SOFISTES

SÒCRATES

1.- Imatge externa

• Són mestres professionals.

• Ambulants, forasters (metecos).

• Tenen alumnes.

• Responen i parlen de tot.

• Lloguen locals, cobren remuneració

• No vol ser mestre de ningú.

• Arrelat a Atenes, ciutadà de ple dret.

• Només parla de companys.

• El seu lema és: “Només sé que no sé res.”

• “Mai no vaig cobrar res”, diu a l´Apologia.

2.- Continguts doctrinals.

• Abandonen la cosmologia i la física i es dediquen a l’antropologia i a la política.

• Preocupació per la lingüística, per l’oratòria i per la gramàtica: l’art del ben parlar (eû légein). Estudi del gènere, de la sinonímia i de l’exactitud de les paraules.

• Intenten superar la crisi de valors.

• Personatges respectats i consultats pels governants.

• Exterioritzen la virtut i persegueixen l’èxit social i polític.

• Escola de demagogs.

• Quant a la religió, són ateus o agnòstics.

• La llei com a convenció antinatural.

• De jove s’ocupa passatgerament de la física, però després es dedicarà totalment a l’antropologia, a l’ètica i a la política.

• La definició, la inducció.

• Primacia dels valors interiors.

• Afirmació dels valors objectius.

• Interiorització.

• Crítica dels governants.

• Creu en el seu daimon i pren part en els cultes oficials.

• La llei de la polis forma part d’un mateix. Immutable. Pacte individual amb la llei.

3.- Mètodes.

• Erudits enciclopedistes. Discursos sobre qualsevol cosa.

• Parlen davant grans auditoris.

• Ús del macrodiscurs. Oradors experts per a contradir el públic.

• L’antilogia o discursos contraris, cal saber defensar el “sí” i el “no” d’una mateixa tesi.

• La improvisació per al lluïment personal.

• Confessió de la pròpia ignorància.

• Parla amb persones concretes.

• Ús del microdiscurs o de la conversa directa i personal per a convèncer. Raona i fa raonar. Filosofar conjuntament.

• La maièutica o l’art de parir idees (ironia, diàleg, definició). La veritat és objectiva i, per tant, única.

• L’àgora, el carrer, la palestra.

4.- Objectius.

• Tenir èxit a les assemblees, als plets, areté pràctica, l’art de triomfar a la vida.

• Captació dels joves ambiciosos.

• Aconseguir diners.

• Ensenyar en públic.

• Convèncer que la virtut és necessària.

• Obert a tothom.

• Consciència social, “el tàvec d’Atenes”.

• Ensenyar a pensar en comú.