquí, la singularitat del fenomen metropolità de Barcelona i el seu entorn. No és igual que altres fets metropolitans que s’han referit aquí, perquè, afortunadament al nostre país hem evitat el procés de suburbialització que ha afectat a altres grans metròpolis, exemple, el gran Madrid o les banlieues de París. Ha estat bo, i això cal conservar-ho, que dins de l’àmbit metropolità s’hagin mantingut ajuntaments i municipis amb personalitat pròpia, potents políticament, que han tingut projectes propis però alhora han estat capaços de compartir-los amb els municipis del seu entorn i amb la capital. Que tenen sentiment d’identitat local però també tenen sentiment de formar part d’un àmbit més gran, més potent, també amb una personalitat pròpia, l’espai metropolità, el de la veritable capital de Catalunya; que s’ha implicat en la governança de l’espai metropolità malgrat la incomprensió del seu Govern en un projecte comú i compartit, a voltes amb dificultats i amb incomprensions, amb un moviment veïnal, que no se n’ha parlat aquí, també fort i reivindicatiu. Hem de dir aquí i deixar constància, com han aportat els veïns i les veïnes, les entitats, les associacions, a la configuració d’aquest espai ric i avui en dia qualificat –molt qualificat.

Però aixo no treu que aquests municipis tinguin problemes comuns, per això vull anunciar aquí quins seran els compromisos del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa a l’hora d’abordar aquest debat. Des del nostre grup en la tramitació de la nova llei de l’Àrea Metropolitana posarem l’accent en mantenir i aprofundir en aquesta singularitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, ciutat de ciutats. La ciutat, també la metropolitana, no pot ser sols, senyora Rocío, no pot ser sols un àmbit d’oportunitats, on moure’s físicament o socialment, o on fer negocis o on ser competitius, també, ningú ho ha dit aquí, ha de ser un àmbit d’equitat, és a dir, l’espai on la competitivitat es fonamenta en la possibilitat de progressar els seus ciutadans a partir de l’accés a la formació o a l’ocupació, a l’habitatge, als serveis vinculats a la qualitat de vida, i a la diversitat d’opcions personals sobre uns valors bàsics de convivència. Vetllarem perquè s’inclogui en l’àmbit de la nova entitat tots els municipis als que arribin els serveis bàsics –senyor Coromines, ens hi trobarà aquí–, que s’han de gestionar, abastament, sanejament, amb criteris d’eficiència. Creiem i lluitarem per una entitat que tingui com a finalitat mantenir i enfortir l’autonomia municipal fent-la compatible amb l’assoliment d’aquests graus d’eficàcia, de proximitat i de transparència que avui requereixen a l’hora de planificar i gestionar serveis tan sensibles pels ciutadans com els que hem referit.

Treballarem perquè es garanteixi i es millori també la representativitat democràtica i equilibrada, i ponderada, perquè estem en un organisme de segon grau, no estem en un organisme de l’acció directa, senyor Coromines, un home un vot o no, això és contradictori amb el que vostè reclamava, que és una entitat que ha de tenir aquest caràcter mancomunal, ara sí proporcionalitat, representativitat, ponderació de tots els ajuntaments i totes les sensibilitats polítiques presents a l’Àrea. També tenim especial interès que la nova administració se la doti d’instruments de formació, participació directa i efectiva dels ciutadans, directament o a través de les seves entitats. L‘entitat ha de ser una oportunitat per enriquir el teixit associatiu i la participació ciutadana ben informada amb garanties de ser escoltada, no un mecanisme per defugir la transparència. I per últim, però no menys important, estem especialment interessats que es doti aquesta entitat dels recursos de finançament propis o participats que siguin plenament diferenciats i transparents, que no vagin en detriment de les finances locals d’aquests ajuntaments.

S’ha de garantir que aquest àmbit metropolità disposi en un termini raonable, que no hauria de superar per nosaltres els quatre anys, d’uns criteris de planejament urbanístic coherent; es preveu a les disposicions transitòries. Nosaltres li volem donar calendari. Un cop s’aprovi ben aviat el Pla territorial ha de venir el Pla director urbanístic de l’àmbit, s’ha d’establir un programa d’actuació, s’han d’homogeneïtzar el conjunt de les normatives dels diferents plans generals amb el Pla general metropolità i hem d’anar a disposar d’un programa d’actuació urbanística coherent, amb unes infraestructures, uns equipaments, uns parcs, espais naturals, uns criteris d’equilibri interior, uns criteris de rehabilitació urbana, uns criteris de dotació de transport públic que configurin aquest espai metropolità en una xarxa ben distribuïda de centres i de polaritats de primer nivell. Creiem que és instrument fonamental comptar amb això, i amb unes bones pautes per ordenar els processos de creixement.

Però, per últim, creiem que la recuperació de l’espai metropolità és sols un primer pas pel reconeixement del veritable àmbit metropolità de la capital de Catalunya, que per nosaltres ha de ser la Regió Primera Metropolitana de Barcelona en coherència amb el planejament territorial, una Regió Metropolitana que reconegui i potenciï la singularitat del conjunt del teixit urbà que la caracteritza, i crec que aquest és un objectiu que s’hauria de posar almenys com una disposició transitòria. I acabo citant també a la Lali Vintró quan acabava aquest debat, diu: «Miri –parlava del PSUC i nosaltres ens hem sentim hereus– des de l’any 80 i des de l’any 83 venim dient que proposem que l’àmbit veritable de l’Administració sigui el conjunt de les comarques de la Regió Primera. Amb les funcions que avui estem dient aquí ens manifestem per l’existència d’un únic organisme metropolità que exerceixi competències d’urbanisme, promoció econòmica, cicle hidràulic, transports, residus, etcètera, i que tingui, en definitiva, una representativitat per resoldre els problemes socials, urbanístics, ambientals d’aquesta capital de Catalunya veritable, que és aquest territori ric, policèntric que tenim com a Regió Metropolitana.»

Gràcies, senyors diputats; gràcies, senyor conseller. Esperem, doncs, que el treball de la ponència, a partir del consens que s’ha expressat aquí per totes les forces polítiques, ens podrà portar a resoldre, encara que sigui amb vint-i-tres anys de retard, el que ha de ser la configuració de l’Administració local del nostre país en un àmbit que afecta a més de la meitat de la població de Catalunya.





Tags: honorable, president, gràcies, senyor, solsona