EL SEGLE XVIII ÉS A ESPANYA COM A LA

EL SEGLE XV A VALÈNCIA EL MARC SOCIAL EL
EL SEGLE XVIII ÉS A ESPANYA COM A LA
EL SISTEMA TERRA A AQUESTES ALÇADES DEL SEGLE XXI

HISTÒRIA 4RT ESO UNITAT 1 EL SEGLE XVIII L’ANTIC
JOANOT MARTORELL I ELS LITERATS VALENCIANS DEL SEGLE XV
L ’HUMANISME I LA CANCELLERIA REIAL (SEGLES XIV I

El segle XVIII és, a Espanta com a la resta d’Europa, un segle de transició

El segle XVIII és, a Espanya com a la resta d’Europa, un segle de transició. D’una banda perviu una societat estamental, un sistema econòmic de base rural i senyorial, i un sistema polític absolutista. D’altra, per contra, és en aquest segle quan sorgeix el pensament il·lustrat, les idees polítiques i econòmiques del qual començaran a transformar Europa i la seua àrea d’influència abans d’acabar el segle.

Demografia

El segle XVIII inicia a Europa un cicle de creixement demogràfic ininterromput. A Espanya el creixement de la població, de 7’5 a 10’5 milions durant aquest segle, es va basar en unes altes taxes de natalitat que van compensar unes també altes taxes de mortalitat^¹, i es va concentrar sobretot en la perifèria mentre que a l’interior va estar molt més limitat^².

Societat

La societat va continuar estant dividida en estaments, això és, grups socials tancats amb característiques jurídiques pròpies. La noblesa i el clero, amb un 2 % i un 5 % de la població respectivament, basaven el seu poder econòmic i la seua preeminència social en la percepció de les rendes de la major part de les propietats territorials (en règim de propietat o de senyoriu) i en el manteniment d’una sèrie de privilegis, entre els quals, el no haver de pagar impostos. Els no privilegiats o tercer estat (el 93 % de la població) constituïen un grup molt heterogeni (camperols, burgesia, classes populars urbanes...) sobre el qual requeien la major part de les càrregues impositives de l’Estat. El desenvolupament econòmic va augmentar el pes econòmic i social de la burgesia (a Espanya en menor mesura que en altres zones d’Europa occidental) però no el seu pes polític^³.

Economia

Malgrat el desenvolupament econòmic característic del segle, l’agricultura va continuar essent la principal font de riquesa a Espanya, ocupant més del 80 % de la població activa. Els agricultors propietaris eren una minoria i es concentraven al País Basc, Cantàbria i nord de Castella. A Catalunya i bona part de València predominaven els contractes emfitèutics que garantien la transmissió hereditària del domini útil per part de l’agricultor i el manteniment del domini eminent per part del senyor^⁴. A Galícia i Astúries la falta d’una figura jurídica com la de l’hereu català va provocar la successiva parcel·lació de les explotacions fins degenerar en el minifundisme. Al sud de Castella, Extremadura i Andalusia les grans propietats de la noblesa i el clero eren explotades per agricultors en règim d’arrendament a curt termini o per jornalers en condicions molt dures. Per últim la Mesta també imposava el dret de pas del ramat sobre molts terrenys agrícoles.

Les activitats de transformació continuaven organitzades de manera gremial la qual cosa impossibilitava les innovacions. Les manufactures reials constituïen l’excepció, però estaven limitades a sectors estratègics (armes) o de prestigi (porcellanes, cristall, tapissos...) i la major part de les vegades resultaven oneroses per a l’Estat.

Pel que fa al comerç únicament el colonial mostrava un cert dinamisme mentre que l’interior es trobava limitat per una deficient xarxa de comunicacions i un escàs desenvolupament de l’economia de mercat.

Des d’un punt de vista polític el segle s’inicia amb la guerra de successió que va suposar la consolidació de l’absolutisme i l’aplicació d’una sèrie de mesures tendents a la centralització administrativa:

Decrets de Nova Planta que aboleixen els furs i les Corts dels territoris de la Corona d’Aragó, passant les de Castella a convertir-se en representatives de tot l’Estat però amb caràcter únicament protocol·lari, d’acord amb la nova política absolutista; substitució dels antics virregnats per circumscripcions provincials-
Creació dels secretaris com a precedents dels futurs ministeris; control reial de les ciutats mitjançant els corregidors^⁵, i de l’intendent amb atribucions econòmiques.
Reorganització de la hisenda en els territoris de la Corona d’Aragó mitjançant un impost únic, equivalent o talla, proporcional a la riquesa^⁶.

Quant a política exterior els tractats d’Utrecht i de Rastatt signifiquen la pèrdua de les possessions italianes, de Flandes, de Menorca i Gibraltar, mentre que l’entronització dels borbons van a suposar un gir en la política tradicional hispànica, passant a convertir-se França, mitjançant els Pactes de família, en la principal aliada.

Cultura

Però el tret més característic del segle XVIII és, sense dubte la Il·lustració, un moviment sociocultural que concedeix una gran importància a la raó com a mitjà per comprendre el món físic i social i actuar sobre ells, millorant-los a fi d’aconseguir una major grau de felicitat (progrés). La Il·lustració critica la societat estamental en afirmar les virtuts i valors personals i negar llur transmissió hereditària. La defensa que fa de la llibertat i de la igualtat posa les bases del liberalisme econòmic i polític.

La Il·lustració espanyola té un desenvolupament tardà a conseqüència del limitat desenvolupament de la burgesia. Només en la segona meitat del segle sorgeix una generació amb preocupacions plenament il·lustrades (Feijoo, Campomanes, Floridablanca, Jovellanos, Olavide...).

El moviment il·lustrat va influir també en els monarques espanyols, sobretot durant el regnat de Carles III. Els seus intents de reforma van trobar una forta oposició que va esclatar el 1866 en l’anomenat motí d’Squilacce, una revolta popular contra les reformes d’ordre públic que va estar avivada per la noblesa i sectors eclesiàstics. El motí d’Squilacce va paralitzar momentàniament les reformes però va propiciar una major decisió de Carles III en la seua política regalista (expulsió dels jesuïtes el mateix any). Les reformes van continuar: decret que declara l’honestedat de totes les professions (1783); reforma dels estudis universitaris, mitjans i d’arts i oficis; limitació dels privilegis de la Mesta; programa de colonització; projecte de reforma agrària; lliure circulació de gra i liberalització progressiva del comerç colonial i de l’activitat del procés de fabricació, proteccionisme exterior...

Amb tot, l’abast de les reformes es veia frenat per les pròpies limitacions del sistema: el creixement demogràfic no va assolir a Espanya els nivells de la resta de països d’Europa occidental degut a freqüents crisis de subsistència. Les causes adduïdes parlen de limitacions climàtiques i físiques (menor desenvolupament de planures cultivables), però també a l’estructura de la propietat agrària (crítica dels il·lustrats).

1 Es tracta, doncs, d’unes característiques demogràfiques de tipus tradicional, preindustrial.

2 S’inicia ara un dels trets demogràfics característics de l’Espanya contemporània: una perifèria més poblada que l’interior, amb la sola excepció de Madrid.

3 Es pot considerar la burgesia com la inspiradora de les idees reformistes (polítiques i econòmiques) de la Il·lustració, i principal beneficiària de les revolucions liberals que les van dur a la pràctica.

4 Des de la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) que va posar pau entre els pagesos de remença i els senyors.

5 El càrrec de corregidors va ser creat a Castella pels reis catòlics, però ara s’estenen també a les ciutats dels territoris de la Corona d’Aragó.

6 L’intent d’aplicar una reforma similar a Castella va fracasar per la negativa de la noblesa.

LA LLENGUA ALS INICIS DEL SEGLE XIX LA NOSTRA
LA REPRESENTACIÓ DE MONTSERRAT (SEGLES XVXIX) DE LA MERAVELLA
L’ART DEL SEGLE XX LES PRIMERES AVANTGUARDES CONTEXT HISTÒRIC

Tags: espanya com, a espanya, espanya, segle, xviii