CASA – OIKOS – EKI –EGI –ETXE 1 LA

CASA – OIKOS – EKI –EGI –ETXE 1 LA
III REUNIÓ OIKOS DE BIOARQUEOLOGIA ACBA I UB BARCELONA



CASA – OIKOS – EKI –EGI –ETXE

CASA – OIKOS – EKI –EGI –ETXE




1. LA PARAULA “CASA”.-


La paraula “casa” és bàsica per a qualsevol llengua i per comprendre un referent bàsic de la seva cultura i llenguatge. Avui intentaré fer veure la relació del grec antic amb l’iber i d’aquest amb el basc, antic i actual.


En grec, a més d’”oikos”, trobem la paraula “oikia”, com paraula amb el significat de ‘casa’, i també ‘família’, per tant un significat una mica més abstracte i ampli que la casa material, que seria “oikos”. Primer cal aclarir que la vocal inicial “o-“ há de ser l’article determinat masculí del grec: “o”, ‘el’, que s’ha unit a la paraula que acompanya: “ik-os” o “ik-ia”. Aquest fet sembla repetir-se em algunes paraules d’ús freqüent.


En “o-ik-ia” trobem una part final, “-ia”, que és un morfema grec al qual podem donar-li el valor semàntic de ‘característica’, com, de “kakos”, ‘dolent’, obtenim “kakia”, ‘dolenteria’. Així, realment l’arrel de “oikia” és “-ik-“ o “ike”, donant-li a la “-e” final un valor neutre.


Això ens enllaça amb l’iber i el protobasc “eki” i “egi”, que porta, en alguns casos, prefixos i sufixos, com veurem posteriorment. “Eki” era la paraula que designava la ‘casa’, de vegades amb l’article determinat “-ar”: “eki-ar”, ‘la casa’. Actualment trobem al basc “egi”, amb el so gutural de la “g”, tal i com s’escriu avui dia en el basc, amb um valor bastant ampli, des d’alçada, fins a magatzem, edifici, palau, etc.


El significat mês etimològic i profund d’aquesta arrel “ek” la tenim comparant-la amb “eg-in”, ‘fer’ en basc, i en el prefix “ek-/ec” amb el sentit de ‘fer fora’ (ecto-plasma). La “-i” final d’”eki” o “egi” sembla ser un morfema sufixat amb el significat d’‘allí’, ‘dins’, ‘situat allí’, concretant la situació de l’interessat, és a dir, el de la persona que se situa a dins, allí mateix, respecte a “ek-“, que seria el de fer fora, per tant, a dins d’allò que fa fora, referit a la casa i al seu sostre que extreu la pluja i protegeix dels elements externs.


La paraula “eki” va evolucionar fonèticament cap a la pronunciació geminada com “k-g”, el que li donaria un so similar a la nostra “tx”: kg, cs, etc. Aquesta duplicació de la consonant oclusiva sembla ser una regla dins de l’iber, especialment quan es tracta d’una oclusiva entre vocals, i també quan la trobem sense altres prefixos o sufixos afegits. Així, al temps que trobem “egi” i “eki”, s’havia de donar la paraula “ekki” i “kgi”, no escrites però amb una pronuncia semblant a l’actual “etxi”, on la “t” substitueix la “k” oclusiva, i la “g” adquireix el so palatal i fricatiu que actualment té aquesta paraula. En resum, ambdues paraules tenen un mateix origen, però amb dos pronuncies diferents segons els casos, cosa que ha perdurat en el basc fins al dia d’avui: “jaur-egi”, ‘casa del senyor’, ‘palau’, i “gaztetxe”, ‘casa del jovent’.







2. TEGIAR, TEGI, TEKE, TECA.


A l’igual que podem establir un paral·lelisme entre l’”egi-ar” iber i l’”egi” basc, tenim una segon sèrie de paraules paral·leles, i al mateix temps relacionades amb “egi” i “egi-ar”. Els mateixos estudiosos de l’iber veuen una relació estreta entre “tegiar” i “egiar”, on només una “t-“ inicial els separa. Aquesta “t-“, que algun estudiós del basc li ha donat el nom d’”epentètica”, sembla ser un prefix amb un valor morfemàtic. Aquest valor semàntic del morfema alguns l’han relacionat amb la de l’article femení, tal com avui utilitza la llengua amazigh, on l’article femení es constitueix prefixant la “t-“ inicial. Però això faria que aquest morfema el torbéssim molt repetit tant a l’iber com al basc, i no passa així.


Per a mi aquest prefix està relaciona amb el nostre prefix “at-/ad-“ que forma part de moltes paraules compostes: ad-ministrar, ad-hesió, ad-orar, etc. Aquest prefix pot haver existit des d’èpoques molt pretèrites i haver perdut una part, la vocal inicial “a-“, al temps que s’unia de forma indissoluble amb moltes paraules. El per què d’aquesta interpretació la podem esbrinar en la seva significació: en basc “tegi” té el sentit de ‘magatzem’, ‘dipòsit’. Aquesta diferència amb l’”egi”, ‘casa’, crec que la podem trobar en el caràcter finalista de la casa, és a dir, s’estableix un magatzem com un lloc, edifici o casa, al qual es destina certs tipus de coses, coses que vindrien anomenades per la primera part de la paraula composta: en basc, “idi-tegi”, ‘estable o casa pels bous’, i amb una lectura més exacta: ‘bou a casa’. El morfema “-tegi” s’utilitza molt amplament, en un sentit real i en un altre més figurat: “hitz-tegi”, ‘diccionari’, ‘casa de les paraules’.


Per tant, la lectura de “tegi” hauria de ser la de ‘casa per a...’ amb el sentit que li dona la paraula precedent, a la qual acompanya i de la qual es complementa. Vegem, doncs, un valor semàntic i constructiu molt antic, tant que també en el grec vegem la mateixa paraula que ha derivat en “theke” a partir d’un original “(o)ik-ia”. D’un inicial “ike” s’havia de forma “th-ike”, amb possibles variant en “tica” i “teca”, dels quals hem heretat paraules com “biblio-teca”, “media-teca”, “hipo-teca” o “bo-tiga”.




3. RESUM.-


Poques vegades es dona un paral·lelisme tan clar i a diferents bandes (basc, iber, grec,...) com és en el cas d’”eki” i de “teki”. Això ens dona una pista molt bona en la forma de crear paraules derivades i compostes, amb l’afegit de morfemes prefixats i de paraules. Aquest paral·lelisme que en el cas de les relacions entre l’iber i el basc entra dins de lo possible per la seva proximitat geogràfica, sembla més difícil mantenir-lo amb el grec, un idioma indoeuropeu (encara que no exclusivament) i molt distant dins d’Europa de l’àrea actual atribuïda als bascos i ibers. Crec que els idiomes preindoeuropeus no estan gens estudiats, sinó és a través de la relíquia que suposa el basc, però és evident que els idiomes dels pobles nouvinguts havien de barrejar-se en certa mesura amb els idiomes preexistents a la Europa de fa més de 3.000 anys. De fet el llatí no està gens exempt de la presència d’aquesta arrel a través del verb “tego”, ‘cobrir’, del qual deriven les nostres paraules: “tegument”, “arquitecte”, “texir”, “tectònic”, i de la castellana “techo”, paraules molt relaciones, tan semàntica com fonèticament, amb les que hem estudiat (“tegi”, “teke”, “tegiar”,...)


Víctor Montañés i Borràs


Lleida, 23 d’octubre de 2013








Tags: oikos –, oikos, –etxe