LLEGENDA DE RÒMUL I REMUS ÉS UNA LLEGENDA SEGONS

AMB FUSTA DEL MATEIX TRONC D’ARBRE UNA LLEGENDA MOLT
EXAMEN AUTOCORRECTIU FIDEL MOLINA LLEGENDA BLAU COMENTARIS DEL PROFESSOR
EXAMEN AUTOCORRECTIU FIDEL MOLINA LLEGENDA GROC RESPOSTA CORRECTA PREGUNTES

LLEGENDA DE FRA GARÍ SEGONS JERONI MÜNZER RELAT DE
LLEGENDA DE RÒMUL I REMUS ÉS UNA LLEGENDA SEGONS
POESIES ALGEBRAIQUES (I) 1 DIU LA LLEGENDA QUE A

LLEGENDA DE RÒMUL I REMUS

LLEGENDA DE RÒMUL I REMUS


És una llegenda segons la qual dos germans bessons varen ser abandonats per un oncle de la seva mare al riu Tíber, després de matar a la seva mare Rea Sílvia. Després varen ser trobats per una lloba que els va amamantar fins que un pastor, Fáustulo, els va veure i els va criar fins als 18 anys. Quan varen fer 18 anys, el pastor els va contar la seva història. Després els dos germans decidiren venjar-se d’aquest oncle que governava i el mataren. En aquell moment, fundaren una nova ciutat, però poc després entre els dos germans va sorgir una baralla, per gelosia i en Ròmul va matar al seu germà. A l’any 753 a. C. va fundar Roma.


CONQUESTA D’HISPÀNIA


A partir d’aquell moment, la ciutat va créixer i es va convertir en un poderós imperi, l’imperi més important de l’edat antiga. Per tal d’estendre’s s’havien de poder comunicar amb la resta de pobles conquerits. Per això van millorar les construccions tant per terra com per mar.


La conquesta romana de la Península Ibèrica es va dur a terme per un gran exèrcit de legionaris i va ser llarga, va durar més de 200 anys. Aquesta conquesta es va desenvolupar en tres fases:

Amb la conquesta romana les formes de vida dels pobles que hi havia a la Península Ibèrica varen ser de cada vegada més semblants a la dels romans. Aquest procés s’anomena romanització. La romanització és un procés segons el qual els pobles que varen ser conquerits pels romans, anaren adoptant, a poc a poc, els costums, la llengua, la manera de viure, d’alimentar-se, de vestir i de construir dels romans. L’única llengua que va perviure va ser l’èuscar (basc), una llengua preromana.

Per tal d’organitzar i governar el territori, els romans varen dividir Hispània (el nom que posaren a la Península Ibèrica una vegada va ser conquerida) en cinc províncies i varen posar al capdavant de cada una d’aquestes províncies, un governador. En el segle IV, es va afegir una sisena província, Baleàrica.

LLEGENDA DE RÒMUL I REMUS ÉS UNA LLEGENDA SEGONS




FAMÍLIA I SOCIETAT


La família romana estava dirigida pel pare de la família “pater familias”, que era el responsable de mantenir la família, representar-la políticament i oficiar els rituals religiosos de la casa. A la casa, adoraven els manes i lares, els déus de la llar i dels avantpassats.

Normalment els matrimonis s’acordaven i una vegada casats, la seva obligació era tenir fills. Amb els romans ja existia el divorci, però normalment, eren els homes els qui demanaven divorciar-se de les seves dones. En aquell temps, les dones solien encarregar-se de la casa i de l’educació dels fills i filles. Quan eren romanes riques, no tenien obligacions a la casa, perquè tenien els esclaus i les esclaves que ho feien tot, però tampoc eren del tot lliures, perquè sempre anaven acompanyades d’esclaves o servents. En el cas de les fietes, elles anaven a l’escola fins als 12 anys i després feien activitats com dansar, tocar un instrument o cantar, i es casaven amb un matrimoni pactat prèviament.


La societat romana estava dividida en diferents classes socials:


Els romans solien anar vestits amb una túnica i una tela que es deia “palla”., a més de la toga, en alguns casos. Solien dur sandàlies, esclops (zuecos) i sabates., tant els homes com les dones.

Normalment, es mostrava la classe social a la que pertanyien a partir de les diademes i els pentinats.


L’EXÈRCIT ROMÀ


Roma tenia el millor exèrcit, gràcies al qual es va convertir en un gran imperi i es va poder estendre.

L’exèrcit romà es dividia en legions d’uns 5.000 guerrers. Cada legió es dividia en grups més petits: 10 cohorts formades per 480 homes. I cada cohort es dividia en centúries de 80 homes.

Cada centúria emprenia el viatge cap a la terra on havien de lluitar acompanyats dels seus cavalls. Allà lluitaven, alçaven un campament i una vegada conquerit el territori, construïen una ciutat. Per això, els soldats no només havien de saber lluitar, sinó que també havien de saber construir campaments, aixecar murs, sembrar i recollir la collita (per alimentar-se), criar els cavalls, reparar les eines i fabricar-ne de noves, cavar fosses, etc.

Però a més de realitzar tots aquests treballs, es solien divertir anant a la cambra de bany on prenien vi o cervesa i jugaven als daus.


Els soldats anaven amb un uniforme que consistia en sandàlies de cuiro, un casc de bronze, un “xaleco” de corretja, una armadura i davall l’armadura duien una túnica de llana i uns calçons de cuiro, a més de dur espatlleres de metall a les espatlles.

Tots els legionaris tenien un escut gran, una espasa curta i una javelina. Per anar a lluitar, anaven amb els cavalls, si era per terra, o emprant les naus de guerra o les galeres, si era per mar. Una posició molt coneguda i que feien servir era la posició en tortuga que consistia en què un grup de soldats s’unien fent una forma de tortuga amb els escuts. D’aquesta manera, les fletxes dels enemics no els ferien i ells podien anar avançant i apropar-se a aquests enemics.





LLENGUA, RELIGIÓ I CONSTRUCCIONS


La llengua que parlaven els romans i que, a poc a poc, varen aprendre i emprar tots els pobles conquerits era el llatí. Els romans varen donar la forma a l’alfabet llatí que en principi tenia 21 lletres i només empraven les majúscules. Aquesta llengua és la base d’altres llengües que es parlen actualment a diferents països i que tenen coses en comú: el català, el francès, el castellà, l’italià, el gallec, el portuguès, etc.


Pel que fa a la religió, al principi els romans practicaven una religió politeista, això vol dir que creien en molts déus. A més dels déus de la casa, els romans eren molt supersticiosos i havien de consultar-ho tot als seus déus, i per això tenien molts déus que tenien poders davant coses molt diverses. Normalment els feien pregàries i ofrenes per implorar la gràcia o agrair alguna cosa. Els oferien monedes, joies, aliments, begudes, etc. i feien sacrificis d’animals.

Entre els déus romans més importants i coneguts trobam: Júpiter, Juno, Minerva, Plutó, Venus, Apolo, Neptú, Mart, Mercuri, Diana, Cupido, etc.

El nom dels planetes i dels dies de la setmana té molta relació amb els déus romans, ja que el nostre calendari i la seva organització l’hem heretat dels romans.


El cristianisme va ser una religió que va néixer a Palestina, però que amb la difusió que en varen fer els apòstol després de la mort de Jesús, va arribar a les províncies romanes. Per aquest motiu, al segle IV, l’emperador Constantí va autoritzar el cristianisme i al cap d’uns anys, es va convertir en la religió oficial de l’Imperi Romà.


Els romans realitzaven moltes cerimònies, tant per adorar els seus déus com per celebrar casaments, l’arribada de les tropes o el carnaval. Eren grans celebracions que organitzaven on hi havia representacions, menjar i molta gent convidada. A vegades, es realitzaven combats i carreres de carro.

Al Coliseu romà es realitzaven diferents espectacles, ja que hi cabien 55.000 espectadors. Allà feien lluites de gladiadors. Normalment, els gladiadors eren esclaus, presoners de guerra o condemnats per qualque delicte greu. Amb la lluita tenien l’opció d’aconseguir la llibertat, fama i a vegades, una posició econòmica.


L’art romà consistia en la decoració de parets i terra (sòl) amb pintures o mosaics fets a base de pedres petites o vidres de colors.


Entre els materials que feien servir trobam moltes eines i utensilis fets de cuir, teixit, fusta, metall o vidre, però també de ceràmica (com les àmfores de vi que podem trobar a Menorca, com a Cales Coves), d’ossos (per fer mànecs de ganivets, agulles per al pel, empunyadures d’espases o fitxes de joc i daus) i el ciment i el formigó (que és una mescla de ciment, pedres i arena), que són materials molt emprats actualment en la construcció.


Entre les construccions romanes que més destacarien, trobam: el temple romà (per adorar els déus), el teatre romà (per fer representacions d’obres), l’amfiteatre (per contemplar lluites d’animals o gladiadors), el circ (per fer carreres), els fòrums (la plaça central de la ciutat, on es situaven els edificis principals), els arcs de triomf, les termes (per prendre banys), els aqüeductes (per conduir l’aigua cap a la ciutat), els ponts i les calçades (per facilitar el desplaçament de les tropes de l’exèrcit i facilitar també el comerç i intercanvi de mercaderies).


A Espanya trobam moltes construccions dels romans, per exemple: el teatre romà de Mérida, l’aqüeducte de Segòvia, l’arc de Bara, el pont d’Alcàntara, etc.




ELS ROMANS A LES BALEARS


Al primer mil·lenni a. C., les Illes Balears estaven dividides en dues zones: les Baleàrides (Mallorca i Menorca) i Ibusim (Eivissa i Formentera).

Els pobles de les Baleàrides varen ser continuadors de la cultura talaiòtica. En canvi, Ibusim va ser colonitzada pels cartaginesos i els fenicis que la convertiren en un centre comercial important.

A finals del segle II a. C. (l’any 123 a.C), els talaiòtics van lluitar contra els romans però aquests els van vèncer dirigits pel general Quint Cecili Metel i els talaiòtics van acabar fent d’esclaus dels romans. Una vegada conquerides les illes varen rebre el nom d’Insula Maior (Mallorca) i Insula Minor (Menorca). Més endavant, conqueriren Eivissa que li digueren Ebusus, i Formentera que es digué Frumentaria.

El nostre arxipèlag va passar a ser, d’aquesta manera, una nova província de l’Imperi Romà: Baleàrica.


Els romans hi fundaren unes quantes ciutats, com Palma, Pollentia (Alcúdia), Mago (Maó) i Iamno (Ciutadella). També hi construïren calçades, que comunicaven les ciutats dins les illes.

Pollentia és una de les ciutats més importants que els romans varen fundar a les Illes Balears. S’hi conserva el traçat de dos carrers i restes d’alguns edificis, com el fòrum, temples, botigues, habitatges i el teatre romà. També s’hi ha trobat restes de la construcció que duia aigua a la ciutat, a més de pous, cisternes i una xarxa de clavegueram.

A més, podem trobar a Cales Coves moltes àmfores de vi i una inscripció romana; la calçada de Santa Àgueda, la basílica paleocristiana de Son Bou, etc. a Menorca.





Tags: llegenda de, una llegenda, llegenda, segons, ròmul, remus