FUNDACIÓ VALL PALOU “ENDEGAT UN CAMÍ QUE VOLEM LLARG

11 Fundación Ramón Areces xvi Concurso Nacional Para
8 Características Principales de la Fundación de Antonio Buero
Antonio Buero Vallejo la Fundación 1 el Trasfondo Histórico

“fundación Abulense Para el Empleo” Memoria Ejercicio 2019 Índice
Beca Fundación Japón Madrid Fundación Japón Madrid Abre
Comunicado de Prensa Indra y la Fundación Inteligencia y

Fundació Vall Palou: endegat un camí que volem llarg, enriquidor i ple de complicitats

Fundació Vall Palou: “endegat un camí que volem llarg, enriquidor i ple de complicitats”


-La fundació estableix la seva sala d’art a Pardinyes-

Per Albert Balada, Crític d’art membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i de la International Association of Art Critics



----------------------------------------------------------------------------------------------------------


El naixement d’una nova galeria, d’una nova experiència artística, sempre és un goig si s’aposta per una determinada dimensió de l’art: l’art contemporani; una aposta veritablement arriscada, sinó està feta amb la seriositat i el rigor que cal, en les formes, però també en els continguts, cercant en l’estudi del producte que s’ofereix en aquella seva dimensió distinta, la que pot oferir cada artista, amb la seva percepció i el seu bagatge, distint en cada cas, partint d’experiències vitals diferents, de visions diferents, de formacions diferents, però que en el fons acaben fent una lectura del món, de la plàstica, de les relacions humanes que cal interpretar i reinterpretar a cada moment.


El juliol de 2008 es constituí la Fundació Vall Palou, una organització sense ànim de lucre de la mà de la pintora Teresa Vall Palou, amb una missió essencial de gaudi i percepció crítica de l’art contemporani internacional i, complementàriament per a donar a conèixer la obra de Vall Palou, a banda de constituir una col·lecció d’obres d’art i organitzar un programa d’activitats, exposicions, conferències, etc. que ubiquen a la seu de la fundació que s’ha establert als baixos del número 2 del carrer Roger de Llúria de la ciutat de Lleida, amb un patronat que està format per Teresa Vall Palou com a Presidenta, en Vicenç Altaió i Morral com a Vicepresident, en Lluís Vàzquez i Pueyo com a Secretari i en Joan-Francesc Ainaud i Escudero com a Vocal, a banda de les seves funcions com a Comissari i Assessor en l’equip de la Fundació que constitueixen Mariona Vidal i Chinchó com a directora i Joan Marí i Vall com a Director Adjunt.


Teresa Vall Palou, considerava, amb la inauguració de la primera exposició que va aixoplugar la FVP sota el títol d’ “Impacte” i que va tenir lloc el 24 de febrer, que “aquella no volia significar tant la culminació d’un procés, sinó fer avinent a tothom que hem endegat un camí que volem llarg, enriquidor i ple de complicitats”. La presidenta d’aquesta nova aposta en l’art contemporani lleidatana, confirmava també en aquesta inauguració que la voluntat de la institució “és reunir una col·lecció pròpia d’art contemporani internacional que sigui objecte d’exposició pública i d’una programació d’activitats específiques”.


Las presentació de la “Col·lecció Olor visual”, sota el títol “Impacte”, ens va permetre de veure a la ciutat de Lleida l’obra dels artistes que constitueixen aquest fons d’art presentat a la FVP, obres de: Ángeles Agrela (1966),  Chema Alvargonzález, (1960), Roger Ballen, (1950),  Miquel Barceló (1957), Stig Baumgartner, (1969),  Bram Bogart, (1921), Chakaia Booker, (1953),  Bosco Sodi (1970), .Enrique Brinkmann, (1938), Tom Carr, (1956),. Hannah Collins, (1956),. John Coplans (1920-2003),  Mario de Ayguavives, (1968), Daniel Fuchs (1966) & Geo Fuchs (1969),  Antonio Girbés, (1952), José María Guijarro, (1953),. Dennis Hollingsworth,(1956), Zhang Huan, (1965), Eduardo Ibáñez (1960), Jannis Kounellis, (1936), Monika Kulicka, (1963), Abraham Lacalle, (1962), José Ramón Lidó Rico (1968), Markus Linnenbrink,(1961), Fabián Marcaccio(1963), Enrique Marty, (1969),.Víctor Mira, (1949), Yasumasa Morimura (1951),  Vik Muniz, (1961), Andrés Nagel, (1947), Paloma Navares (1947), Christian Sery,(1959), Claudia Terstappen (1959), Eulàlia Valldosera, (1963),.Daniel G. Verbis, (1968),  Jacques Villeglé, (1926) i Clare Woods, (1972).


La darrera exposició que ens ha estat presentada per la Fundació Vall Palou, ha estat “Cròniques fotogràfiques”, Amb la que Fundació Vall Palou, ens anuncia l’ inici d’una col·laboració de caire internacional que ens permet de veure com aquesta fundació privada estableix contacte amb dues institucions de prestigi en el món de l’art modern i contemporani a França, com són el Museu d’Art modern de Saint-Etienne Métropole que acull la segona col·lecció al país veí dedicada a l’art dels segles XX i XXI després de la que acull el Museu Nacional d’Art Modern – Centre George Pompidou de París, i amb l’ Institut d’Art contemporani de Villeurbanne & Rhône-Alpes.


Aquesta exposició, homònima a la que acull l’ Institut Francès de Barcelona, s’inscriu dins de la setmana que s’ha dedicat a la regió de Rhône-Alpes amb l’objectiu de presentar a un públic ample i especialment acadèmica i Universitari allò que en matèria d’art poden oferir els Museus amb que ara es referència la Fundació Vall Palou, donada l’ inexistència a Lleida d’una seu estable del Museu d’art modern i contemporani que per analogia podria haver acollit la mostra que aquesta jove institució lleidatana ens permet de gaudir.


La sala de la FVP ens ha permès de conèixer, en aquesta darrera mostra, un bon nombre de fotògrafs francesos, que com també hi va haver en altres paises, la seva fotografia presenta treballs sobre l’arquitectura industrial, el món artesanal i la indústria de la segona revolució industrial, una època de la que posen de manifest, a partir d’una perspectiva històrica en l’art, el descobriment del que ha estat donat en qualificar-se com a “bellesa tècnica”, és a dir, aquells reportatges que, fets inicialment a petició dels industrials gestors, ens presenta ara una nova visió més enllà de l’expressió en l’evolució de l’home i la màquina en perspectiva post industrial, ens descobreix la possibilitat de reconèixer i organitzar la creativitat artística a través dels ritmes distints i diversos d’una vida d’estructures tècniques i mecàniques.

L'aposta d'aquesta jove galeria ubicada al barri de Pardinyes, amb la presentació d'aquests fons a la societat lleidatana augura un bon futur en aquesta amalgama de propostes creatives, perspectives que es complementen les unes amb les altres i conformen un tot de conjunt en la diversitat de les propostes abstractes que vol aixoplugar.






Desde 1988 la Fundación las Edades del Hombre ha
Estimada Fundación Raíces Pongo en su Conocimiento que he
Fundación Luis Goytisolo Inscripción xvi Simposio Internacional Sobre Narrativa


Tags: fundació vall, la fundació, fundació, “endegat, llarg, volem, palou