PÀNIC I DESORDRE LA MALEDICCIÓ D’AZ HA CAIGUT DAMUNT






Pànic i desordre

Pànic i desordre. La maledicció d’Az ha caigut damunt la nostra raça. El retrunyir dels murs, l’esfondrament de les muralles, les ones cobrint la bella ciutat d’Idren... Què serà de nosaltres, oh, Varya! Els meus pares desaparegueren en les ombres del temps, i tu no vas arribar a conèixer el teu pare. La teva mare fou brutalment assassinada per aquells d’entre els nostres que no ens aprecien. Qui ens protegirà, Varya, de les brutals urpes del destí.


Az. Ah, tu que intentares tant de bé sense sospitar que ens esperava tan de mal... Si et plau, protegeix-me. Fes que pugui retrobar-me amb Varya. Fes que ella també hagi pogut escapar dels obscurs passadissos de la presó d’Eln. Si et plau, fes que aquesta catàstrofe no sigui debades. És alt el preu que he pagat, però si això em porta al seu costat t’ho perdonaré, i et tornaré, per triplicat, tots els ajuts que m’has concedit en aquests dies d’aflicció.


Fa ben poc vam veure vaixells dirigint-se al nord-est, probablement èlfics. No hi confio. No sé què espera als nostres al nord, però cap allà és on intentaven fugir Sílmar i Ulisses. No vull trobar-los, costi el que costi.


El meu vaixell ara navega cap al sud, amb els pocs companys que he pogut rescatar. Sembla que l’aigua no ha pogut arribar a inundar la zona més muntanyosa. Espero trobar una manera de sobreviure allà. He pogut salvar Cílter, el germà de Luthien, i Sílvia i Ghneer. Ens acompanyen elfs, i alguns humans, tots els que han pogut pujar a l’embarcació. Amb nosaltres venen Beregond, l’humà fill de Lya i Leb, i els seus dos fills. Guifré té dos anys, i als seus ulls s’hi veu reflectit el patiment de la seva família. Rama, que amb prou feines té un parell de mesos, s’ha passat el viatge plorant. Té febre alta, i potser no se’n sortirà.


Az, Az, si et plau, troba’ns aviat i ajuda’ns. I, per damunt de tot, salva Varya!


Quan la desgràcia caigué sobre els fills d’Az, els fills de Za havien d’ésser castigats. Za, però, per una vegada va ser menys impulsiu que el mateix Az i simplement sembrà discòrdia entre els seus. Sota disfresses enganyoses i amb paranys astuts, va fer el possible per a aconseguir que tots i cada un dels seus descendents sentís la traïció a la pell. Az l’ajudà, fent de les terres de Silent les úniques que no sofriren l’envestida de la catàstrofe. Si bé això semblà bo de bon començament, l’arribada de forasters de seguida va fer que a Silent comencés una guerra civil, cultivada per les mentides de Za.


Gàmor, pare de Grimor, fou assassinat, i el seu tron caigué en mans d’Urak, el seu assassí. Malgrat això, el tron va fer que perdés tot el suport que tenia, i en pocs dies fou assassinat. La cadena de morts es succeí durant una llarga temporada, i Silent visqué la seva pitjor etapa.


Grimor, però, havia sobreviscut a l’assassinat del seu pare, i pretenia venjar-se i recuperar el tron. Així doncs, es disfressà, i sota el nom de Grishen s’establí a silent, convencé, enganyà, manipulà, tramà, especulà, i feu altres tantes beneiteries acabades amb a que seria molest anomenar-les aquí, sobretot pel lector. Finalment, aconseguí obrir-se pas entre la sang i revelà la seva vertadera identitat en proclamar-se rei. Així fou com recuperà el tron, i el seu regnat, que durà deu anys, fou el més llarg mai comptat entre els orcs.


Però un dels pocs goblins que havia sobreviscut a la còlera dels elements, Scatha, lloctinent del mateix Grimor, com ho havia estat de Gàmor en el seu moment, estava ressentit amb Grimor. Ell també havia volgut venjar Gàmor, i s’havia proposat fer-ho personalment. No volia cap mal al seu fill, i considerava legítim el seu poder, però al fons del seu cor buscava una manera de venjar el fet que li hagués pres la venjança que tan hauria volgut assaborir. Fou per això, que, un dia, deixà anar el peu i feu la traveta a Grimor, que va caure per les escales.


Còmica mort fou la que trobà Grimor a mans d’una escala un xic massa llarga i dreta. Hi ha qui diu que Scatha ho féu expressament, però altres insinuen que encara n’està apenat pel succés. El que és segur, això sí, és que Silent està sense rei.


“I així fou com Elhir contemplà aquell passadís d’aigua i decidí travessar-lo. En aquell moment, els núvols s’obriren, i la lluna resplendí a l’est amb la primera llum de la nit, mentre el sol llançava la darrera llum del dia entre els pics de les muntanyes del sud-oest. I els dos extrems de terra han estat anomenats fins avui Cap Solar i Cap Lunar per aquell esdeveniment. Aquell dia, però, Elhir veié una petita barca que s’acostava en direcció contrària. Damunt la barca, i fent senyals, hi havia Az i Varya. Varya pujà al vaixell i hi hagué gran alegria. Però Az desaparegué entre la boira, i no se n’ha sabut res més encara.”


Havent rellegit els escrits que el mateix Beregond havia redactat explicant com Elhir l’havia salvat, aquest darrer no trobava pas que els reis humans fossin desagraïts. Allò, però, era massa. Varya havia preferit una vida retirada i tranquil·la, humil, i ell hi havia excedit de bon grat. Ara bé, aprofitar-se del poc que guanyaven amb la seva pròpia suor era massa. Els alts impostos que el Compte Arnau, noble de Guifré havia posat a la regió es feien empipadors, i més quan desapareixien misteriosament i la culpa requeia sobre la gent. Allò era insofrible. Aniria a parlar amb el Compte Arnau, i si no, amb Gufré. L’havien d’escoltar. Havien de fer-ho...


- Fas mala cara, pare.- el seu fill petit, Vàrint, es preocupava molt per ell darrerament. Potser percebia alguna cosa estranya. “la meva família”, va pensar. No portaria mals de cap als seus. La conversa amb el rei podia esperar. Almenys fins que Valentí tornés i es pogués cuidar de la família...


Afegits al 1r capítol:

Elfs: arbre genealògic dels Gènar:

PÀNIC I DESORDRE LA MALEDICCIÓ D’AZ HA CAIGUT DAMUNT





Tags: caigut damunt, pànic, maledicció, damunt, caigut, desordre