INTERVENCIÓ DEL EXDIRECTOR DE L’SCT JOSEP PÉREZ MOYA HONORABLE

Modelos de Orientación e Intervención Psicopedagógica Curso 200910 “el
Plan Local de Intervención en Zonas Desfavorecidas Eracis Ayuntamiento
Responsabilidad Medica Intervención Quirúrgica Hipoacusia Implante Auditivo Secuelas Irreversibles



Intervenció del director de l’SCT, Josep Pérez Moya



Intervenció del exdirector de l’SCT, Josep Pérez Moya



Honorable conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

Honorable consellera de Justícia

Honorable Núria de Gispert

Diputats del Parlament de Catalunya

Director General de la DGT

Directora de Tráfico del Gobierno Vasco

Autoritats, comandaments i Mossos d’Esquadra

Amigues i amics


Benvinguts a aquest acte de celebració dels 10 anys de l’SCT a tot Catalunya. I dic a tot Catalunya perquè, tot i que les actuacions dels Mossos de Trànsit i de l’SCT es van iniciar a Girona el 1998 i a Lleida el 1999, no va ser fins al final de la tardor de l’any 2000 que vam assumir definitivament les competències de trànsit a Barcelona i Tarragona. Per tant, són 10 anys de l’exercici d’autogovern en la gestió de les competències de trànsit i seguretat viària a tot el país.

En aquests 10 anys s’ha fet evident la voluntat, des de diferents governs de la Generalitat, de fer front a una realitat crua, dura i esgarrifosa com és la de les víctimes i els afectats dels accidents. Fa 10 anys, l’any 2000, hi va haver 891 víctimes mortals a les carreteres i ciutats catalanes. A Espanya, més de 5.000. A Europa, 50.000. Massa víctimes i massa afectats. La pèrdua que això representa per al país, per a la societat, en valor humà i en valor social, no s’escapa a ningú dels presents.


Fins a l’any 2000, aproximadament, la seguretat viària no era una prioritat a cap agenda, ni política, ni social, ni mediàtica. Però es va posar fil a l’agulla, com apuntava l’Espartac. Amb el conseller Pomés i la consellera De Gispert, es van dissenyar els primers plans de seguretat viària a Catalunya. Uns plans que l’any 2000 o els anys 2002-2004 ja parlaven, entre altres coses, de la necessitat d’articular la fórmula del permís per punts. I recordeu que fins al 2006 no va ser possible.

Aquells plans van tenir continuïtat i van incorporar nous objectius estratègics amb la consellera Tura i actualment amb el conseller Saura. L’objectiu central de tots ells, però, ha estat sempre el mateix: la reducció de la sinistralitat i la millora de la gestió del trànsit, amb l’objectiu d’aconseguir a Catalunya valors de seguretat viària equivalents als dels països més avançats d’Europa.

Els diferents governs han fet, d’acord amb els seus plans de seguretat viària, controls de velocitat, de consum d’alcohol i d’ús dels elements de seguretat passiva, accions clau en la reducció de la sinistralitat viària, i han posat en pràctica fórmules innovadores per garantir una mobilitat més segura. Des de l’SCT i la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, però també gràcies a la incorporació en aquesta lluita dels ajuntaments i policies locals, s’han col·locat radars, s’han fet controls de consum de drogues (com a element innovador a Catalunya) i controls de velocitat mitjana. En definitiva, en aquests 10 anys hi ha hagut una aposta per incorporar noves tècniques, noves eines que garanteixin una mobilitat més segura.

Hem de destacar també que al llarg d’aquests anys s’han fet importants canvis normatius en els quals, tot i ser competència de l’Estat, han participat els tècnics i professionals de l’SCT aportant anàlisis i propostes. Així ha estat en l’elaboració, la reducció i implantació del permís per punts i en la reforma de la Llei de seguretat viària i del Codi Penal recentment aprovats.

En aquests 10 anys s’ha implicat molta gent en la lluita per la seguretat viària i jo vull recordar l’esforç, el treball en aquest procés, que ha estat molt important i destacable, de la Divisió de Trànsit del cos de Mossos d’Esquadra. De res serviria la feina que es fa a l’SCT si, a peu de carretera, no hi haguessin 1.200 agents dels Mossos d’Esquadra fent acte de presència i garantint una mobilitat més segura.

És bo recordar també el paper que en aquests anys ha jugat la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària com a punt d’encontre i generador de complicitats per fer de la seguretat viària un repte de les administracions i del conjunt de la societat. I també l’aportació de les associacions de víctimes i afectats (PAT-APAT, STOP Accidents i TRACE, entre d’altres) com a elements diferencials. També el paper que han dut a terme les fundacions privades, com ara la Fundació Guttmann, així com d’altres que han col·laborat amb l’SCT en diferents campanyes i línies de treball per garantir actuacions de mobilitat segura, com la Fundació Abertis, la Fundació Mapfre, Attitudes o la Fundació RACC. I els fabricants, que han incorporat elements de seguretat i han aportat els seus coneixements. I els departaments i el treball transversal del Govern de la Generalitat, especialment per la integració de la tasca de les conselleries de PTOP, Salut, Educació i Justícia, entre d’altres. També cal recordar el paper dels ajuntaments, que han estat clau en la consecució de l’objectiu de la reducció al 50% de les víctimes mortals en 10 anys que va fixar en el seu dia la Unió Europea.

Els plans locals de seguretat viària han estat un dels eixos fonamentals de l’SCT en la complicitat i en la relació amb els municipis, perquè han fomentat la seva participació en les estratègies de seguretat i perquè han comportat la implicació no només dels ajuntaments, sinó també dels seus professionals, els responsables i les policies locals en la coordinació de les diferents campanyes que s’han dut a terme conjuntament amb l’SCT.

L’Educació i Formació Viària ha estat un element molt present en l’acció de l’SCT durant aquests 10 anys. S’ha treballat, de la mà de la Càtedra de Mobilitat i Seguretat Viària de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tenir més formadors amb més capacitat i coneixements que puguin desenvolupar amb major professionalitat la seva tasca de formació i, així, aconseguir conductors amb actituds i valors de mobilitat segura. Hem treballat en el món educatiu i el cos de Mossos d’Esquadra i les policies locals estan treballant cada any amb aproximadament 200.000 nens i nenes del nostre país en cursos i formació d’educació viària.

No puc oblidar tampoc el paper que en aquests 10 anys han jugat els mitjans de comunicació. A Catalunya hi han tingut un paper importantíssim, buscant la sensibilització, que no el melodrama, del conjunt de la ciutadania: amb la seva informació han contribuït a sensibilitzar la població, han alertat del risc que comporta conduir i del fet que, davant d’aquest risc, hem de modificar les nostres pautes i les nostres actituds.

Per últim, vull felicitar els treballadors i treballadores de l’SCT i recordar i agrair el treball, certament amagat, però molt important, que els ha permès dissenyar, desenvolupar i fer possible aquestes polítiques de seguretat viària. Uns treballadors que, incorporant les noves tecnologies, fan de la seva feina una garantia que l’SCT seguirà treballant en el futur amb la mateixa fermesa per garantir conductes de mobilitat segura.

L’ús de les noves tecnologies ha estat també un repte per a aquest organisme, amb la posada en marxa del Centre d’Informació Viària a Catalunya. El centre ha contribuït a predir la mobilitat i a desenvolupar una ordenació viària entenedora per a la ciutadania que ha afavorit uns desplaçaments més segurs, amb la incorporació de tecnologies per garantir una mobilitat més fluïda, més segura i més sostenible.


L’any 2000 vam tenir a Catalunya 891 víctimes mortals. Vam tancar l’any 2009 amb 411 víctimes mortals a 30 dies. Avui hem aconseguit una reducció propera al 60% respecte a l’any 2000. Aquests resultats positius són fruit d’una tendència de disminució constant durant aquests 10 anys. Una reducció tan important només és possible amb la implicació de molta gent, de molts actors que han generat complicitat i han fet vàlid un veritable canvi de valors i de conductes envers una mobilitat, una conducció i uns hàbits més segurs. Tot això, sense ingenuïtats. És cert que s’estan interioritzant pautes de comportament que fa 10 anys no existien (amb l’alcohol i amb la velocitat, entre d’altres) i és cert que la fermesa sancionadora d’aquests 10 anys també ha contribuït a aquest canvi cultural.

Avui tenim un 30% més de vehicles que fa 10 anys i un 20% més de conductors i conductores que fa 10 anys. Són bones dades. En general la tendència es positiva, però no hem d’oblidar, no hem de perdre de vista que pel sol fet de desplaçar-se, d’exercir el dret de desplaçar-se, en aquests 10 anys més de 6.500 persones han perdut la vida i més de 300.000 han quedat ferides de diversa consideració, de les quals unes 30.000 han quedat greument ferides, algunes d’elles amb seqüeles de per vida. Això no ho hem d’oblidar. Tenim bones dades, però el preu que estem pagant continua sent absolutament dur i inacceptable en una societat moderna del segle XXI.


La Unió Europea acaba de fixar aquest estiu, a finals de juliol, l’objectiu de reduir el número de víctimes mortals a 30 dies per al 2020 al 50% de les que es produeixin a Europa el 2010. Per tant, el repte de la societat catalana i dels seus governs és aconseguir aquesta fita. I, per aconseguir-ho, caldrà aprofundir en l’educació i la formació dirigides a consolidar hàbits i conductes de conducció segura, caldrà focalitzar l’atenció en els objectius de reducció de sinistralitat, la construcció de vehicles més segurs i de vies adaptades no només per garantir la mobilitat sinó també la seguretat. I en aquest procés serà important l’ús i la incorporació de noves tecnologies. Això és el futur immediat.

No vull acabar les meves paraules sense recordar els que m’han precedit en la direcció de l’SCT. En primer lloc, Jaume Samsó, que ens ha deixat aquests anys, i va ser el primer director del Servei Català de Trànsit. També el meu record i la meva estima per a Joan Delort i Rafael Olmos.

Gràcies a tots per haver contribuït a la seguritat viària d’aquest país.


Com dèiem el passat Sant Jordi en el punt de llibre que vam repartir:


Servei Català de Trànsit 10 anys. Punt i seguim.


Moltes gràcies.














Tags: exdirector de, pérez, exdirector, honorable, josep, intervenció, l’sct