ENTRE LESCOLA DE LA PRESÓ I LA CULTURA POLÍTICA

ENTREMÉS DEL VIEJO CELOSO SALEN DOÑA
INFORMATIONS POUR LA RENTREE 202122
0 AYUDA MEMORIA “PROYECTO PENDES” CELEBRADO ENTRE

15 LA REPRESENTACIÓN DE LA AMISTAD ENTRE
2 SÉANCE 14 RELATIONS ENTRE CONCURRENCE ET
3 ESTUDIO MONOGRÁFICO SOBRE LA COOPERACIÓN ENTRE

Entre l'escola de la presó i la cultura política feminista

Entre l'escola de la presó i la cultura política feminista. Presentació Sáez de Descatllar (1932-2003).

Luz Sanfeliu.

Universitat de València




Introducció


Els estudis entorn dels actors educatius, principalment del professorat, en els últims anys han permès donar veu i conèixer la labor quotidiana d'aqueixa «gent corrent» que construeix el procés educatiu des de dins de l'escola, més enllà de les intencions i perspectives educatives dels administradors i els polítics1. Altres treballs que versen també sobre els qui s'ocupen de l'art d'ensenyar, demostren que ells i elles són, en gran manera, els que estableixen el desenvolupament pràctic del procés educatiu, contribuint a atenuar o amplificar altres factors soci-culturals que intervenen en els procediments d'ensenyament-aprenentatge2.

En la línia de l'exposat, l'aproximació a la figura de Presentació Sáez de Descatllar pretén recuperar el perfil humà i professional d'una mestra, que mai es va tenir per excepcional, tractant de rescatar les dimensions del seu treball en l'escola de la Presó Provincial de Dones de València. Un treball encaminat a acréixer i fonamentar el creixement intel·lectual i personal de les preses, un sector de la població vulnerable, criminalitzat i amb coneixements bàsics, al que va dignificar i va educar d'una forma integral perquè, almenys, aprofitaren el temps de la seua reclusió aprenent amb mètodes actius o a través d'un nodrit programa d'activitats que van posar a l'escola de la presó en relació amb la realitat d'un món social i cultural ampli i desconegut per a les recluses.

Amb açò es pretén no sols conèixer el recorregut professional d'aquesta mestra, sinó també escometre una lectura específica sobre les pràctiques educatives femenines, en molts casos neutres o ocultes sota l'universal masculí, i valorar el pes que aquestes pràctiques van tenir en la conformació d’alguns trets de la identitat de les alumnes3.

En aquesta tasca, Presen Sáez no va estar sola, ja que va estar acompanyada per tota una generació de mestres valencians i valencianes pertanyents al moviment de renovació pedagògica, al moviment feminista o per persones particulars que en la seua condició de funcionaris i funcionàries de presons van elaborar idees i pràctiques respecte a unes noves concepcions educatives, a altres models d'identitats femenines i maneres diferents d'entendre la rehabilitació en les presons, elaborant «visions del món» en el sentit chartià del terme4, que donaven forma a significats culturals renovadors, idees, representacions, valors, símbols i experiències que van contribuir a modelar una nova cultura democràtica en el període previ a la Transició i en les dècades posteriors.

Per això, aquestes breus anotacions bibliogràfiques pretenen recuperar així mateix l'acció col·lectiva d'aquests actors i moviments que van plantejar reivindicacions noves o no acceptades, van establir aliança enfront de les autoritats o a altres grups i van aplicar noves nocions i pràctiques en els grups dels quals formaven part, transformant i modernitzant la societat espanyola en el seu conjunt. Perquè com deia Presen, emulant al seu admirat Paulo Freire, la clau del canvi no estava en l'erudició privada, sinó en "afavorir la unitat dels diferents"5.

En tot cas, aquest breu relat de vida que va esdevenir en un temps i context determinat ens permetrà establir mediacions entre el passat i el present, amb les implicacions que aquest fet té en la recuperació de la memòria col·lectiva6 o entre els esdeveniments individuals que s'insereixen en el marc ampli del món social7, de manera que puguem adonar-nos del quefer d'aquesta mestra, dels successos que van envoltar la seua vida i, en suma, del transcórrer històric educatiu d'una determinada època.


1. Etapa formativa i militància en el moviment de renovació pedagògica valencià


Presen Sáez va nàixer el 21 de novembre de 1932 en l'antiga presó model de Sant Miquel dels Reis de València. El seu pare, Samuel Sáez era per aquell temps administrador d'aquesta presó, lloc de repressió construït com totes les presons per castigar i disciplinar els qui no compleixen les normes8. Aquest fet, marcaria des de la infància la seua futura vocació de mestra, que estimant i desitjant la justícia i la llibertat, hauria d'educar a les persones que mancaven d'elles9.

Filla d'una família de tretze germans, va quedar òrfena de pare als set anys, el mateix any que finalitzava la Guerra Civil. En eixos temps de penúria i on s'aplicaven principis educatius fortament impregnats d'ideologia nacional-catòlica, Presen va cursar els seus primers estudis en el col·legi de les Salesianes de València, encara que després la família es va traslladar a la costa alacantina arrossegada, com relataria ella mateixa en una breu i precoç autobiografia conclosa en 1960, per "l’abnegació i el heroisme” de la seua mare, Julia de Descatllar, a qui recordava llavors amb profund orgull10.

Recolzada per un entorn familiar d'arrelades conviccions catòliques que atribuïa un alt valor a l'educació com a palanca de promoció social, va continuar els seus estudis primaris en el col·legi el Loreto de la Vila Joiosa i va començar el batxiller en el Pla de 1938, primer en l'Acadèmia Internat de Santa Teresa d'Alacant entre els anys 1943-45 i, posteriorment, en la mateixa institució però en aquest cas, a València11, on en 1950 va obtenir la qualificació de notable en l'examen d’Estat que va realitzar en l'Institut Sant Vicent Ferrer d'aquesta ciutat12.

En una nació marcada per la dictadura franquista que educava a les dones per a una destinació domèstica plena de tabús, traves i limitacions, como ella mateixa recordava, Presen va trobar en la Institució Teresiana una primera palanca d'afirmació en un model d'identitat femení una mica menys restrictiu, perquè com ella deia, “las teresianas […] me han hecho estimar la vida intelectual y aprender a saborearla” 13.

Eixe amor al coneixement, que mantindria al llarg de tota la seua vida, i la seua set d'autonomia van ser, probablement, els que la varen portar a cursar “lliure” els estudis de Magisteri a València, finalitzant la carrera en 195514, mentre impartia classes particulars "para ayudar en casa" i envejava a les seues amigues que podien assistir a la Universitat15. Significativament, no existeix en la seua autobiografia cap referència a aquest període de la seua formació, la qual cosa deixa entreveure que eixa va ser l'única carrera professional que una jove de família amb recursos limitats com la seua es podia permetre en la societat de l'època. Poc temps després reprendria els seus estudis, aquesta vegada sí, matriculada com a alumna en la Universitat de Madrid i dos anys després a València.
Entre la conclusió de la carrera de magisteri i la volta als estudis universitaris, transcorrerien dos cursos durant els quals Presen Sáez vivia les primeres experiències com a mestra, tractava de cercar alternatives laborals i prenia consciència de les deficients condicions de l'educació espanyola i dels papers subsidiaris que les mestres i les xiquetes assumien en ella.

Per informacions indirectes hi ha constància que va treballar un any en l'escola de pàrvules de les teresianes del Pare Poveda en Marvà, Alacant, sense que conste més informació al respecte . Posteriorment, i com ella relata, va estar substituint per un any a la mestra de l'escola de la població de Siete Aguas de València. Una escola rural franquista de recursos precaris on, per a sorpresa de Presen: “las pequeñuelas ¡no sabían escribir apenas!”16. La pobresa dels mitjans escolars se solapa en la seua descripció amb un entorn laboral en el qual prevalien els usos socials del nacional-catolicisme respecte a les dones i l'aïllament de les persones que exercien la docència17.

Després d'aquesta breu experiència com a mestra aconseguiria complir els seus somnis d'assistir a la Universitat. Durant els cursos 1957-58 i 1958-59, i gràcies a la concessió d'una beca per a realitzar els estudis de comuns en la Universitat de Madrid.

Aquest fet va suposar un canvi substancial en la seua biografia, que va experimentar en poques dècades una evolució d'acord amb allò que començava a viure's en la societat espanyola.

La Ciutat Universitària amb la seua oferta cultural va obrir un univers nou en les percepcions que la jove mestra tenia de l'esdevenir social. Aqueix interès recentment descobert per estar al dia intel·lectualment o debatre en públic en conferències i col·loquis seguiria avivant-se en ella després de la seua volta a la Universitat de València on, en 1959, va començar a cursar la carrera de Filosofia i Lletres obtenint unes notes brillants i el Premi Extraordinari de la Llicenciatura en 196418.

En aquestos anys, sent estudiants i al costat d'uns i unes altres companys i companyes d'estudis com Josep Lluís Blasco, Adela Costa, Elvira Mondragón, Pilar Vela, Paco Hernández, Jaume Reig i Carmen Mira, Presen Sáez es va interessar pels problemes d'identitat del País Valencià constituint, en 1959, l'aula Ausiàs March en la Universitat de València i integrant-se seguidament en la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat19. En aquesta secció es reunia, també, amb un grup de mestres, dones i homes, que com relataven en l'homenatge que es va tributar a Presen després de la seua defunció, "s’acoblàvem per tal de reflexionar sobre la pràctica pedagògica i tractàvem de compartir les nostres experiències i els nostres coneixements per millorar l’escola. Transformar l’escola i capgirar la realitat política i social eren objectius necessaris que
també
hi compartiem"20.

Immersa en aquesta nova tasca associativa, el 31 de gener de 1961 Presen va aprovar les oposicions a Mestres de Presó obtenint el primer lloc de la seua promoció i deixant “una excelente impresión en el Tribunal” per la brillantor amb la qual va realitzar els exàmens21. Així, va començar a treballar amb homes en la presó Provincial i, posteriorment, va passar a la presó Modelo, on la seua docència es va centrar ja en les dones.

Paral·lelament al seu treball iniciat recentment com a mestra de presons, Presen Sáez va continuar els seus estudis, realitzant els cursos monogràfics del doctorat durant 1963-64, i va exercir per un període de quatre cursos com a Professora Ajudant de classes pràctiques, adscrita a la Càtedra d'Ètica i Sociologia22. En eixe temps es va integrar també en el Seminari de Pedagogia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats del Districte Universitari de València23. Aquest Seminari, com explica Luis Miguel Lázaro Lorente, centrava els seus objectius a aconseguir un sistema educatiu veritablement democràtic en una societat que també ho fora. En un context repressiu i en absència de llibertats com va ser el tardo-franquisme, aquest espai va permetre entre altres qüestions, assentar les bases per a una vertadera renovació pedagògica de l'educació en diversos fronts24.

En contacte amb aquestes xarxes socials, Elisa Sanchis situa a Presen, l'any 1969, exercint el seu treball com a mestra en la presó de dones ja clarament decantada cap a posicions antifranquistes i feministes. Aquesta autora relata la detenció de 10 estudiants universitàries compromeses políticament que van ser empresonades en la presó Provincial mentre es desenvolupaven les lluites dels moviments estudiantils valencià contra la dictadura. En la presó, monges i funcionàries es regien encara pel Reglament de Presons de 1956, basat en la repressió i en els càstigs, i no sabien com tractar a eixes preses polítiques que actuaven col·lectivament i que es negaven a acudir als oficis religiosos, allí la pròpia Presen les va acollir en l'escola proporcionant-los un espai de certa llibertat i autonomia. Ja que l'escola tenia una petita biblioteca, que aquesta mestra gestionava, juntes van aprofitar per a reivindicar, "més qualitat en els seus fons, integrat nomes per novel·letes roses de tipus Corín Tellado”25.

Desemmascarar l'autoritarisme de la dictadura, establir xarxes de treball amb els qui perseguien idèntiques finalitats i seguir coneixent i aplicant nous principis i metodologies transformadores en l'educació, van portar a Presen Sáez, en 1974, a fundar al costat d'altres companys i companyes l'Associació de Cooperació per la Impremta Escolar (ACIES)26 un nom que encobria l'Escola Moderna de Celestin Freinet, els principis i tècniques del qual (escola activa, impremta i correspondència escolar, etc.) aplicaven en la seua docència, experimentant allò que creien necessari per a canviar l'escola. Com apunten Mª Carmen Agulló y Andrés Payá, promovia "estatges, cursets, trobades i aplecs al voltant de les tècniques Freinet" amb la finalitat de "fer una escola arrelada al medi, valenciana i en valencià" 27.

Amb el pas del temps Presen es va desvincular de l'ACIES, probablement per raons d'ordre familiar, ja que el seu marit va estar empresonat per qüestions polítiques i va ser mare de dues criatures en un breu espai de temps. Però les seues col·laboracions i contactes amb el moviment de renovació pedagògica es van perllongar en el temps seguint les estratègies que caracteritzen als moviments socials en la seua tasca de propiciar canvis en la societat28. És a dir, al costat d'uns i unes altres docents va seguir impulsant xarxes, plataformes i grups de treball per a difondre eixos nous significats que elaboraven entorn al procés d'ensenyament-aprenentatge. Significats que es materialitzaven en forma de noves concepcions educatives que, finalment, van modificar les identitats de l'alumnat i els docents, van orientar les polítiques públiques i van contribuir a la transformació de l'educatiu i la societat en el període transicional i el posterior context democràtic.

En qualsevol cas, i malgrat que Presen va diversificar els seus interessos i va ampliar la seua militància al moviment feminista, va seguir mantenint relacions amb homes i dones mestres dels col·lectius esmentats i amb escoles compromeses en l'aplicació d'aquests nous models educatius. Per aquestes dates estava en contacte amb la Nostra Escola Comarcal i amb l'Escola Tramuntana on assistien els seus fills Júlia i Vicent Sanmarti Sáez i on va exercir un temps de psicòloga29 donat que entre 1965-1967 havia obtingut el Diploma de Psicologia i Psicotècnia, secció de Clínica per la Universitat de Madrid30.


2. Les seues concepcions educatives com a mestra de la Presó de Dones de València


Anys després, en una entrevista realitzada a Presen Sáez, probablement a la fi de la dècada dels 80, continuava afirmant que la seua vinculació al moviment de renovació pedagògica i les seues idees i pràctiques, eren encara un dels més sòlids pilars de la seua acció docent31. L'altre pilar, era sens dubte el moviment feminista en què havia començat a militar a través de les Plataformes Anticapitalistes on va conèixer a altres mestres amb les quals va compartir les seues preocupacions entorn de les posicions subsidiàries que les dones ocupaven en la societat. El seu contacte, també, amb el moviment veïnal la va portar a fundar al costat d'altres companyes el grup Terra de València (1975-1979) que seguia els postulats del feminisme radical de l'època i treballava la autoconsciència de manera que foren les pròpies dones les que reflexionaren i desentranyaren a través de les seues pròpies experiències les causes de la seua subordinació32. D'algunes integrants del grup Terra sorgiria també la iniciativa de realitzar en les dues primeres Escoles d'Estiu, en 1976 i 1977, uns tallers titulats, «Escola i alliberament de la dona» que es basaven en la implicació personal i la reflexió conjunta d'homes i dones, entorn de la ideologia implícita en les relacions de gènere, transcendint i abastant, alhora, el espai escolar. En les conclusions que arrepleguen aquestes experiències de taller es deia per exemple: "Creiem que la separació entre la vida privada i la vida pública, entre l’amor i el treball, entre els adults i els xiquets, és una separació artificial que fa que, en cada lloc on estem, tinguem que oblidar i ofegar una part de nosaltres mateixa"33.

D'aquesta manera, al costat dels canvis socials que per eixos anys es produïen a nivell nacional, el moviment feminista va fer les seues particulars aportacions als nous models pedagògics que s'estaven desenvolupant, propugnant una educació no sexista, igualitària i coeducativa a partir de repensar aquesta educació i les seues pràctiques34. És a dir, el feminisme va anar elaborant una cultura política pròpia en la qual les docents construïen pautes autorreferencials que llegien i organitzaven la «realitat educativa» a partir de claus elaborades des de les pròpies experiències femenines, amb l'objectiu de fer equivalents els rols socials d'homes i dones35.

Bona prova d'açò són els innombrables grups, jornades feministes nacionals i internacionals, reunions, manifestacions i cursos també de coeducació, en els quals Presen va participar. Uns cursos on, com posa de manifest el que es va realitzar en 1989 al voltant de la Fomació del Professorat d´EPA en Coeducació36, es ficava l'accent, entre altres qüestions, en l'autoconeixement femení o en la salut psicosexual de les dones, de manera que al costat de la millora en el seu nivell de coneixements, l'educació els permetera reflexionar sobre un sistema social discriminatori, les seues dependències socials o la seua capacitat d'iniciativa i autonomia en tots els ordres de la seua vida, inclosa la sexualitat.

A partir d'aquestes noves propostes, Presen va anar elaborant també el seu propi paradigma pedagògic, centrat en metodologies actives que incidien en les particulars circumstàncies socials de les preses. Metodologies que posaven en valor la capacitat de autoconsciència i autoreflexió de les seues alumnes, sense cercar respostes úniques perquè, com va afirmar en nombroses ocasions, es tractava d'accedir al coneixement i d'aprendre conjuntament, d'elles i amb elles37. I aquestes concepcions serien una constant al llarg dels 37 anys del seu treball com a mestra de presó, tractant de portar a terme una educació integral, però també crítica i emancipadora des de la perspectiva de gènere.

Contrària a una concepció "bancària" de l'educació, segons la terminologia emprada per Paulo Freire, ella opinava que malgrat la nova Constitució de 1978 que reconeixia els drets fonamentals de presos i preses i proclamava les finalitats rehabilitadores de les institucions penitenciàries, en les presons es continuava perpetuant un compliment estricte de les regles i la repetició de continguts educatius, obviant a més les particulars situacions socials que vivien els presos en general i les dones en particular. O com ella deia, "con los castigos las cárceles no han cambiado"38. Per açò, es feia necessari posar l'accent en la funció preventiva i ser utòpic en la labor carcerària, fent conscient, a més, a la societat perquè s'implicara amb el que allí succeïa..

Des d'aquesta perspectiva, encoratjava les seues alumnes a ser conscients de les seues particulars circumstàncies i a compartir-les. Una mostra d'aquest enfocament es posa de manifest en la intervenció d'una d'aquestes alumnes anomenada Sofia que, en la Jornadas de la Mujer. Trabajando por la Igualdad, realitzades a Manises, denunciava la discriminació que vivien les preses, ja que mancaven d'un mòdul específic per a mares i, al contrari del que succeïa amb els homes, estaven barrejades preventives i penades i, a més, no podien eixir de destinació a altres mòduls39.

Gran admiradora, també, de Michel Foucault i de la seua obra Vigilar y Castigar. Nacimiento de la prisión, Presen Sáez fomentava en la seua docència una anàlisi crítica pel que feia a la disciplina i la privació de llibertat de les presons, treballant en l'aula i desvetllant en tot cas, que el problema no eren les persones allí tancades, sinó que aquestes persones "pertenecían a clases sociales bajas que no t[enían] dinero en un 99% de los casos". En aquesta situació de precarietat i falta de recursos, reclusos i recluses eren les víctimes vulnerables de "un mundo insolidario, cruel y perverso que fomentaba la competitividad, la insolidaridad y el consumismo". Enfront d'aquest panorama l'educació era la millor eina "para cambiar la sociedad y cambiarnos a nosotros"40.

El perfil sociològic de les preses que acudien a l'escola de la presó reflecteix aquesta realitat donat que, majoritàriament, eren gitanes, toxicòmanes i algunes preses polítiques o condemnades per delictes d'estafa. Les dones dels dos primers grups, a més de la marginalitat, tenien fortament interioritzats els valors patriarcals de la submissió i la falta d'autoestima o acataven el compliment estricte dels rols domèstics de manera que, fins i tot en la presó, "las gitanas les cosían la ropa a maridos y novios"41.

Per aquest motiu, Presen es va implicar com a mestra en un triple front. D'una banda, en l'educació reglada dedicada, d'altra banda, dirigint els seus esforços a la seua formació ocupacional i, finalment, promocionant l'animació sociocultural, centrada en la majoria de casos en activitats encaminades a reforçar certa emancipació de les dones empresonades. En eixe context, l'educació d'adults estava superant l'enfocament dels cursos de graduat escolar que van ser, en la pràctica, en el que es van convertir els plantejaments de la Llei General d'Educació de 1970 i, des de 1979, per influència també de les propostes internacionals i de les pressió social d'entitats locals públiques i privades que impartien ja un altre tipus d'educació d'adults i adultes, es començava a treballar sobre la base de les noves concepcions de l'Educació Permanent que englobaven els àmbits anteriorment esmentats. Una nova concepció que es consolidaria amb la publicació de La Educación de Adultos. Un libro abierto, en 1986, i amb la promulgació de la Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema Educativo en 199042.


3. Educació reglada, formació ocupacional i animació sociocultural a la presó amb perspectiva de gènere.

Des d'aquestes concepcions educatives que van ser pioneres en el seu temps, Presen, en els nivells reglats i com a ensenyant també d'analfabetes i neolectores, havia començat ja des dels anys 80 a elaborar al costat d'altres mestres el que posteriorment es convertiria en el Projecte Signa, un mètode significatiu d'alfabetització d'adults i adultes que analitza uns nous enfocaments i tècniques d'aprenentatge que es recullen a dos llibres (Guies Docents) escrits per Mª Lucía Benavent y Mª del Carmen Veiga, a qui en el segon volum se'ls va sumar Mª Carmen Camps43.

Per eixes dates i quan al País Valencià quasi no es coneixia l'Educació d’Adults, un grup d'aquestes mestres, en contacte amb altres col·lectius semblants de Catalunya, es van implicar per a cercar mètodes, recursos i elaborar materials que respongueren a les necessitats que experimentaven en el seu treball diari amb adults, però sobretot amb adultes. El seu treball, alhora individual i en equip, va partir entre unes altres de les propostes metodològiques del «Lenguaje Total» de Francisco Gutiérrez, de les teories de P. Freire, de la concepció curricular de Stenhouse i Gimeno Sacristán. Encara que el suport fonamental del mètode va ser, també, una bateria de preguntes que cercava la reflexió de l'alumnat sobre la seua pròpia imatge social com a analfabet o analfabeta, de la qual van partir posteriorment els i les docents per a elaborar els materials de treball en l’aula44. Com afirmava Gonzalo Anaya en el pròleg a la primera edició de 1988, expressant segurament el sentir del col·lectiu de les persones que havien confeccionat el mètode, la lectoescriptura no podia reduir-se "a un mero instrumento que nos permita pasar a estudios más elevados; se trata de algo más importante […]: la apertura a un mundo de conocimiento, el acceso a la cultura de la palabra, el dominio de unos códigos de interpretación y expresión de extraordinario valor de la dignificación humana”45.

Igualment, les concepcions educatives i els mètodes docents aplicats per Presen Sáez i Charo Bellver en els nivells reglats de pre-graduat i graduat escolar, en 1988, remetien a metodologies renovadores en lo pedagògic. Per l'especial singularitat de les alumnes preses, l'assistència de les quals era irregular en funció de trasllats i condemnes, o perquè veien interrompuda les classes per visites d'advocats i advocades o pels vis a vis, ambdues mestres es plantejaven d'una forma especial els plans d'estudi i adaptaven els continguts a un tema d'actualitat. "A partir de este tema general,” per exemple els viatges o les inundacions, així, “intenta[ban] que todas las áreas de conocimiento estuvieran incluidas" 46.

En el seu arxiu personal, Presen Sáez va seleccionar una sèrie de postals, cartes o treballs de les seues alumnes. A través d'eix material propi de la cultura de l'escola podem també interpretar el sentit de la seua docència. En els escrits personals que les alumnes li dirigien ressalten les manifestacions d'afecte i reconeixement a la mestra per haver-los obert amb els seus ensenyaments facetes de la seua personalitat i possibilitats desconegudes per a elles. Entre altres materials de treball en l'aula, mereixen ressenyar-se els que fan referència a la sexualitat, datats en 1987, i on es treballaven àrees com el plaer, l'amor, la necessitat, l'estabilitat, la traïció, el compartir, la delicadesa, però també el masoquisme, el incest, els gais, les lesbianes o la masturbació, sobre els quals les alumnes, finalment, feien una redacció. Igualment, en una altra proposta de 1983, se'ls demanava que respongueren a les conseqüències que sobre elles havia tingut la pena imposada. En aquest últim cas, crida l'atenció com per a una d'aquestes alumnes, la separació forçosa de la seua família, li havia servit per a valorar el seu paper dins d'aquesta institució familiar que amb prou faenes podia mantenir-se sense la seua presència47.

En última instància, aquests treballs en l'aula per «centres d'interès», remeten a la metodologia desenvolupada per Ovide Decroly, encara que a l'origen provenia de Herbat. També les tasques consistents en l'elaboració de «textos lliures», redaccions o, com veurem més tard, la confecció per part de les dones de la revista Palabra de Mujer, seguien la pedagogia freinetista, ja que les alumnes expressaven el que pensaven o volien davant el profund respecte de les mestres, propiciant un procés dinàmic d'aprenentatge en el qual les recluses accedien a models de coneixement explicatius i progressivament més complexos i interactius, també, sobre la seua pròpia situació com a dones `privades de llibertat´ en diferents ordres.

Paral·lelament a aquesta educació reglada que, segons la seua perspectiva, donava a les preses que volgueren l'oportunitat d'aprofitar eix temps de privació de llibertat per a eixir amb algun títol com el de graduat o havent après a llegir i escriure, la presó devia també facilitar-los la possibilitat d'accedir a alguna professió.

Ja des de les primeres propostes feministes, l'accés de les dones a l'educació es va concebre també en relació al seu dret a una formació professional que els proporcionara majors oportunitats laborals48. Seguint aquesta mateixa línia de pensament, les reflexions de Presen entorn de la formació ocupacional de les preses feien referència al que comportava la societat patriarcal i a allò que els rols femenins de cuidadores suposaven de "dependencia, no sólo económica, sino afectiva". Per aquest motiu, l'educació en la presó devia també ser capaç de "dotar a las mujeres de un nivel profesional que no tienen", ja que "hay que concienciarlas de que deben ser económicamente independientes" i "darles formación ocupacional y medios económicos para solucionar su vida"49.

Des d'aquestes premisses, es van iniciar en la presó d'una forma pionera, encara que precària, els primers tallers ocupacionals per a dones. A la fi de 1983, María Luisa García Muñoz en contacte amb Presen, va posar en marxa, de forma voluntària, un taller de Tall i Confecció que duraria 2 anys. Primer tallaven i cosien roba per a familiars, encara que després van començar a fer suèters de fil per a una empresa que els pagava entre 15 i 19 pessetes per peça. Com relata María Luisa, els diners se’ls quedaven les preses i "para ellas era una alegría porque no habían trabajado en la vida"50.

Eix mateix any, Mercedes Jabardo havia assumit la direcció del Centre Penitenciari i en l'exercici de la seua funció es mostrava especialment sensibilitzada pel tema de les dones que no eren més de 50 internes entre preventives i penades51. Des d'aquesta sintonia entre la directora, Presen i probablement uns i unes altres funcionàries del Centre, es va començar a impulsar una educació informal de les recluses en l'àmbit ocupacional. D'aquesta forma, en 1986 es va iniciar, també, un taller de Tapissos que facilitava a les dones "una técnica que puede convertirse en una futura profesión"52. Igualment existien un taller de Perruqueria i un altre d'Esmalts53. Per a la venda dels materials que produïen, solien acudir a certàmens com la Fira de Mostres, en 1983 o la de Tèxtil Llar, en 1988, obtenint comandes i un notable èxit tant "en lo económico como en la promoción de los trabajos"54. En qualsevol cas, i malgrat el pioner d'aquestes iniciatives, l'oferta d'activitats formatives i ocupacionals per a les recluses, com succeeix en l'actualitat, era encara un fidel reflex dels estereotips de gènere, ja que excloïa els treballs considerats masculins55. Per eixos anys, Presen coordinava també les relacions de la presó amb l'Institut Nacional d'Ocupació.

Amb la nova normativa de la LOGSE, i ja en el Centre Penitenciari de Picassent que s'havia obert en 1990, es va gestar la idea de superar aquest enfocament sexista i donar Formació Professional reglada conjunta per als interns i internes del Mòdul 4. Amb l'objectiu de portar a terme aquesta experiència, es va seleccionar a l'alumnat mixt que hauria de conviure i es va programar la seua formació en les branques d'Horticultura i Jardineria, que impartien quatre professors de Formació Professional de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Comunitat València. L'experiència va ser presentada per Presen Sáez en forma de comunicació al Primer Congrés de Coeducació "Emilia Pardo Bazán" i, durant els quatre anys als quals fa referència la comunicació, va mantenir una notable paritat en el nombre d'alumnes implicats, dones i homes, i va aconseguir que alguns d'ells i elles començaren a treballar en una Cooperativa Agrícola que "era el verdadero fin de la experiencia". És a dir: "reinsertarlos en la sociedad, mediante el ejercicio de la profesión que han adquirido"56.

Al costat d'eixes experiències en l'àmbit ocupacional, la implicació de Presen en una animació sociocultural que contemplara la perspectiva de gènere, va ser també molt àmplia. Com relata Charo Altable, des de mitjans dels anys 70 i en el bar Picola d'orientació feminista, Presen convencia ja les seues companyes de militància perquè acudiren a l’escola a posar en comú amb les preses els seus treballs i idees57.

Aquesta dinàmica es perllongaria en el temps i, en el recinte penitenciari, Presen programaria cursos i jornades i coordinaria sistemàticament els actes del 8 de Març, Dia de la Dona Treballadora. Així la majoria de dones que formaven part dels grups feministes als quals ella va pertànyer: Grup Terra, Mujeres de Negro, Atelier, la Marxa Mundial de Dones, la Casa de la Dona, grup Antígona, Dones i Espiritualitat o l'Institut d´Estudis de la Dona de la Universitat de València58, van compartir amb les recluses les seues idees entorn de temàtiques com l'oposició de les dones als conflictes bèl·lics, la cooperació internacional, els drets humans, l’eradicació de la pobresa i la violència contra les dones, o sessions de teatre, cinema, música, debats, etc.

Així, des de la cultura política feminista es difonien en les presó nous significats entorn de la subordinació femenina i alternatives per a pal·liar-la. La qual cosa permetia a les preses reflexionar sobre les seues problemàtiques específiques i elaborar estratègies tendents a transformar-les59.

Amb l'arribada a la direcció del Centre de Mercedes Jabardo es van fer encara més permeables els murs de la presó i es va trencar l'aïllament social de les preses. Aquest esperit que pretenia acabar amb la inactivitat i el tedi, i propiciar un ambient de major comunicació i obertura en la presó, es va veure propiciat també per altres companyes funcionàries sensibles a la discriminació femenina, com Susana Martín, Montserrat Peña, Marga Quiñones o Camino González, que van dinamitzar una sèrie d'activitats com els menjars de familiars en els patis de la presó de la Petxina, l'entrada més freqüent de xiquets, o les primeres eixides d'internes al camp60.

I d'aquests canvis, donava bon compte la revista Palabra de Mujer, un vehicle de comunicació de les recluses de la presó de València, que va començar a publicar-se en març de 1988 i que coordinaven i redactaven elles mateixes, encara que s'admetien també les col·laboracions masculines. En la presentació del número zero es feia constar el seu desig com a dones de "romper barreras" i "ser tenidas en cuenta" [...], "haciendo uso de la única cosa que les quedaba: LA PALABRA"61.

Les seccions de la revista, que va arribar a editar 15 números, abastaven un sense fi de temàtiques com les ressenyes de llibres, de música o d'art, que en molts casos feien referència a les dones. Les recluses i altres col·laboradores externes escrivien també sobre temes de cultura general, relats de jornades d'animació sociocultural, poesies, sanitat, esports o feminisme, fent referència, en molts casos, a les especificitats femenines.
Es publicaven i anunciaven, a més, els Certàmens literaris i els treballs premiats en ells o els cursos de "motivació a la lectura" que podien proporcionar variades avantatges a les lectores que feien ús de la Biblioteca del Centre de la qual se seguia ocupant Presen.
D'aquesta manera, les recluses elaboraven a través de l'animació sociocultural el seu propi coneixement, reflexionaven personal i col·lectivament, obrien finestres de comunicació entre elles i amb un món social més ampli que els permetia, també, participar i preguntar-se per la seua condició de ser `dones entre reixes´.


Epíleg


No sempre els reconeixements oficials coincideixen amb la vàlua o la implicació social dels o les qui reben medalles, premis o homenatges. Tampoc la societat civil és procliu a reconèixer en vida o als pocs anys de la seua mort, les tasques portades a terme per persones significatives que han treballat per dignificar la docència o impulsar els avanços socials de les dones. També en açò, la mestra Presen Sáez de Descatllar va trencar motles i va superar normes habituals.

I així, els actes d'agraïment a la seua labor es van succeir després de la seua jubilació i posterior mort. En 1993 va rebre la Medalla al Mèrit Penitenciari. Des d'eixe mateix any, el Centre de Coordinació Estudis de Gènere de les Universitat Valencianes concedeix un premi d'investigació en estudis de gènere que duu per nom, Premi Presen Sáez de Descatllar. En 2004 la Generalitat Valenciana li va atorgar a títol pòstum el Premi 8 de Març i, en 2005, l’Ajuntament de Quart de Poblet li va concedir el Premio Isabel de Villena. També eixe any, el Centre de Formació de Persones Adultes de Picassent va passar a denominar-se «Presentació Sáez de Descatllar»62.

Encara que segurament, ella, com a mestra i com a feminista, amb la seua particular mirada sobre el món, hauria continuat pensant que el seu major premi havien sigut, com havia repetit tantes vegades, les paraules d'una alumna que li va manifestar: "Cuando estoy en la Escuela es como si no estuviera en la cárcel"63 .





1 tiana ferrer, Alejandro: «La Historia de la Educación en la actualidad: viejos y nuevos campos de estudio», en ferraz lorenzo, Manuel (ed.): Repensar la historia de la Educación. Nuevos desafíos nuevas propuestas, Madrid, Biblioteca Nueva, 2005, p. 131.

2 Ibidem, p. 135.

3 flecha garcía, Consuelo: «Maestras que dejan huella», en vv. aa.: Retratos de Maestras. De la Segunda República hasta nuestros días, Madrid, Cuadernos de Pedagogía, 2005, p. 10.

4 Sobre el concepte «visió del món» vegeu, chartier, Roger: El mundo como representación, Historia cultural: entre prácticas y representaciones, Barcelona, Gedisa, 1995, p. 27.

5 Així s'assenyala en el text llegir pel grup d'ensenyament: «Al voltant de Presen», Facultat de Filologia, Universitat de València, 19 de juny de 2003, p. 1. Arxiu de la Marxa de Dones de València.

6 fernández soria, Juan Manuel: «Memòria i oblit en la història de l'educació», en Educació i Història. Revista d'Història de l'Educació, nº 9-10 (2006-2007), pp. 11-26.

7 del pozo andrés, María del Mar: Justa Freire o la pasión de educar. Biografía de una maestra atrapada en la historia de España (1896-1965), Barcelona, Octaedo, 2013, pp. 13-14.

8 foucault, Michel: Vigilar y castigar. Nacimiento de la prisión. Madrid, Siglo XXI, 1983.

9 sáez de descatllar, Presentación: «Discurs pronunciat en l'homenatge per la concessió de la Medalla al Mèrit Penitenciari», València, 12 de novembre de 1993, p. 2. Arxiu de la família de Presen Sáez de Descatllar.

10 sáez de descatllar, Presentación: «Autobiografía», 9 de Octubre de 1960, p. 1. Arxiu de la família de Presen Sáez de Descatllar.

11 Ibidem.

12 Arxiu de la Universitat Literària de València, Secretària General, Expediente de Doña María de la Presentación Sáez de Descatllar. Título de Bachillerato, Plan 1938. Curso 1950-1951, Registro de folio 130, núm. 8.

13 sáez de descatllar, Presentación, «Autobiografía» ..., op. cit., p. 4.

14 Título de Maestra de Primera Enseñanza. Ministerio de Educación Nacional. Arxiu de la família de Presen Sáez de Descatllar.

15 sáez de descatllar, Presentación, «Autobiografía» ..., op. cit., p. 4.

16 Ibidem,

17 Ibidem,

18 Títol del Premi Extraordinari de la Llicenciatura. Arxiu de la família de Presen Sáez de Descatllar.

19 Vegeu també, agulló, Mª Carmen i payá, Andrés: Les cooperatives d’ensenyament al País Valencià i la renovació pedagògica (1968-1976), València, Universitat de València, 2012, p. 34.

20 grup d'ensenyament: «Al voltant de Presen» ..., op. cit, p. 1.

21 Carta de D. Francisco J. Peiró a su hermano D. Samuel Sáez de Descatllar, Director De la Escuela Normal de Magisterio de Huesca. Arxiu de la família de Presen Sáez de Descatllar.

22sáez de descatllar, Presentación: «Curriculum Vitae», s/d. Arxiu de la família de Presen Sáez de Descatllar.

23 Arxiu Universitat de València, Documentació PDI, Presentación Sáez de Descatllar. Caixa 193/14.

24 lázaro lorente, Luis Miguel: «El Seminari de Pedagogia del Col.legi Oficial de Doctors i Llicenciats de València: la lluita per la democratització de l'educació i la utopia pedagògica, 1966-1976», Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació, 7 (2004), pp. 291-330.

25 sanchis, Elisa: «L’estat d’excepció de 1969. Deu dones a la presó de València», en vv.aa.: Memòria i vigencia d’un compromís, València, Universitat de València, pp. 80-81.

26 grup d'ensenyament: «Al voltant de Presen» ..., op. cit, p. 1.

27 agulló, Mª Carmen i payá, Andrés: Les cooperatives d’ensenyament al País Valencià ..., op. cit., pp. 37-39.

28 tarrow, Sydney: El poder en movimiento. Los movimientos sociales, la acción colectiva y la política, Madrid, Alianza ensayo, 2004, pp. 85-86.

29 grup d'ensenyament: «Al voltant de Presen» ..., op. cit, p. 1.

30 Certificación Académica Personal. Escuela de Psicología y Psicotécnica. Universidad de Madrid, 2 de junio de 1967. Arxiu de la família de Presen Sáez de Descatllar.

31 Entrevista Anònima realitzada a Presen Sáez de Descatllar. Enregistrament realitzat probablement a la fi de 1980. Arxiu de la família de Presen Sáez de Descatllar.

32 Entrevista a Dolors Juan Limorte. El grup Terra va ser constituït, entre unes altres, per Nuria Pérez de Lara, Amparo Guardiola, Presen Sáez, Dolors Juan, Paca Conesa o Mª Luisa Moltó. Web: Feministas Valencianas. Disponible en: http://feministasvalencianas.wordpress.com/dolores-juan-limorte-grupterra/

33 Full del Curset: «Escola i alliberament de la dona». Escola d'Estiu 1977. Donació de materials feministes de Presen Sáez de Descatllar, Arxiu de l'Institut Universitari d'Estudis de la Dona, Universitat de València.

34 robles sanjuán, Victoria: «La escuela soñada. Relatos Pedagógicos en Transición», III Foro Ibérico de Museísmo Pedagógico- V Jornadas Científicas de la SEPHE, Murcia, 2012, pp. 537-538. Disponible en: http://congresos.um.es/fimupesephe/fimupesephe2012/paper/viewFile/15261/12231

35 amóros, Celia: Hacia una crítica de la razón patriarcal, Barcelona, 1991, pp. 226-250.

36 Curs de Formació del Professoral D'EPA en Coeducació, Els tallers van ser els següents: María Huertas «Salud Sexual», Consuelo Catalá «Autoconeixement», Lola Castaño y Elvira Vázquez «Menopausia», Rosa Pastor y Fina Sanz «Salut psicosexual i eròtica del cos», Paterna 19, 20, 21 de 1989. Donació de materials feministes de Presen Sáez de Descatllas, Arxiu de l'Institut Universitari d'Estudis de la Dona, Universitat de València.

37 sáez de descatllar, Presentación: «Discurs pronunciat en l'homenatge per la concessió de la Medalla al Mèrit Penitenciari»..., op.cit. p. 3

38 Entrevista Anònima a Presen Sáez ..., op. cit.

39 berbel, Luisa: «Mujer, ¡toma la iniciativa!», Serveis Socials. Full informatiu, Generalitat Valenciana, nº 49 (Novembre-Desembre de 1992), p. 11.

40 Entrevista Anònima a Presen Sáez ..., op. cit.

41 Ibidem

42 moreno martínez, Pedro: «La Ley General de Educación y la educación de adultos», Revista de Educación, nº Extraordinario (1992), pp. 123-128.

43 benavent, Mª Lucía; camps, Mª Carmen i veiga, Mª del Carmen (4ª Edic): Método Significativo de Alfabetización de Adultos. Signa, Tomo II, Valencia, La Nau, 2004.

44 Ibidem, p. 9.

45 Ibidem, p. 5

46 andreu, Vicente: «Presen Sáez y Charo Bellver. Profesoras entre rejas», Papers d’Educació, s/nº (Setembre-Octubre), 1988, pp. 46-48.

47 Entrevista Anònima a Presen Sáez ..., op. cit.

48 nash, Mary: Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos, Madrid, Alianza Editorial, 2004, pp. 54-59.

49 Entrevista Anònima a Presen Sáez ..., op. cit.

50 Entrevista a María Luisa García Muñoz, 29 de Julio de 2013.

51 Entrevista a Mercedes Jabardo, Programa «Meridiano Femenino», Radio Nacional de España, 11 de Junio de 1983. Arxiu de la família de Presen Sáez de Descatllar.

52 juliá, Rosa: «De todas», Palabra de Mujer, 1 (1988), p. 4.

53 Manuel: «De todas», Palabra de Mujer, 0 (1988), p. 6.

54 juliá, Rosa: «De todas», Palabra de Mujer, 1 (1988), p. 4.

55 castillo algarra, Joaquina i ruiz garcía, Marta: «Un reto educativo en el Siglo XXI: «La educación de delincuentes dentro del ámbito penitenciario. Una perspectiva de género», Revista de Educación, 9 (2007), p. 309.

56 sáez de descatllar, Presentación: «El Módulo 4 en el Centro Penitenciario de Valencia II (Picassent)», Primer Congreso de Coeducación "Emilia Pardo Bazán, 1992. Arxiu de la família de Presen Sáez de Descatllar.

57 altable, Charo: «Al voltant de Presen», Facultat de Filologia, Universitat de València, 19 de juny de 2003, p. 1. Arxiu de la Marxa Mundial de Dones de València.

58 solbes, Rosa: «Sencillamente Presen», El País. Comunitat Valenciana, 6 de julio de 2003.

59 Sobre les cultures polítiques feministes, vegeu aguado, Ana (Coord): «Presentación», Dossier: Culturas Políticas y Feminismos, Historia Social, nº 67 (2010), pp. 69-74.

60 sáez de descatllar, Presentación: «Discurs pronunciat en l'homenatge per la concessió de la Medalla al Mèrit Penitenciari»..., op. cit. p. 4.

61 expósito, Carmen i cano, María: «Presentación», Palabra de Mujer, 1 (1988), p. 1 i 2.

62 verdugo, Vicenta: «Presentación Sáez de Descatllar. Maestra educadora, feminista», Diccionari biográfic de Dones. Disponible en: http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=849&format=pdf

63 sáez de descatllar, Presentación: «Discurs pronunciat en l'homenatge per la concessió de la Medalla al Mèrit Penitenciari»..., op. cit. p. 2.

---------------------------------------------

Luz Sanfeliu: "Entre l'escola de la presó i la cultura política feminista.

Presentació Sáez Descatllar (1932-2003)", en Alejandro Mayordomo, María del

Carmen Agulló, Agustina Pérez (coords): Mestres d'escola. VII Jornades

d'Història de l'Educació Valenciana, València, CEIC Alfons el

Vell-Universitat de València, 2014, pp. 295-316.




4 TRANSCRIPCIÓN ENTREVISTA RELATIVA AL INFORME SOBRE
BETLEMS AL CENTRE DE PALMA NADAL 2008
CENTRE FOR HUMAN RIGHTS –NIS SERBIA INDIVIDUAL CONTRIBUTION


Tags: cultura política, la cultura, entre, cultura, presó, política, lescola