UiA2014
AREA DE COMPOSICIÓ ARQUITECTÒNICA
DEPARTAMENT D’ARQUITECTURA I ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ (DAEC)
PROFESSORA: CAROLINA B. GARCÍA ESTÉVEZ | MARISA GARCÍA VERGARA
UTOPIA I AVANTGUARDA
Un altre història de l’arquitectura catalana de la modernitat
ALUMNES: Carmen Aguayo, José Eduardo Aguilar, Camila Arroyo, Cristina Colle, Jordi Collell, Albert Colom, Clara Crous, Héctor Duran, Jordi Franch, Astrid Guerrero, Jaume Martínez, Albert Mercader, Adrián Moreno, Marta Nafría, Elisabet Navau, Martí Puig, Jordi Roca, Laura Rodrigo, Cristina Roura, Miriam Soler, Anna Vila, Albert Xargay.
M algrat que l’arquitectura del segle XX a Espanya se’ns presenta com a una matèria present, acompanyant-nos amb els seus testimonis físics i documentals, és ben cert que encara no ha estat tractada en el seu conjunt en un sentit crític.
El curs proposa fer un recorregut a través de les manifestacions més rellevants, en totes les seves vessants: obres, projectes, teories, publicacions, revistes, etc... intentant oferir un ventall suficientment ampli d’episodis de la història de l’arquitectura del nostre territori, fonamentals per a poder entendre el present arquitectònic que ens rodeja.
L’arc cronològic de les classes compren un període que va des de finals del segle XVIII, passant per la crisis del llenguatge fi de segle i les noves tecnologies fins a la instauració de la democràcia a Espanya. La identificació dels diferents nuclis temàtics com l’eclecticisme, el modernisme, el racionalisme, la postguerra, el retorn a la modernitat i la democràcia, mai serà una clau exhaustiva d’anàlisis dels esdeveniments, com un paradigma fixa e inamovible, sinó el punt a on s’intentarà analitzar la validesa d’aquest o, simplement, el seu esgotat contingut interpretatiu dels fets.
SESSIONS TEÒRIQUES
A partir del segle XVIII, Espanya esdevé un grisol de les propostes internacionals que recorren tant Europa com el continent Nord-americà, fent possible reconstruir una història de l’arquitectura resseguint els fils invisibles que connecten el nostre territori amb l’estranger. Com si de vides paral·leles es tractés, les sessions teòriques del curs s’estructuraran de forma cronològica al llarg de l’últim segle, tot insistint en les arrels autòctones i els deutes internacionals que la nostre arquitectura va contraure en el passat. Són molts els exemples.
BIBLIOGRAFIA GENERAL
HERNANDO, J. Arquitectura en España 1770-1900. Cátedra, Madrid, 2004.
URRUTIA, Ángel. Arquitectura Española Siglo XX. Cátedra, Madrid 1997.
PROGRAMA
T1. UTOPIES URBANES I NOVES TECNOLOGIES. Charles Fourier │ Etienne Cabet │ Grandville
Alberto de Palacio y Elisague
Els plans d’Eixample de Barcelona
La ciutat lineal d’Arturo Soria
Exposició Internacional Barcelona 1888
T2. ART NOUVEAU. París 1889-1900
Lluis Domènech i Montaner │ Josep Puig i Cadafalch
Antoni Gaudí
Rafael Masó
T3. EL PRIMER SOMNI AMERICÀ. King Mose i New York │ Metrópolis │ Hugh Ferris
La Gran Via de Madrid (1909)
Via Laietana de Barcelona (1909)
La Barcelona Futura de Nicolau Rubió i Tudurí (1929)
T4. PRIMERA MODERNITAT EUROPEA. L’Esprit Nouveau │ Il Gruppo 7 │ El projecte de l’Architecture Vivant
El GATEPAC: Grup Nord + Grup Este + Grup Centre
La revista AC
El racionalisme a Espanya
T5. EL REVULSIU ITALIÀ. Gio Ponti & Bernard Rudofsky │ Ignazio Gardella
J. A. Coderch
Oriol Bohigas i Josep Martorell
Harden & Bombelli a Cadaqués
T6. USA CONQUESTA EUROPA. Mies van der Rohe│SOM │ Case Study Houses on MoMA
F. Asís Cabrero + F. J. Sáenz de Oiza (I)
J. M. Sostres i el Grup R
F. Barba Corsini
T7. NEW BRUTALISM. Reyner Banham & Architectural Review │ James Stirling │ El Team X
F. J. Sáenz de Oiza (II)
MBM. Bohigas + Martorell + Mackay
T8. ARQUITECTURES POP + METABOLISTES. Archigram │R. Venturi & D. Scott-Brown │ Montreal 1967
Taller de Arquitectura Ricardo Bofill
Estudio PER. P. Bonet, C. Cirici, O. Tusquets, Ll. Clotet
Federico Correa i Alfons Milà
Santiago Roqueta
T9. EL RETORN DE LES AVANTGUARDES. Constructivisme│De Stijl
J. D. Fullaondo y Nueva Forma
Juan Navarro Baldeweg
Albert Viaplana & Helio Piñón
T10. DECONSTRUCTIVISME. MoMA 1988 │ Frank Gehry │ John Hejduk
Enric Miralles & Carme Pinós
Elías Torres
LLISTAT ESTUDIS MONOGRÀFICS
01 1958. Casa Julia
Federico Correa i A. Mi/a, arquitectes, Cadaqués.
02 1960. Vivienda unifamiliar
Ricardo Bofill, Ibiza.
03 1962. Casa Lujan
Oriol Bohigas, Josep Martorell, Palau de Plegamans.
04 1963. Casa Romeu
Federico Correa i A. Mi/a, arquitectes, Cadaqués.
05 1961. Casa Rozes
Jose A. Coderch de Sentmenat
06 1958-64. Casa en la Font del Lleó
Josep M. Fargas Falp y E. Tous Carbó, Barcelona.
07 1965. Casa Vayreda
Francesc Vayreda Bofill i Pau M. Monguió Abella; jardí de M. Rubió i Tudurí. Prat de l'Eruga, Olot.
08 1969. Casa Penina
Oscar Tusquets, Lluis Clotet, Cardedeu.
09 1970. Casa Domèmech
Roser A. Cercós, Luis Domènech i Lauri Sabater. Carretera de Sant Feliu a Palamós, 386-392.
10 1970. Casa Regàs
Lluis Clotet i Oscar Tusquets, arquitectes, Llofriu.
11 1970. Casa Dolera
Joan Bosch i Agusti, arquitecte. Carretera de Girona a Palau-sa costa.
12 1975. Casa Vittoria
Lluis Clotet i Oscar Tusquets, Pantelleria.
13 1972. Casa Martín
Emili Donato
14 1972. Edifici d'apartaments
J. M. Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, arquitectes, Platja de Pals.
15 1975. Casa Suazo
Yago Bonet, Sta Eulalia de Ronsana.
16 1979. Habitatge
M.L. Araujo, B. Cabedo, F. Fonollà, Sant Martí Sarroca, Barcelona.
17 1979. Casa experimental
M. Domenjó Manaut, Urbanització El Pla. Prats i Sampsor (Lleida).
18 1981. Cases a Igualada
Emili Donato.
19 Casa Llinas
Sa Tuna, Pep Llinàs
20 1987. Casa Gili
José Antonio Martínez Lapeña & Elías Torres Architects, Santa Eulália del Rio, Ibiza.
Tags: arquitectònica departament, d’arquitectura, departament, arquitectònica, uia2014, enginyeria, composició