ACADÈMIA IGUALADA JEAN JACQUES ROUSSEAU (17121778) ROUSSEAU VA SER






Friedrich Föbel (1782-1852)

Acadèmia Igualada

Jean Jacques Rousseau (1712-1778)

Rousseau va ser precursor de l’Escola Nova en el que suposa l’abandonament dels procediments tradicionals i rutinaris a l’apropament a la natura.

Continuant amb les idees de Comenio, Rousseau va plantejar la importància de l’Educació Infantil com etapa diferent a altres del desenvolupament humà. Pensava que el nen havia d’estar a mans de les seves mares, qui havien de tenir cura d’ell.

Aquest pensador partia de la idea de que tot es perfecte al sortir de les mans de Déu i que en mans dels homes es corromp.

En la seva obra Emilio o De la educación (1762) va expressar les seves idees sobre l’educació:

En Emilio, Rousseau va plantejar els següents principis pedagògics:


En resum de les idees anteriors, Rousseau va veure la necessitat de respectar el desenvolupament individual:


Heinrich W. Pestalozzi (1746-1827)

Va creure en l’existència de les escoles com a centres que contemplaven l’educació dels nens i, al igual que Rousseau, va valorar la importància de la descoberta per part dels alumnes dels fenòmens naturals en lloc de l’explicació dirigida d’un professor: la comprensió dels fenòmens i les seves relacions són el veritable aprenentatge.

La preocupació de Pestalozzi el va fer plantejar la necessitat d’una pràctica i una experimentació perquè el nen pogués avançar en l’aprenentatge, inclús alterant l’ordre impositiu del mestre sobre l’alumne. Contemplada des d’aquest punt de vista l’educació es veia com una ajuda que es proporciona a l’infant perquè avanci en el seu procés d’aprenentatge, i l’activitat educativa del mestre, com un art.

Les repercussions de Pestalozzi en l’àmbit de l’educació infantil són fonamentals. Aquest autor va donar molta importància al desenvolupament infantil i al paper afectiu de la mare i la família en una primera instància i posteriorment el paper socialitzador de l’escola. Van ser també molt destacables les seves experiències educatives a través del joc i l’exercitació d’activitats manuals i corporals, així com de l’adquisició del llenguatge.

El pensament de Pestalozzi també té un component important d’integració, atès que advoca per una educació igualitària que integri els més desafavorits. En aquest sentit, la seva proposta pedagògica és principalment una proposta popular.

Cal imaginar el rebuig inicial que va tenir el seu plantejament, ja que el sistema polític de l’Europa del moment plantejava un absolutisme en tots els camps, fins i tot el pedagògic.



Friedrich Fröbel (1782-1852)

Posteriorment Fröbel, alumne de Pestalozzi, i de qui pren la lliure expressió de l’alumne, l’estímul de la seva creativitat, de la seva participació social i de la seva motricitat, ja al segle XIX, planteja per primera vegada la importància de l’educació en els primers anys de l’infant.

Sobre aquestes bases va començar a treballar en l’etapa preescolar, i tenint en compte la seva formació en Ciències Naturals va concebre aquest espai com un jardí on el nen havia de ser “cultivat” en condicions segures i controlades. Així doncs, es va convertir en el pare de la primera llar d’infants, anomenat Jardí d’Infància (Kindergarten) – per a nens de 2 a 7 anys- en el què va desenvolupar tota la seva teoria sobre el puerocentrisme (puer=nen, centrisme=centre) que apuntava un canvi qualitatiu en els mètodes d’aprenentatge.

Va posar especial cura en la capacitació de mestres de bon caràcter, amistoses i accessibles per als infants. Donant especial importància a la seva capacitat per transmetre educació en cada una de les seves accions.

Basant-se en el fet que l’aprenentatge forma part del desenvolupament natural dels individus, partint del caràcter individual, per establir un procés gradual d’aprenentatge individualitzat, on la cosa més senzilla sempre precedirà la cosa més complexa.

El mètode d’aprenentatge que va utilitzar va ser el joc amb objectes estructurats com el cilindre, l’esfera i el cub, i la pilota. Les seves experiències anaven encaminades a potenciar les sensacions i desenvolupar les percepcions, per estructurar el pensament dels infants i fer-los treballar els processos mentals d’anàlisi i síntesi.

Volia potenciar les sensacions i desenvolupar les percepcions, estructurant el pensament dels nens fent-los treballar els processo mentals d’anàlisi i síntesi.

Segons Fröbel “el joc: és la més alta forma del desenvolupament humà en la infantesa, perquè és en si mateix la més lliure expressió del que habita a l’ànima del infant.” És a dir, el joc havia d’entendre’s com un element motivador, el que comportava una educació cooperativa.

El govern prussià va clausurà els Kindergarten i els va clausurà. No obstant això més endavant EEUU ho va adaptar i s’estengué per tot el món.


Rosa i Carolina Agazzi

Rosa (1866-1951) i Carolina (1870-1945). Educadores italianes.

El mètode Agazzi es basa en l’espontaneïtat i experiència personal dels nens, i en el vida feta en comunitat. En aquesta línia van desenvolupar un nou model educatiu per a la primera infància basant-se en l’esquema de la llar familiar, és a dir, reproduir un ambient el més natural possible per als més petits, i el treball d’hàbits era molt important.

Els utensilis casolans o fets de materials de rebuig (a causa de l’origen pobre dels infants que atenien) eren el mitjà per aconseguir la motivació, de forma espontània del llenguatge, la motricitat i la cooperació infantil, amb els quals aconseguien treballar processos mentals com la classificació i l’ordre. (El que en un futur s’establiria com els racons)

Les germanes Agazzi també van posar especial cura en varis camps, com cultivar les arts musicals i plàstiques, i fomentar l’experiència i la investigació.

L’observació sistemàtica i individualitzada de l’educadora servia per avançar o reafirmar l’aprenentatge de cada nen a través d’aquest exercicis.

Aquest mètode agazzi ha tingut una gran influència en l’educació infantil a Itàlia i en altres països, però a Catalunya no ha tingut una gran difusió.


María Montessori (1870-1952)

Contemporània de les germanes Agazzi, va ser la primera dona metgessa d’Itàlia i les seva formació i la pràctica mèdica van ser decisives en la configuració del seu mètode pedagògic.

Montessori va partir del desenvolupament psicofisiològic de l’infant. La seva pràctica mèdica i les seves observacions clíniques la van conduir a analitzar com els nens aprenen. En la mateixa línia, l’estudi de persones amb deficiències li va permetre avançar en el coneixement de l’estimulació per al desenvolupament infantil. Així va concloure que aquests construeixen el seu aprenentatge a partir del que ja existeix a l’ambient. Aquest principi seria a la base del seu mètode, el denominat mètode montessori.

Aquest mètode es va crear a partir de les observacions que va fer Montessori al veure la gran capacitat dels nens per absorbir coneixement del seu voltant, de forma natural i sense l’ajuda de l’adult, així com l’interès que tenien per materials que es poguessin manipular. Tot allò relacionat amb els objectes de la vida quotidiana –cordons, plats, gots, etc.- li va servir com a element per desenvolupar en l’infant el sentit de l’ordre i la psicomotricitat. Així, cada part de l’equip, cada exercici, cada element montessori desenvolupat, es va basar en allò que ella havia observat que els infants feien de forma natural, és a dir, per si mateixos, sense ajuda de les persones adultes.

El mètode montessori es concreta en un sistema de materials, creats per ella mateixa, i exercicis degudament seqüenciats, utilitzats pels infants perquè aprenguin de les seves pròpies experiències. Com a resultat de l’aplicació del mètode montessori s’estableix que els infants aprenen a llegir, escriure i comptar i sumar abans de complir els 6 anys d’edat.



Educadores

  • Amb formació específica, realitzen la tasca d’observació, guia, estimulació, potenciant la iniciativa del nen, intervenen només si demana ajuda.

  • Organitzen l’ambient tractant a cada nen individualment, respectant el seu ritme i desenvolupament personal, i preocupant-se per la seva adaptació a l’escola.

  • Contribueixen a controlar conductes antisocials en diferents moments, com per exemple al presentar el material, temps d’inactivitat, utilització inadequada de material, etc.

Material

  • Disseny científicament i amb qualitats concretes.

  • Autocorrectiu i autoeducatiu, permetent als nens comprovar si ha comés errors i corregir-los.

  • Potencia el desenvolupament dels sentits.

Exercicis de la vida pràctica

  • Ocupen un lloc molt important especialment en l’educació dels més menuts

  • S’engloba en diferents tipus d’exercicis:

  • Per la cura personal: vestir-se, desvestir-se, rentar-se, sonar-se el nas, pentinar-se, posar-se la jaqueta, etc.

  • Per la cura del medi ambient: netejar, fregar, netejar miralls, cuidar les flors, parar i desparar taula, regar, classificar, etc.


Va intentar estendre el seu mètode a tot el món (EEUU, Espanya), començant dels estrats més baixos per millorar la societat, però degut a problemes polítics va haver de traslladar-se varies vegades per Europa, Índia i finalment va acabar a la Universitat de Roma. A diferència del mètode agazzi, aquest va tenir una àmplia influència a Catalunya i Espanya.


Ovide Decroly (1871-1932)

Va fundar una escola, l’Hermitatge, a Brussel·les, amb l’objectiu d’aconseguir que dels nens un correcte desenvolupament biològic i d’higiene. Aquesta escola tenia gran autonomia pedagògica, ideal per portar un ideari i una metodologia particular que li permetés mantenir la seva identitat. Per la qual cosa contractava mestres que volguessin exercir aquest tipus de pedagogia decrolyana.

Els primers objectius es van basar en la formació de ciutadans per la democràcia. Per això, la llibertat i la responsabilitat van ser la definició de l’organització de l’escola, una organització dins de la qual cadascú s’esforça per ser un membre conscient i útil de la col·lectivitat.

Segons les seves idees l’ensenyament ha de ser individualitzat i l’interès és el que mou l’infant a aprendre. Apareix per primera vegada el concepte de globalització, entès com la percepció que té un nen del món real, el qual no se li presenta fragmentat, sinó com un tot.

Decroly va unir aquests tres conceptes: ensenyament individualitzat, motivació i globalització, va crear una pràctica educativa o mètode d’ensenyament anomenat centre d’interès, treballant tot tipus de necessitats del nen a través del joc.

En els centres d’interès doncs, reunien matèries o àrees d’estudi, organitzades d’acord a les necessitats del nen. A partir d’un tema concret, d’interès per al nen, es buscava tot el que es relacionava amb ell en totes les àrees. Agrupa les necessitats en quatre grans blocs:

  1. Alimentar-se

  2. Protegir-se

  3. Defensar-se contra el perill

  4. Actuar i Treballar


Exemple:


La influència de Decroly en l’educació infantil actual està àmpliament justificada, ja que, malgrat que difícilment les seves teories s’apliquin de manera integrada, sí que alguns elements, com en són el tractament dels continguts globalitzats i la utilització dels centres d’interès, estan àmpliament arrelats a les nostres escoles infantils.


Celestin Freinet (1896-1966)

Visió de l’educació com element de socialització.

Seguint la concepció de l’infant com a eix del seu propi aprenentatge, Freinet va maldar per trobar processos d’aprenentatge que permetessin als més petits aprendre a l’escola de la mateixa manera que aprenien a la vida, és a dir, de manera natural.

El mètode natural de Freinet consisteix a oferir un ambient favorable al descobriment continuat que li permeti, a través de la lliure exploració i experimentació, anar conformant els seus coneixements. Per afavorir aquest espai, l’aula es pot dividir en diferents llocs, els quals poden ser tant el pati com un hort. Una altra de les innovacions de Freinet per afavorir aquest aprenentatge natural consisteix a sortir de l’aula i fer passejades per la natura o visites als tallers dels artesans locals.

En línia amb la desintel·lectualització de l’aprenentatge, Freinet considera que els processos d’adquisició de coneixements no es donen a través de la raó, sinó especialment a través de l’acció, l’experiència i l’exercici, a través del que ell denomina el tempteig experimental o d’aproximacions successives, a partir de les pròpies experiències i de la manipulació de la realitat.

Mètode que proposava es basava en el tanteig experimental, de l’assaig i error. Doncs entenent que un nen aprèn a caminar i parlar, precisament caminant i parlant, doncs considerava que els nens a les seves classes aprendrien a dibuixar, a escriure o a llegir, dibuixant, escrivint o llegint. En aquest sentit, la introducció dels tallers es converteix en una opció metodològica fonamental.

Per garantir que aquest aprenentatge natural es doni efectivament, serà imprescindible una ambient “natural” per al treballa en equip, que estimuli l’infant en totes les seves capacitats, on pugui expressar-se lliurement i on pugui intercanviar i contrastar idees. Com per exemple el diari escolar o revista escolar, es tracta d’un projecte comú que serveix per treballar aspectes de coordinació, cooperació i ajuda entre alumnes.


Exemple: els mateixos nens redactaven un llibre de manera lliure i utilitzaven la impremta, s’organitzaven repartint-se les responsabilitats i les tasques adaptades a les possibilitats de cada nen, de forma engrescadora i motivadora.

Altres tècniques de Freinet amb el similar valor educatiu: dibuix lliure, el text lliure, la correspondència interescolar, el consell de cooperativa, etc.

Reggio Emilia

Reggio Emilia és una ciutat del nord d’Itàlia on es va generar una experiència educativa de gran importància, tan pel que va representar com a proposta innovadora, com per la difusió que va tenir i la seva vigència avui dia.

Al finalitzar la guerra es van reconstruir per iniciativa popular moltes escoles que havien estat destruïdes. En aquest context va sorgir la idea de crear un nou enfoc pedagògic desvinculat, que es trobava bàsicament monopolitzat per ordres religioses.

El Pedagog Loris Malaguzzi va fundar la primera escola el 1963 i ràpidament es van incorporar al projecte noves escoles, fent una bona xarxa de centres. Va ser nombrat director del centre fins a jubilar-se el 1985.

Aquesta experiència es fonamenta en el principi de que tots els nens i nens tenen la preparació, el potencial, la curiositat i l’interès per relacionar-se i interaccionar socialment, a partir del qual poden construir el seu aprenentatge. En aquest sentit es considera al nen/a com un recipient buit al que s’ha d’omplir amb coneixements, habilitats i amb els valors culturals, sent aquesta una de les missions de la institució educativa. A més, per garantitzar que el procés d’aprenentatge sigui correcte, s’ha de tenir en compte el ritme d’aprenentatge i les necessitats individuals, i s’ha de garantitzar també el seu benestar, és a dir, que els seus drets estiguin reconeguts.

Per portar a terme aquesta metodologia es partia dels projectes d’investigació que podien durar dies, setmanes o mesos i que podia sorgir de qualsevol idea, problema o experiència plantejada pels alumnes o pels mestres.

Paper del mestre: observar, preguntar, escoltar als nens/es per promoure ocasions pel descobriment d’aprenentatge.

A part dels mestres hi havia la figura del “atelierista” o tallerista que treballava directament amb el mestre i els nens en el taller, en el que disposaven dels recursos necessaris per poder expressar, explorar i crear pensaments.

Un altre punt era no considerar al nen de forma aïllada sinó en relació amb els altres nens, amb la seva família, l’escola i en general amb tota la comunitat. En relació amb això Malaguzzi va dir: “ En aquests jardins hi ha nens i adults que practiquen el plaer de jugar, treballar, parlar, pensar i inventar junts i amb amistat”.


9






Tags: rousseau (1712-1778), anteriors, rousseau, rousseau, acadèmia, igualada, (17121778), jacques