JOCS DE ROTLLANA EL JOC DE ROTLLANA TAMBÉ POT

JOCS DE ROTLLANA EL JOC DE ROTLLANA TAMBÉ POT




JOCS DE ROTLLANA

JOCS DE ROTLLANA


El joc de rotllana, també pot servir com a recurs per a dies de pluja. Seiem formant una rotllana, i fem jocs com ara aquests:


74. MENJAR XOCOLATA

Al centre de la rotllana disposem una rajola de xocolata, forquilla, ganivet, i bufanda, barret, ulleres i guants d’anar a esquiar. Un a un, cada nen de la rotllana va tirant a sorts 3 monedes; el primer que obté 3 creus se’n va al centre de la rotllana, es vesteix amb la bufanda, els guants, etc. i comença a menjar xocolata fent servir la forquilla i el ganivet. Mentrestant, tots els altres han continuat tirant les monedes. El que hi ha al centre té dret a estar-s’hi fins que un altre nen treu les 3 creus, moment en el qual s’ha de treure tota la roba, passar-la al seu company, i aquest un cop vestit es pot dedicar a menjar xocolata.

La xocolata s’ha de tallar quadradet a quadradet per menjar-la (no es permet endur-se un tros gran a la boca), i no es pot tocar amb les mans (només amb la forquilla i el ganivet).


75. EL TELÈFON

Un de la rotllana ha de dir quelcom a l’orella del nen que té a la dreta; aquest ha de dir el que ha entès al següent nen, i aquest al següent, fins que el missatge dóna la volta a tota la rotllana. L’últim nen dirà en veu alta el missatge que ha entès, que normalment no té res a veure amb el missatge original.


76. EL JOC DELS DISBARATS

Cada nen de la rotllana farà una pregunta al nen de la seva dreta (i com que també a ell li’n faran una, haurà de donar una resposta al nen de la seva esquerra). Aleshores cada nen diu:

Barrejant la pregunta d’un i la resposta de l’altre surten diàlegs molt divertits.


77. TEMPESTA

Es tracta d’imitar els sons d’una tempesta. Una persona farà de director d’orquestra i es posarà al centre de la rotllana. Igual que amb una orquestra, els músics no s’afegeixen a la simfonia fins que el director els assenyala. Assenyala a una persona i es frega les mans. Aquesta persona l’ imita, i el director va donant voltes a tot el cercle fins que estan tots fregant-se les mans. Comença de nou amb la primera persona, indicant que ha de picar dos dits contra dos dits, mentre els altres continuen fregant-se les mans. Ara dóna la volta una altra vegada fins que tots estiguin picant els dits. Ara indica, un per un, que piquin quatre dits, i després que donin palmes contra les cuixes, i després que donin palmes a les cuixes al mateix temps que donen cops al terra amb el peu...


78. PÍO-PÍO

Tots tanquen o s’embenen els ulls, i el monitor diu a l’orella de cadascun: "Ets un pollet", excepte a un que li diu “Ets mamà gallina”. Ara tots van voltant per l’habitació, barrejant-se. Cada pollet va buscant la mà dels altres, l’estreny i demana: "¿pío-pío?". Si l’altra també demana "¿pío-pío?" es deixen anar de la mà i continuen buscant i demanant. L’únic que manté sempre el silenci és mamà gallina. Quan una persona no li contesta, el pollet sap que ha trobat a mamà gallina, i es queda agafat de la mà, guardant silenci. El qui ha trobat a mamà gallina ja no contestarà si li estrenyen la mà, perquè forma part de mamà gallina.

Aviat s’aniran sentit pocs "¿pío-pío?" fins que tots estan agafats, moment d’obrir els ulls i riure.


79. FELIÇ ANIVERSARI

Calen bancs llargs i estrets, que es posen junts formant un circuit. La gent puja als bancs com vol i al costat de qui vol. Ara és quan se’ls hi proposa el repte: en tres minuts han de ser capaços de col·locar-se, sense parlar res, només fent senyes, ordenats per data de naixement (o per número de carrer, pel nombre de germans, per telèfons...) Quan s’acaba el temps es comprova si ho han fet bé.

Es bo deixar el nombre de bancs just perquè estiguin atapeïts, i també que siguin estrets, perquè hi hagi el perill de caure.


80. PICOTÍ-PICOTÀ (AIXÒ ÉS UNA ABRAÇADA)

S’asseuen en rotllana. A li diu a B, que està a la seva dreta: “Això és una abraçada”, i li en fa una. B li demana, “Una què?” i A li respon “Una abraçada” i li dóna. B li diu a C: “Això és una abraçada” i C demana a B “Una què?”, i B demana a A “Una què?”. A respon a B “Una abraçada” i li en fa una. B es tomba cap a C i li diu “Una abraçada” i li dóna... i així successivament cap a la dreta.

Però mentre passa tot això, A li ha dit al seu company de l’esquerra Z: "Això és una encaixada” i li dóna una encaixada de mans, i Z li preguntarà "Una què?" seguint la mateixa fórmula cap a l’esquerra.

Quan les abraçades i les encaixades es troben tothom es fa un garbuix i és molt divertit...

Una altra forma d’aquest joc consisteix en passar-se dues ampolles (p.ex. una de Fanta i altra de Coca-cola) que anomenem el Picotí i el Picotà. Es van passant a dreta i a esquerra, amb la següent fórmula: “Et passo el Picotí”... “El què?”... “El què?”... “El què?”... “El Picotí”... “El Picotí”... “El Picotí”... Quan el missatge arriba de tornada es diu “Ahh!” i es pot veure de l’ampolla.




81. CONSTRUCCIÓ DE CONTES

Construir una frase afegint cada jugador una paraula. Així, el primer diria, per exemple: "una"; el segon: "una nit"; el tercer: "una nit plujosa"... i així successivament.


82. IMAGINACIÓ AL PODER

Agafar diferents objectes: una escombra, una paella, un embut... i demanar als nois i noies que diguin perquè pot servir aquest objecte. No l’ús normal, sinó un d’inventat que tingui gràcia. P.ex. la paella: és una guitarra, un matamosques, una arracada...


83. EL DIRECTOR D’ORQUESTRA

Col·locats en rotllana, un voluntari surt de l’habitació. Els altres trien d’entre ells a un, que serà el director d’orquestra. El voluntari entra a l’habitació i es posa al centre de la rotllana; ha d’observar als altres fins a descobrir quin d’ells és el director d’orquestra. Mentre tots canten una cançó, el director farà veure que toca un instrument, i tots imitaran al director, intentant no mirar-lo fixament. El director canviarà amb freqüència d’instrument (la guitarra, el timbal, la trompeta...) i tothom l’imitarà. El joc dura fina que el nen del centre endevina qui és el director.


84. LA NINA

Posats en rotllana es van passant una nina, amb la qual s’ha de demostrar afecte maternal, com si nosaltres fóssim la seva mare (dir-li coses maques, fer-li carícies...). Quan tots han tingut la nina, se’ls diu que han de fer exactament el mateix que han fet amb la nina amb el company de la dreta.


85. POBRE GATET

El grup es posa en rotllana; una persona es col·loca a quatre potes i s’apropa miolant cap algú, amb cara de pena. Aquest l’ha d’acaronar el cap sense riure, dient-li “Pobre gatet” dos cops. Si riu, passa al lloc del gatet.


86. CRISPETES

Som crispetes (“palomitas de maíz”) que salten sens parar amb els braços enganxats al cos. Si en el salt un “s’enganxa” amb un altra, hauran de seguir saltant junts, agafant-se de la mà. D’aquesta forma es van creant grups de saltadors fins que tenim una gran bola.


87. BALL DE DIARIS

Tothom es posa en parella. Col·loquem al terra fulles de diari, posem música i cada parella ha de ballar sense sortir-se del seu diari. Parem la música i cada parella haurà de doblar el seu full per la meitat. Tornem a engegar la música i de nou a ballar. I així successivament es va ballant sobre fulles cada cop més petites.


88. LA SABATETA DE LA NIN-NIN

Es fa una rotllana amb els nens asseguts a terra. Un nen duu una sabata a la mà i va donant voltes per fora del cercle cantant la següent tonada:

"La sabateta de la Nin-Nin, jo l’amago, jo l’amago. La sabateta de la Nin-Nin, jo l’amago, jo la tinc".

S’estableix una cantarella entre el nen i el grup. Comença el grup i continua el nen:

En aquest moment tots els nens del grup es tapen els ulls i comencen a contar en veu alta fins el número que s’ha dit. Mentrestant el nen que duu la sabata la deixa darrera d’algú. En acabar de comptar tots els nens miren a veure si tenen la sabata darrera. Qui la té s’aixeca i empaita qui l’ha deixada, que per no ser agafat ha d’anar a seure en el lloc de qui el persegueix.


89. LA TELEPATIA

Dos caps volen demostrar als nens que tenen telepatia entre ells dos.

El truc, que no han de saber mai els nens, és el següent: els nens diuen una paraula a un dels dos que tenen telepatia, i l’altra mentrestant s’ha anat molt lluny per no poder sentir. Un cop dita la paraula, el primer anirà dient paraules, i a cada una d’elles el segon dirà si és aquesta o no. El que ha estat apartat està tranquil perquè sap que la paraula que han dit els nens anirà sempre darrera d’una paraula que li dirà el seu company que tingui com a característiques que sigui de fusta i tingui quatre potes (cadira, taula, armari, sofà, banc...), clau difícil d’encertar pels nens.

Els nens també podran triar en quin lloc volen que surti la seva paraula: la primera, la quarta... Si els nens haguessin triat la primera posició, cal una consigna. Sempre, abans de començar a dir paraules, el company dirà p.ex. “Estàs a punt, Josep?”, però si els nens han triat que sigui la primera paraula el company dirà “Josep, estàs a punt?”, i amb aquesta consigna el endevinador ja sabrà que la primera paraula que li diran és la seva.

Si algú els acusa de fer-se senyes amb les mans o amb els ulls, el endevinador pot demanar que li tapin els ulls, o posar-se d’esquena.




90. MIL VEUS, MIL MÓNS

Passegem per la sala i seguint les instruccions del cap ens diem mútuament de moltes maneres diferents "bon dia" els uns als altres. Un bon dia afectuós, automàtic, fals, enfadat, etc. Fem el mateix amb la paraula "adéu". Un adéu de “no et vull tornar a veure”, de "em vull quedar amb tu", de coqueteig, sec, de mare, de nen, etc. Busquem les mil formes en què una paraula com "sí" o "no" pot ser dita: un sí de seguretat, de timidesa, fals, honest, discret, etc. Poden fer-se servir moltes frases usuals: "no vull", "hola", "vine", etc. L’animador ha de canviar amb rapidesa les consignes perquè l’exercici sigui divertit.


91. LA MÒMIA

Prenem cinc voluntaris; un tindrà el paper de mòmia i la resta seran els encarregats de vestir-la. A un altre nen ens l’emportaren fora de la vetllada perquè no s’assabenti de la trama. Els quatre ajudants hauran de vestir a la mòmia del revés, per fer creure que allà on té els peus és el cap, i a l’inrevés. El participant haurà de fer preguntes a la mòmia per saber de quin país ve. És una mica sorda, i s’haurà d’acostar molt i cridar bastant. Quan estigui molt a prop la mòmia s’aixecarà i li donarà un gran esglai.






Tags: rotllana el, una rotllana, rotllana, també