EFECTES DE L’HERBIVORIA SOBRE LES ESPÈCIES I LES COMUNITATS

ACORD PER DEIXAR SENSE EFECTES LA NORMATIVA DE SIMULTANEÏTAT
DECLARACIÓ D’ELEMENTS TRIBUTARIS A EFECTES D’AUTOLIQUIDACIÓ DE LA TAXA
EFECTES DE L’HERBIVORIA SOBRE LES ESPÈCIES I LES COMUNITATS

MODEL DE CERTIFICAT DE CORRECCIÓ DE DEFECTES EN ASCENSORS
MODEL DE DECLARACIÓ RESPONSABLE (ALS EFECTES D’ACREDITAR ANUALMENT
NOU PROJECTE EUROPEU SOBRE EFECTES DELS CAMPS ELECTROMAGNÈTICS EN

Efectes de l’herbivoria sobre les espècies i les comunitats de plantes a

Efectes de l’herbivoria sobre les espècies i les comunitats de plantes a

Collformic (Montseny, Serralada Prelitoral)


Introducció


L’herbivoria, tant per animals salvatges com domèstics, representa una de les principals

pertorbacions a gran part dels ecosistemes del planeta. Malgrat que molts dels grans herbívors han desaparegut de la conca mediterrània en temps històrics, la pastura amb bestiar domèstic ha estat una pràctica tradicional durant milers d’anys, i en molts casos ha representat una de les causes principals de degradació dels ecosistemes.


A nivell de planta individual, una gran part dels estudis han mostrat un important efecte negatiu de l’herbivoria sobre: 1) la supervivència, 2) el creixement, i 3) la reproducció de les plantes. Tanmateix, en alguns casos s’ha demostrat que les plantes poden compensar (absència d’efecte) o sobre-compensar (efecte positiu) els efectes de la pastura.


Moltes plantes tenen diferents mecanismes d’evitació o tolerància per fer front a la pastura continuada. Alguns d’aquests mecanismes, que permeten minimitzar els efectes de l’herbivoria són la presència d’espines, l’elevat contingut de substàncies tòxiques o de difícil digestió, la forma prostrada o el ràpid creixement en alçada. El desenvolupament d’un tipus particular de resposta a la pastura (incloent la no resposta) depèn de les característiques vitals de les espècies i condiciona els canvis en les seves poblacions.


En general, ni el grau d’afectació per la pastura a les diferents espècies de plantes d’una comunitat, ni els efectes que aquest te sobre elles, no és homogeni, ja que depèn de les característiques vitals de cadascuna de les espècies. Per aquest motiu el pastoreig normalment provoca canvis en l’estructura, la dinàmica i la composició de les comunitats vegetals, ja que els herbívors poden limitar de diferent manera el vigor i la regeneració de les diferents espècies i alterar el resultat de la competència entre elles.

Objectius

Material de camp

Cintes mètriques de 30 i 50 m, cintes mètriques de 2-3 m, contadors manuals, cinta aïllant, rotuladors, llibreta, bolígraf/llapis.


Mètodes

Instal·lar una parcel·la de 30x30 m a la zona pasturada intensament i una altra parcel·la de la mateixa mida a la zona no pasturada. En cada una de las parcel·les, contar el número de individus de les diferents espècies d’arbusts trobats.


Seleccionar les espècies d’arbustos més abundants de la zona. En el cas del Pla de la Calma, aquestes espècies són: Erica arborea, Erica scoparia, Buxus sempervirens, Quercus ilex, Juniperus communis, Calluna vulgaris. Seleccionar 15 individus pasturats i 15 no pasturats. En cadascun d’ells, mesurem: 1) alçada i diàmetre de la capçada (amb els que estimar el volum, assimilant-lo a un cilindre), 2) número de branques fines en flor (com a mesura de reproducció de l’individu) o número de fruits totals, segons l’època de l’any que determinarà l’estadi fenològic de les espècies.


L’anàlisi de les dades inclou proves de t de Student per a comparar la mida i la producció de flors/fruits de les plantes de la zona pasturada i les de la no pasturada, i proves de 2 per a comparar l’abundància de les diferents espècies entre ambdues zones. Si s’utilitzen les dades de cadascun dels grups com a rèpliques, també es poden analitzar les diferencies de diversitat o riquesa d’especies de la comunitat arbustiva entre la zona pasturada i la no pasturada.


Preguntes que ens podem fer

Quins efectes té l’herbivoria sobre les diferents espècies? Afecta aquesta per igual a totes les espècies? Quines són les espècies més afectades i en quines característiques vitals?

Quins mecanismes de defensa es poden identificar a les diferents espècies estudiades?

Afecten aquests la resposta observada?

Quins efectes té l’hervivoria sobre la comunitat en conjunt?







Tags: comunitats de, les comunitats, efectes, l’herbivoria, espècies, sobre, comunitats